Sánchez i Torra salven la cita i avancen malgrat les «discrepàncies»

En temps dels ‘dircom’ i aprenents de bruixot diversos, no era difícil suposar que la principal aportació de la primera reunió entre les delegacions dels governs espanyol i català fos una variació de la màxima de Marshall McLuhan: la fotografia és el missatge. Després de gairebé vuit anys de ponts trencats, la imatge del retorn d’aquest diàleg que va quedar penjat el setembre del 2012, quan Artur Mas va obtenir un sonor ‘no’ de Mariano Rajoy a la seva proposta de pacte fiscal, es converteix gairebé en icònica. «L’avenç principal de la reunió és la celebració de la mateixa reunió», va detallar Quim Torra en la seva compareixença a la sala de premsa noble de la Moncloa, aquesta que trepitgen els mandataris estrangers i mai els autonòmics. Política de gestos. «És un exercici molt sa escoltar com se sent, com reflexiona l’altre», va dir poc després la portaveu del Govern i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, que va aplaudir el «clima» creat. 

Del contingut, l’esperat, sobretot després de l’experiència de la negociació entre el PSOE i ERC per la investidura, on es va concebre el conclave d’aquest dimecres. És a dir, «establir les bases» en aquesta primera reunió, o «taula zero» com la va definir Torra, que ha de donar peu als pròxims conclaves, alternativament a Barcelona (la següent) i Madrid i amb una periodicitat mensual. Els presidents i vicepresidents del Govern i la Generalitat no seran en aquestes noves trobades, però sí que hi acudiran cada sis mesos «per fer balanç i donar impuls a les negociacions».

«Encara no sabem la proposta de l’Estat», va assenyalar una font de la delegació catalana com a resum del viscut a la Moncloa. El Govern i els partits, per contra, sí que van incidir en el fet que Torra va definir com «els grans consensos de la societat catalana», com són, segons el seu parer, «el 80% favorable a l’exercici del dret a l’autodeterminació i el 80% a favor d’una amnistia per als presos». Un exercici del dret a decidir que, va continuar Torra, «arriba al 100% de la població catalana». Una reflexió que va ser textualment tuitejada pel vicepresident, Pere Aragonès, ja a l’estació d’Atocha, abans de tornar a Barcelona. Unitat en el contingut. L’exposició dels «dos consensos», explica sempre la part catalana, va ser rebuda amb fredor pel Govern de Pedro Sánchez que va voler «canviar de tema». També la reiterada petició d’incorporar la figura d’un relator o mediador en les negociacions. 

La «complexitat»

L’Executiu central sap que trepitja un terreny «molt complex», va reconèixer Montero, en el qual la solució territorial no arribarà «a curt termini», i per això vol evitar posar «etiquetes» a les seves propostes de fons. La ministra es va limitar a parlar de «propostes imaginatives, creatives», que hauran, segons va pactar el PSOE amb ERC a canvi de la seva abstenció en la investidura de Sánchez, de sotmetre’s al referèndum dels catalans. Una convocatòria d’aquest tipus sembla llunyana, i més encara en el clima preelectoral que viu la comunitat autònoma. 

Així que Sánchez, de moment, vol parlar de temes més concrets, com ara finançament i infraestructures, una cosa que, en sentit invers, va ser rebuda amb fredor per la Generalitat. La delegació catalana va reconèixer la importància d’aquestes qüestions, però les va desviar cap «als fòrums apropiats». És a dir, la comissió bilateral entre el Govern i la Generalitat que preveu l’Estatut. Segons fonts de la Moncloa, aquest organisme també es reunirà en les pròximes setmanes. 

Tot, per a l’Executiu, amb la vista posada en els Pressupostos Generals de l’Estat. La sort dels comptes públics, que permetrien a Sánchez assegurar-se entre dos i tres anys més en el poder, depèn de l’abstenció d’ERC. Els republicans, impulsors principals de la taula de diàleg, van dir que sortien «satisfets» de la cita. «D’una primera presa de contacte no es pot esperar res més. Tot just comencem a caminar», van assenyalar fonts republicanes, que van recordar que «els objectius són tan grans com irrenunciables: l’autodeterminació i l’amnistia».

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La foto dels 15 (amb l’absència per amigdalitis de Pablo Iglesias) no va ser l’únic gest. Una realització televisiva equiparable a la que va rebre Sánchez al Palau de la Generalitat va incloure l’escena del president del Govern anant a rebre els seus hostes, en lloc d’esperar-se al final de la curta escalinata, com sol fer. Més dades missatges: la reunió, com es volia, va ser llarga, de gairebé tres hores. 

La línia de Pedralbes

Un altre gest va ser el comunicat conjunt, molt en la línia de la negociació de la investidura, en la qual es va sancionar la naturalesa política del conflicte. Seguint la línia de la reunió de Pedralbes, que va ajuntar Sánchez i Torra el desembre del 2018, l’escrit remarca que «qualsevol acord que s’adopti al si de la taula es formularà en el marc de la seguretat jurídica». La fórmula permet a la part catalana esquivar el terme Constitució i a l’estatal, defensar que la via unilateral ha quedat enrere.