ERC permet que el Congrés aprovi els objectius de dèficit del Govern central

El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous la nova senda d’estabilitat proposada pel Govern per al període 2020-2023, un pas previ per a l’elaboració del Pressupost, que continua ara la seva tramitació al Senat. Els nous objectius de dèficit i deute han tirat endavant amb 168 vots a favor, 150 vots en contra i 19 abstencions, entre les quals la d’ERC, que ha resultat decisiva. 

En les votacions, a més del PSOE i Unides Podem, el Govern ha comptat amb el suport del PNB, Més País, Compromís, Nova les Canàries, Coalició Canària, PRC i Terol Existeix. ERC, EH-Bildu i BNG s’han abstingut, mentre que el PP, Vox, JxCat, Cs, la CUP, UPN i Fòrum Astúries han votat en contra.

Independentistes

ERC s’ha abstingut avui en la votació de la nova senda d’estabilitat pressupostària, pas previ a la tramitació dels Pressupostos Generals de l’Estat. En el torn de paraula dels republicans, Joan Margall ha argumentat a la tribuna que el Govern central està «complint» el que es va acordar, amb referència a la taula del diàleg, i que per això ERC donarà «un marge de confiança perquè el diàleg i la negociació puguin avançar».

Els diputats de  Junts per Catalunya, per la seva banda, han votat en contra, després de constatar que això no impediria que tirés endavant la tramitació del camí d’objectius. Fonts de la formació han explicat que els seus vuit diputats al Congrés eren favorables a l’abstenció en la votació sobre la proposta del Govern. La mateixa portaveu del grup, Laura Borràs, participava d’aquest consens, si bé una decisió d’última hora del mateix president Quim Torra va inclinar el vot dels diputats cap al ‘no’, informa Fidel Masreal. 

Des de la tribuna, la ministra  Montero havia apel·lat directament als diputats de Junts per Catalunya perquè també prestessin el seu recolzament a una senda d’objectius «que és millor per a Catalunya», ja que permet més marge de despesa el 2020 per a totes les comunitats autònomes. Els diputats de JxCat, no obstant han optat finalment pel ‘no’. 

En l’obertura del debat, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha anunciat la decisió de flexibilitzar la regla de despesa a favor de les corporacions locals i comunitats autònomes amb superàvit en els seus comptes públics. La regla de despesa impedeix augmentar la despesa pública per sobre d’una determinada referència lligada al creixement. Montero ha explicat que la decisió del Govern permetria atendre la demanda formulada per grups com ara ERC, EH Bildu, Compromís i Més País, els vots de recolzament o abstenció dels quals (en els casos d’ERC i Bildu) han permès que tiri endavant la senda d’objectius de dèficit i deute proposat pel Govern. 

La flexibilització de la regla de despesa proposada per la ministra permetrà ampliar el concepte d’«inversions financerament sostenibles» a què autonomies i ajuntaments ja poden destinar part dels superàvits acumulats en els últims anys. Amb la nova formulació, aquestes administracions territorials també podran utilitzar els fons d’aquesta ‘guardiola’ en programes plurianuals de despesa i en partides d’educació, medi ambient, despesa corrent per al foment de l’ocupació i repoblació de territoris.

Senda i sostre de despesa

El que s’ha votat al Congrés aquest dijous és la senda d’objectius de dèficit i deute del conjunt de les administracions públiques del 2020 al 2023. Sense l’aprovació d’aquest tràmit és impossible, a la pràctica, avançar en la confecció del projecte de Pressupostos de l’Estat.

El nou objectiu de dèficit per al conjunt de les administracions de l’1,8% del PIB per a aquest any, concedeix un marge de despesa més gran de 16.510 milions d’euros (si es compara amb la senda vigent heretada de Mariano Rajoy, que preveia un objectiu del 0,5% per al 2020). 

L’objectiu de dèficit de l’1,8% del PIB per al 2020 es desglossa en un 0,5% per a l’administració central; el 0,2% de dèficit per a les autonomies i l’1,1% per a la Seguretat Social, mentre que per a les corporacions locals es preveu equilibri. La senda d’objectius de dèficits preveu arribar al final de la legislatura amb un desfasament del 0,9% del PIB, el 2023.

Dins de l’objectiu de dèficit de l’administració central per al 2020 (0,5% del PIB), el Govern ha encaixat la seva proposta d’un sostre de despesa de 127.609 milions d’euros per a aquest any. Aquesta quantitat representa un augment del 3,8% sobre el del 2019. Dins d’aquest sostre, Hisenda ha d’encaixar les partides del projecte de Pressupostos de l’Estat per al 2020 que l’Executiu confia a veure aprovat «abans que finalitzi l’estiu», segons la ministra Montero.

L’acord del Consell de Ministres que ha sigut validat pel Congrés també avança el sostre de despesa per al 2021, que es fixa en 131.437 milions d’euros, un 3% més que el del 2020.

Notícies relacionades

Brussel·les alerta de falta d'avenços per garantir la sostenibilitat de les pensions

Un xoc i moltes espines

A més inclou la senda de deute públic fins al 2023, per quan es preveu que la taxa baixi al 89,9% del PIB (davant el 95,5% del 2019).