Cayetana Álvarez de Toledo, una 'amazona' en el PP

Pablo Casado va fer una aposta de risc al situar Cayetana Álvarez de Toledo i Peralta-Ramos (Madrid, 1974) com a portaveu del PP al Congrés. A la dirigent popular sempre li ha costat emmotllar-se als serveis dels partits polítics, i ho ha demostrat de nou aquesta setmana amb unes declaracions contra La Sexta. Segons ella, aquesta cadena de televisió «fa negoci amb l’erosió dels valors de la nostra democràcia».

Ho va dir, a compte del tracte que donen alguns canals a l’independentisme català, en una entrevista a Onda Cero. Aquestes paraules van provocar una irada rèplica del presentador estrella de la cadena, Antonio García Ferreras, que va trucar a Álvarez de Toledo «experta en manipulació» i «experta en discursos de l’odi». També han generat malestar en sectors del PP contraris al seu fulgurant ascens, que han aprofitat les seves declaracions per assenyalar la contradicció entre els seus atacs a La Sexta i les crítiques populars d’aquests dies a les «amenaces» de Pablo Iglesias als mitjans de comunicació. 

La personalitat d’Álvarez de Toledo també va avortar en el passat recent alguna operació política. Segons escriu Xavier Pericay, un dels fundadors de Ciutadans, al seu llibre ‘¡Vamos?’, Albert Rivera va voler atreure-la el 2015. Li va oferir ser la candidata autonòmica de Ciutadans a Madrid, però ella ho va rebutjar perquè no volia competir contra la llista del PP. No obstant, Pericay apunta raons més de fons perquè el fitxatge no s’acabés consumant, en aquell moment o en algun altre de posterior. Segons ell, va pasar que Rivera es va adonar que, pel seu carisma, «podria convertir-se en una amenaça per a Albert». Són paraules que Pericay posa en boca de Fran Hervías, exsecretari d’Organització de Cs.

«La nostra Messi»

Quan va apostar per ella, Casado sabia que no estava impulsant una persona dòcil. La va apadrinar com a candidata popular per Barcelona per a les generals de l’abril del 2019 presentant-la com «la nostra Messi», tant pel seu accent argentí com per ser «un crac al qual no li demanen parlar català». A les campanyes de les dues eleccions de l’any passat va deixar altres mostres del seu tarannà polèmic i de la seva difícil relació amb els mitjans, com quan va acusar TV-3 de «participar en el cop a la democràcia» que segons ella van donar els independentistes.

Notícies relacionades

El Govern cedeix davant d’ERC i fragmentarà la injecció de més recursos per tenir estabilitat sense pressupostos

El fiscal superior de Catalunya planteja recuperar l’arrest de 30 dies per multireincidència

En aquestes campanyes va ser també sonada la seva posició respecte al concepte de consentiment en les relacions sexuals. «¿Un silenci és un no? ¿De veritat van dient vostès sí, sí, sí?», va preguntar en un debat.

No sembla que les crítiques que ha rebut l’afectin. Aquest dimarts es va desmarcar de nou del PP, que ha decidit tornar a la manifestació del Dia de la Dona. Ella no hi anirà. Per justificar-se, es va declarar «feminista amazònica, de l’escola de Camille Paglia,» la intel·lectual nord-americana que critica el feminisme modern.