Estelades i coronavirus al «centre del món»

Aquests dies a Perpinyà només hi havia dos temes de conversa: el míting de Carles Puigdemont i el coronavirus. L’expectació a la capital del Pirineu Orientals, el «centre del món» segons va proclamar Dalí (en realitat es referia a l’estació de tren) era màxima, en especial entre comerciants i restauradors, ja que ha doblat la població habitual de la població francesa.

L’acte convocat pel Consell per la República Catalana ha coincidit amb l’arrencada de la campanya electoral de les eleccions municipals franceses del 15 i 22 de març (és a dues voltes). «Puigdemont és eurodiputat, així que té immunitat i pot anar per tot Europa. Que faci el que vulgui. Jo el que veig estrany és que el míting tingui lloc aquí i ara. Dissabte no hi haurà campanya per culpa d’aquells que recolzen Puigdemont o l’han fet venir», afirma molest a EL PERIÓDICO Louis Aliot, el candidat de Reagrupament Nacional (ex Front Nacional) i que va primer a les enquestes, amb referència al seu principal rival, l’alcalde Jean-Marc Pujol, i l’aspirant macronista, Romain Grau.

Aliot també qüestiona que tingui lloc un acte tan multitudinari a Perpinyà, amb gent vinguda de Barcelona, on ja s’han detectat casos de coronavirus. Céline Pons, d’una de les «grans famílies» de la ciutat, segons afirma ella mateixa, és de la mateixa opinió. «És una mala idea», afirma abans de posar èmfasi que malgrat que en aquesta ciutat hi ha certa simpatia amb el moviment independentista, en especial des que van empresonar els líders polítics i d’altres van marxar a l’estranger, «això és França, no Catalunya».­­­­

«Jo soc un alcalde lliure», es defensa Pujol, amic de Puigdemont des de l’època en què l’expresident era alcalde de Girona, però evita posicionar-se sobre el «debat» independentista i afirma que el que s’hauria d’haver fet és un «referèndum a la totalitat d’Espanya i observar el vot a Catalunya».

Marea groga

L’impacte a la ciutat ha sigut evident. Estelades ‘partout’, una de les principals carreteres d’accés a Perpinyà tallada al trànsit per servir d’estacionament als autobusos, carrers bloquejats per la policia municipal... El pont al costat del recinte –batejat amb el nom d’Arnaud Beltrame, un tinent coronel de 44 anys assassinat per un terrorista islamista el 23 de març del 2018 a Trèbes– ha sigut ocupat per una marea humana de color preeminentment groc. ‘Comme il faut’.

Recolzades a la barana del pont tenen les bicis l’Albert i el David, de Portbou. Ja porten 80 quilòmetres a les cames i quan acabi l’acte tenen previst tornar pedalejant al seu poble. «¿Elsa, Elsa, et fas una foto amb nosaltres?», pregunten a la regidora de JxCat a l’Ajuntament de Barcelona Elsa Artadi, que en aquell moment passa pel seu costat.

Enric Olivella, un jubilat de 72 anys del Vendrell, va arribar ahir a Perpinyà amb la seva dona i han passat la nit en un hotel per por que la policia espanyola els «bloquegés» el pas. Roseline Pons ho ha tingut més fàcil. Viu a Cabestany, al costat de Perpinyà. «Hem vingut perquè estem a favor de la llibertat de tothom. Sempre hem donat recolzament al moviment de l’1 d’octubre», explica.

Xurros incòmodes

Just al peu del pont, a la recta d’accés al recinte, hi ha una parada de xurros que fa remoure’s incòmodes molts dels assistents al míting que hi passen pel costat. «Xurros. Especialitat espanyola», fa en un cartell amb un dibuix d’un toro i la bandera espanyola que el propietari s’afanya inútilment a camuflar amb una senyera. «Tapa això, sisplau», li demana Xavi Serinyà, un jove de Girona. Malgrat la incomoditat, no pocs han comprat una ració per agafar forces.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Mentre esperen que comenci l’acte, la Mireia, de Vilassar de Dalt; la Maria, de Manresa, i la Maria, de Tarragona, xerren animadament. Les dues Maries es van conèixer a Estrasburg en la marxa independentista celebrada el 2 de juliol i la Mireia avui s’ha afegit al grup. Totes tres van arribar ahir per «por de la frontera». La conversa transcorre plàcidament fins que aquesta periodista els pregunta què opinen de la falta d’unitat política en l’independentisme. «És terrible. Però és que no tenim bons polítics», afirma la Mireia. La Maria de Manresa discrepa: «Des del primer dia, Puigdemont ha volgut que anessin tots junts i els d’ERC no ho han volgut». «Per predicar unió s’ha de fer unió», li replica la Maria de Tarragona. «Si els del poble sabem unir-nos, els polítics tenen l’obligació de fer-ho», intenta intervenir la Mireia.

Finalment, comença l’acte amb una hora de retard. «A veure si endevineu quants som», pregunta la presentadora de l’acte, Lloll Beltran, a la multitud. «¡150.000 persones!», clama, abans d’anunciar que a causa del gran nombre d’assistents l’organització ha decidit tancar els accessos perquè «ja no hi cap ningú més». I davant de previsibles lipotímies o marejos sota un sol abrasador, Beltran demana solidaritat entre el públic. «Si teniu una ampolla d’aigua, compartiu-la amb qui tingueu al costat». Aquí no hi ha por del coronavirus.