El fortí català d'Arrimadas

El grup parlamentari de Ciutadans continua sent el feu d’Inés Arrimadas malgrat que Catalunya és una de les comunitats en què el sector crític reuneix més simpaties entre les agrupacions. Al Parlament el grup taronja fa pinya amb qui va ser la seva lideressa, a qui consideren la dirigent natural després de la marxa d’Albert Rivera, i col·loquen la seva companya de la Cambra catalana, Marina Bravo, com a nova secretària general. No obstant, dels 36 diputats, hi ha tres parlamentaris –Antonio Espinosa, Sergio Sanz i María Valle– que s’afegeixen a la candidatura que li farà front en la votació per agafar les regnes del partit, la del vicepresident de la Junta de Castella i Lleó, Francisco Igea.

Arrimadas és el referent indiscutible d’unes files encara desorientades després de la seva marxa al Congrés dels Diputats. I ella, conscient que la nova etapa s’augura poc esperançadora a les urnes i turbulenta en l’àmbit intern, s’envolta de fidels amb una elevada quota catalana i es blinda amb un 88,5% de membres de l’antiga direcció. La líder a Catalunya, Lorena Roldán, és present en la seva papereta, tot i que queda relegada a portaveu nacional adjunta ja que a l’anterior cúpula exercia el càrrec en primera línia. Tot i que en les quinieles Carlos Carrizosa apareixia amb un càrrec d’alt comandament, finalment tindrà una posició de menys pes per continuar gestionant l’equip català. També acompanyen Arrimadas els dos membres del partit de la Mesa del Parlament, Joan Garcia i Laura Vílchez; i recupera l’exdiputat de la Cambra catalana i ara europarlamentari Jordi Cañas. En l’equip també hi és Carlos Cuadrado, encarregat de la finances, i la seva mà dreta al Congrés, José María Espejo-Saavedra.

Però mentre Arrimadas té la confiança dels diputats; el sector crític encapçalat per Igea compta amb agrupacions decisives, de les més abundants del partit a Catalunya. Els afiliats de Badalona, Terrassa, Manresa, Sant Cugat del Vallès, Sant Vicenç dels Horts, Sant Adrià de Besòs i dels districtes barcelonins de l’Eixample i Sarrià van recolzar l’esmena a la totalitat presentada per la candidatura Ciutadans Ets Tu en favor d’un model organitzatiu més participatiu. De fet, Igea va triar Barcelona per celebrar el primer acte públic el 31 de gener passat. Aquest corrent troba a faltar una anàlisi compartida de les condicions que van portar a la desfeta electoral del 10-N i carreguen contra l’«hiperlideratge».

La seva candidatura es va coure al forjar una xarxa de complicitats entre militants de Catalunya, Castella i Lleó, Aragó i Galícia, que després es va fer extensible a altres comunitats com Extremadura i Andalusia, descontents amb la verticalitat «excessiva» del partit i les decisions de la cúpula. Després de diverses trobades, van concloure que hi ha una falta de participació de les bases i un model de partit «presidencialista» que «s’ha de descentralitzar». «Les decisions es traslladen com a fets consumats», indica una font afí a Igea. Els fidels a Arrimadas neguen que hagi faltat autocrítica perquè «en cap altre partit hi ha hagut consells generals, assemblees i dimissions» com a Cs. A més, aquestes veus carreguen contra Igea per «desconèixer la realitat catalana i no haver combatut l’independentisme com ha fet Arrimadas, que va guanyar les eleccions el 21-D» i acusen els crítics de remoure la formació en un moment de debilitat «en comptes de defensar-la». «Sempre han estat a la contra, ja ho van fer el 2017», diuen.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Aquell any, el partit va eliminar la socialdemocràcia del seu ideari. Per als crítics, aquella decisió no va ser tan nociva com la que auguren amb una coalició amb el PPC per a les eleccions catalanes: «El canvi d’ideari deixava una autopista oberta, però anar en coalició amb el PP porta a la liquidació perquè suposa persistir en l’error», asseguren, i així ho plasmen en l’esmena d’addició a l’estratègia. 

Els candidats no s’han pogut enfrontar en unes primàries abans de llançar-se a la disputa interna perquè un error informàtic va complicar la votació telemàtica dels compromissaris. El cap de setmana que ve els afiliats elegiran el nou cap de files de Cs però, guanyi qui guanyi, el xoc s’arrossegarà fins al conclave del 14 i 15 de març .