Vox es rearma per evitar futures crisis territorials

Fa menys d’un any Vox no tenia representació al Congrés dels Diputats. Avui dia és la tercera força parlamentària amb 52 representants a la Cambra baixa. Un ascens vertiginós que va començar en les eleccions andaluses del 2018 i que els ha portat a créixer sense control i a tenir una organització territorial fràgil. En concret, el partit d’ultradreta té gestores en més de 20 províncies després que molts dirigents marxessin amb crítiques o fossin expulsats del partit. Una realitat problemàtica a què els de Santiago Abascal volen posar solució formant tots els seus quadros per fer front als «temps difícils que venen». 

«Hem de funcionar com una orquestra. Disciplina, formació i una mateixa partitura com a garantia de futur i de supervivència», va sentenciar aquest dissabte la vicesecretària de formació de Vox, Begoña Conde, a l’Assemblea General del partit, a la qual només han pogut accedir càrrecs electes o orgànics. La intenció és que tots els dirigents d’extrema dreta estiguin preparats per fer front a l’escenari polític i mediàtic actual i, a més, evitar aquells que decideixen anar per lliure.

La necessitat de construir llistes electorals per fer front als comicis locals i autonòmics del 26-M van obligar els d’Abascal a donar entrada en el partit a una gran quantitat de persones que no estaven vinculades anteriorment amb l’organització. Això va suposar que sorgissin problemes a diversos territoris on els dirigents locals van optar per un camí diferent al de la direcció estatal. 

A això se suma l’arribada de Vox a ajuntaments i parlaments autonòmics. Dues circumstàncies que han obligat a preparar un pla de formació basat en cursos presencials, tallers o debats per perfilar un discurs únic a tots els territoris i per tenir dirigents més ben preparats per a la competició electoral. Un programa en el qual ja estan immersos els polítics ultres de Galícia i País Basc per entrenar-se de cara als comicis del 5 d’abril.

Grans beneficis

El 2019 també va deixar un increment substancial en els comptes bancaris del partit. Vox va acabar l’any amb un benefici net de 5,2 milions d’euros. Una xifra molt superior a la d’anys anteriors i que es deu en part als gairebé 10 milions d’euros públics (la majoria relacionats amb ajuts electorals que concedeix l’Estat) que va rebre la formació malgrat que una de les banderes dels ultres és el seu rebuig frontal del sistema de subvencions.

Notícies relacionades

Abascal s'obre a pactar amb Feijóo després de les eleccions gallegues

Com més població, més recursos

No obstant, una gran part dels ingressos (10,7 milions d’euros) van ser d’origen privat. Els d’Abascal van obtenir prop de 5 milions de les quotes dels seus afiliats. Actualment, els d’Abascal tenen 57.000 d’inscrits, una quantitat que esperen que augmenti fins a la «xifra màgica» dels 100.000 militants. «Això és una fabulosa muntanya que vam començar a pujar fa cinc anys, probablement ja estem a la primera base, queden temps molt difícils i queda moltíssim per pujar», va sentenciar el secretari general de Vox, Javier Ortega Smith.

L’Assemblea General es tancarà aquest diumenge amb un acte multitudinari al pavelló de Vistalegre (Madrid) on Abascal, que aquest dissabte ha sigut reelegit com a president del partit, donarà un discurs coincidint amb el 8-M.