Corinna denunciarà Joan Carles I per amenaces

L’examiga del Rei emèrit Corinna zu Sayn-Wittgenstein denunciarà Joan Carles I als tribunals de Londres per amenaces i assetjament que diu que pateix des del 2012, quan va sortir a la llum la seva relació després del viatge que van fer junts Botswana, perquè no reveli secrets d’Estat que, segons ella, l’acusen de tenir en el seu poder, i com ha avançat ‘Eldiario.es’.

Així ho ha explicat a Europa Press un portaveu de l’empresària, que apunta que, a més del monarca, dirigirà també la seva denúncia contra el que llavors era director del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), general Félix Sanz Roldán, de qui assegura que està darrere de la «campanya» en contra seu i d’amenaçar-la personalment al Regne Unit.

Segons la versió de Corinna, tot va començar arran que el Rei emèrit tingués l’accident a Botswana i que setmanes després la seva casa i la seva oficina de Mònaco van ser «ocupades» per personal d’una empresa de seguretat del país. Dies abans havia rebut un missatge en què li comunicaven que havien contactat amb ella a través dels seus «amics de Madrid», per la qual cosa ella va interpretar que estava relacionat amb Joan Carles.

Correus electrònics del Rei

Corinna assegura que des de l’empresa de seguretat li van traslladar que es tractava d’una missió de protecció, però ella sospitava que es tractava d’una «tapadora» dels serveis secrets d’Espanya per emportar-se documents. Per això, diu que va demanar explicacions al monarca i aquest li va dir que Sanz Roldán era qui estava coordinant l’operació.

Amb el Rei emèrit, el número de telèfon del qual guarda a la seva llista de contactes com a «John Smith», l’empresària alemanya es comunicava via SMS, uns missatges que ella ha adjuntat a una declaració jurada que va prestar davant de notari per reforçar el que ja ha anat denunciant públicament i que pròximament formalitzarà als tribunals britànics.

En aquells dies dels successos de Mònaco, Corinna relaciona uns estranys correus electrònics que va rebre amb l’excap dels serveis secrets, en els quals assegura que va ser amenaçada. Els esmentats ‘e-mails’ també van ser aportats en la declaració jurada, segons la documentació a què ha tingut accés Europa Press. «El general va dir que fins que no li donés els documents, no estaria segura», va explicar l’empresària davant de notari, uns documents que ella vincula a la seva feina com a comissionista, però remarca que en cap cas es tracta d’arxius dels serveis d’intel·ligència.

Amenaces als seus fills

Sempre segons la versió de Corinna, aquesta es va traslladar a Londres amb els documents el maig del 2012 i va ser allà on, assegura, Joan Carles li va contactar per informar-la que Sanz Roldán aniria a veure-la. En la trobada, d’una hora al Connaught Hotel, afirma que tant ella com els seus fills van ser amenaçats pel general.

La denúncia de l’empresària alemanya, que es presentarà pròximament, arribarà just després que ella mateixa manifestés que el Rei emèrit li va fer una donació milionària el 2012 com a «regal» per a ella i per al seu fill, als quals havia agafat «carinyo». Corinna ho va explicar una vegada es va conèixer que la fiscalia suïssa ha localitzat en un compte 65 milions d’euros. Les autoritats del país helvètic estan investigant si es tracta d’una comissió per la mediació en l’adjudicació a una UTE espanyola de les obres de l’AVE a la Meca, una cosa que l’empresària nega.

Aquests esbrinaments a Suïssa podrien tenir repercussió també a Espanya, on la Fiscalia Anticorrupció investiga en diligències secretes des de fa un any i mig els contractes que van portar a aquesta adjudicació del tren d’alta velocitat a l’Aràbia Saudita.

Àudios amb Villarejo

Les diligències es van iniciar arran que s’arxivés la peça 5 del ‘cas Tàndem’, coneguda com a ‘Carol’, sobre els àudios gravats el 2015 pel comissari jubilat i a presó provisional José Manuel Villarejo d’una conversa amb l’empresari Juan Villalonga i la mateixa Corinna. Ella afirmava que el Rei emèrit havia cobrat comissions per la negociació de l’obra de l’AVE.

La peça 5 es va tancar per falta de proves i per la inviolabilitat de Joan Carles, que era el cap de l’Estat quan van tenir lloc presumptament aquests fets. Ara, 18 mesos després, el jutge d’instrucció Manuel García Castellón ha demanat informació a la fiscalia suïssa per estudiar si la torna a obrir.

Notícies relacionades

Montero celebra que es demani investigar Joan Carles I: «Cap ciutadà és per sobre de la llei»

La investigació a Joan Carles I enfronta el PSOE i Podem

L’empresària alemanya també va explicar aquesta trobada amb Villarejo i Villalonga en la seva declaració jurada. Segons la seva versió, va ser aquest últim el que el va posar en contacte amb el comissari i que aquest li va advertir que havia tingut accés a un informe intern del CNI amb els passos concrets per acusar-la falsament d’activitats delictives. És per això, afirma Corinna –que diu que no sabia que la conversa estava sent gravada–, que li va explicar a Villarejo l’episodi d’«amenaces» que diu haver patit per part de Sanz Roldán.