La investigació a Joan Carles I enfronta el PSOE i Podem

Les discrepàncies entre el PSOE i Podem no deixen de reproduir-se durant aquesta setmana, la pitjor del Govern de coalició des que es va constituir fa dos mesos. Després dels xocs per l’avantprojecte de llei de llibertat sexual i el recurs contra la sentència que imposa a l’Estat la indemnització a la família del càmera mort a l’Iraq José Couso, aquest dijous se n’han viscut dos més. D’una banda, la Moncloa s’ha vist obligada a aclarir que és Sanitat, en mans dels socialistes, el ministeri encarregat de gestionar la crisi del coronavirus, davant els intents del departament de Treball, controlat pels morats, de prendre iniciatives pròpies en aquesta matèria. De l’altra, Podem, juntament amb ERC, Compromís i Més País, ha defensat que el Congrés investigui el rei Joan Carles I, una cosa que rebutja completament el PSOE.

Les tensions han portat a convocar, segons fonts parlamentàries, la segona reunió de la taula de coordinació entre els socis de Govern. La cita per intentar destensar la relació entre els socialistes i els podemistes tindrà lloc el 12 de març.

El partit de Pablo Iglesias recolzarà la sol·licitud dels republicans perquè el Congrés dels Diputats estudiï les «presumptes il·legalitats» del monarca emèrit. La petició arriba després de conèixer-se que la Fiscalia Anticorrupció espanyola ha remès un rogatori a Suïssa perquè l’informi sobre una investigació oberta relacionada amb una donació de 65 milions d’euros el 2012 a l’empresària alemanya Corinna zu Sayn-Wittgenstein, examant del monarca, des d’un compte del país helvètic vinculat a una fundació panamenya. A més, el ministeri públic sol·licita informació sobre un compte bancari en què Joan Carles I va rebre 100 milions d’euros de l’Aràbia Saudita, segons va avançar ‘Eldiario.es’. 

«Això és enormement lesiu per a la democràcia del nostre país», ha assegurat el portaveu d’Unides Podem, Pablo Echenique, a través d’un vídeo publicat a Twitter. Al seu parer, «una democràcia moderna no es pot permetre que aquest tipus de dubtes i sospites recaiguin sobre qui va ser el cap de l’Estat». Per això, ha afirmat que des de la seva formació treballaran per aconseguir la majoria necessària per constituir una comissió d’investigació, tot i que hauran d’«afinar molt bé jurídicament» a l’hora de plantejar-la per no trobar esculls en la inviolabilitat que la Constitució concedeix a la figura del rei durant el seu mandat. 

El plantejament dels morats suposa una nova ensopegada en la relació que mantenen amb els seus socis de Govern, que arriben al 8 de març amb la relació passant pel seu pitjor moment. Els ministres del PSOE i Podem, de fet, acudiran per separat a la manifestació feminista. Els socialistes, que sempre s’han mostrat reticents a acceptar que la Cambra baixa investigui els assumptes de la Monarquia, han trigat poc a deixar clar que aquesta vegada tampoc el secundaran. Fonts del partit de Pedro Sánchez deixen clar que no secundaran la creació de la comissió, perquè «els lletrats de la cambra ja han rebutjat l’admissió a tràmit d’iniciatives similars». En aquest sentit, apunten que «l’última vegada va ser l’octubre del 2018», registrada per Unides Podem, ERC, JxCat i EH Bildu. 

La discrepància, malgrat ser per un assumpte que tradicionalment ha enfrontat socialistes i morats (la Monarquia), ve a posar a prova el protocol de coordinació que les dues formacions van firmar el 8 de gener. El text assenyala que quan arribin al Congrés mesures que «tinguin alta repercussió en l’esfera política», els socis «hauran de consultar la seva posició respectiva i intentar que no siguin contradictòries entre si».

Informació prèvia

En previsió de la transcendència de la comissió d’investigació a Joan Carles I, que tret de sorpresa tornarà a tombar el Congrés (gràcies als vots del PSOE i el PP) amb l’argument que el Poder Legislatiu no controla la Direcció de l’Estat, Echenique ha informat prèviament de la seva posició la seva homòloga socialista, Adriana Lastra. El mateix ha fet el republicà Gabriel Rufián, que ha proposat aquesta iniciativa juntament amb Compromís i Més País. Des del Congrés, Rufián s’ha dirigit al Govern per instar-lo a impulsar aquesta comissió davant l’«opacitat de la Casa Reial». Però el diputat d’ERC ha admès que té «poques esperances» que la iniciativa tiri endavant.

Notícies relacionades

Suïssa investiga una donació milionària a Corinna que ella atribueix al rei Joan Carles

Sánchez demana frenar la bronca amb Iglesias

«Hi ha massa preguntes sense respondre –ha dit Joan Baldoví, de Compromís–. ¿Un rei per carinyo pot regalar 65 milions d’euros? Si un rei regala 65 milions d’euros, ¿en té més o es queda pelat? ¿Aquests 65 milions d’euros d’on provenien? ¿Era un rei estalviador i tenia 65 milions per regalar per carinyo? ¿Pot un rei tot i que sigui emèrit tenir diners en paradisos fiscals?». 

L’escrit registrat al Congrés diu que l’objectiu de la comissió serà «conèixer, detectar i avaluar els presumptes comptes irregulars de l’ex Cap d’Estat a Suïssa» i en altres paradisos fiscals; investigar la relació del monarca amb «casos de corrupció coneguts com el cas Tàndem»; «investigar presumptes casos de blanqueig de capitals i xantatges» en relació amb Joan Carles I i esbrinar «l’existència de xarxes i estructures opaques per a l’adjudicació de contractes».