La crisi del PP basc revela el pols de Casado i Feijóo

El cessament d’Alfonso Alonso  és per a molts dirigents del PP el dany col·lateral d’una batalla més gran que s’està entaulant en el partit, ara per ara amb sordina. Diputats i alts càrrecs de la formació a Galícia i al País Basc han assenyalat a aquest diari que consideren que la destitució d’Alonso com a candidat de la coalició de PP i Ciutadans per a les eleccions del 5 d’abril és un missatge per a Alberto Núñez Feijóo. 

Els dos barons han sigut els únics que, amb el recolzament puntual de Juan Manuel Moreno des d’Andalusia, han alçat la veu per demanar a Pablo Casado que no dretanitzés el partit. I Alonso, entre els tres, era el més feble. Ni governava ni tenia prou pes dins del PP basc (tradicionalment dividit entre els moderats, que ell representava, i l’ala dura). La seva insolència divendres passat, quan es va negar a acudir a una reunió a Madrid per segellar la coalició amb Ciutadans a Euskadi, va ser vista a Génova com un «menyspreu», però també com una amenaça a mitjà termini, sobretot quan hores després d’aquest xoc Feijóo va sortir a defensar-lo. 

El 5 d’abril també hi ha eleccions a Galícia i, si el president de la Xunta revalida la majoria absoluta, demostrarà que «un altre PP és possible, que un altre PP de centre diferent de l’aznarista» que proposa l’actual cúpula és el que triomfa a les urnes. La frase és d’un dels alts càrrecs consultats a Euskadi.

Casado li ha volgut treure a Feijóo el recolzament d’Alonso per avisar-lo que no es quedarà de braços plegats mentre els dos li planten cara en públic, assegura un diputat de l’òrbita del president gallec. Hi ha por del 6 d’abril, d’un Feijóo encara més fort que pugui amenaçar la figura de Casado. No obstant, fins aleshores, afegeix aquest parlamentari, el cap de la Xunta no pot afegir més llenya al debat perquè «està en campanya» i «l’espectacle del País Basc» i «la batalla interna» poden perjudicar-lo a les urnes. Això explica que aquest dilluns, hores després que Alonso fos fulminat, Feijóo lloés la figura de Carlos Iturgaiz, el seu substitut com a cap de cartell, i només digués que espera que Casado «hagi encertat». No és el moment de parlar més clar. Encara queden setmanes de sordina. 

L’adeu al partit 

Després del cessament com a candidat a ‘lehendakari’, Alonso, un dels homes de confiança de Mariano Rajoy i defensor de Soraya Sáenz de Santamaría a les primàries, va anunciar aquest dilluns a la tarda que deixa el càrrec de president del PP basc. Abandona el partit amb el qual ha sigut alcalde de Vitòria (1999-2007), portaveu del partit al Congrés (2011-2014) i ministre de Sanitat (2014-2016). «Significa posar fi a una llarga etapa de compromís i dedicació a l’activitat pública i política. He dedicat tota la vida a això», ha afirmat, emocionat, en la junta directiva que ha convocat aquest dilluns a la tarda. Ha etzibat diverses pulles a Casado. La més important: creu que aquesta crisi ha posat de manifest la «col·lisió» entre «dues maneres d’entendre com ha de funcionar el partit», «dues maneres d’entendre Espanya». I ho ha dit després de parlar sobre que considera que la política s’ha de fer enganxat al territori i que no és possible exercir el lideratge «sense comptar amb capacitat de decidir algunes coses». Casado li va imposar els detalls de la coalició i també va intentar que acceptés les llistes autonòmiques elaborades a la seu de Madrid. 

La secretària general del PP basc, Amaya Fernández, presidirà el partit fins que un nou congrés de la formació elegeixi el substitut.

Génova en vol un de Cs a cada província gallega

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

«Casado hauria d’haver-se cregut ja que va guanyar les primàries, perquè sembla que totes les decisions que pren són per demostrar el seu poder», es lamenta un assessor d’Alonso, que creu que l’actual líder del PP s’intentarà «vendre» a partir d’ara com «el reunificador» després de sumar Ciutadans en la coalició d’Euskadi. Un pacte que Feijóo no ha volgut subscriure amb els taronges per no diluir les seves sigles. Només està disposat a sumar a les seves llistes com a «independents» dos membres del partit d’Inés Arrimadas, que en aquests moments no té cap diputat al Parlament gallec, davant els 41 dels populars.

Segons fonts coneixedores de les negociacions, Génova vol que el president gallec inclogui «un independent de Ciutadans en llocs de sortida per cada província», una cosa a la qual Feijóo s’està resistint. Una discussió que s’aclarirà els pròxims dies, ja que han de presentar les llistes abans de l’1 de març.