Millo afirma que Junqueras el va instar a convèncer diputats de JxSí per votar contra les lleis de ruptura

A poc a poc, gairebé tots els protagonistes del procés –sobretot de l’etapa més convulsa, la de la tardor del 2017– es decideixen a deixar per escrit les seves vivències d’aquells dies. Molts dels presos independentistes ja han publicat llibres sobre aquest tema; ben aviat també presentarà el seu l’expresident Carles Puigdemont. Aquesta setmana ha aparegut l’obra d’Enric Millo, que va estar en primera línia a la trinxera contrària.

A ‘El dret a saber la veritat’ (Península), Millo intenta explicar la seva part de la història i també dona unes receptes per al futur: advoca per arribar a un «ampli consens» com a única sortida al conflicte català. Pel que fa al 2017, qui va ser delegat del Govern de Mariano Rajoy a Catalunya durant el referèndum de l’1-O i la declaració d’independència –i que ha trobat col·locació com a secretari general d’Acció Exterior de la Junta d’Andalusia del popular Juanma Moreno– defensa sense matisos l’actuació de l’Estat, inclosa la controvertida intervenció policial del dia de la votació.

Però la part més sucosa del llibre són les reunions de Millo amb els principals dirigents independentistes prèvies a l’1-O. La majoria de detalls d’aquestes trobades, públiques i privades, ja van sortir a la llum quan l’exdelegat del Govern va testificar davant del Tribunal Suprem en el judici del procés. Allà va explicar, a preguntes del fiscal, per exemple, que Oriol Junqueras li va dir en una trobada secreta, mesos abans del referèndum, que no era partidari que el full de ruta «anés tan de pressa» i que li va insinuar que alguns membres del Govern havien de fer «un esforç important per demostrar» que eren més independentistes que ell.

Renunciar al procés

Però a ‘El dret a saber la veritat’, Millo afegeix alguns detalls més sobre aquesta xerrada. Segons la seva versió, el líder d’ERC, avui empresonat i llavors vicepresident del Govern, estava disposat que «el seu partit renunciés al procés» si les lleis de desconnexió no es votaven en el Parlament.

«Em va transmetre les seves sospites respecte al fet que en el grup parlamentari de Junts pel Sí», que agrupava els representants d’ERC i de Convergència, «hi havia un nombre concret de diputats de l’òrbita convergent que tampoc compartien l’estratègia d’anar cap a la col·lisió l’1-O», afirma Millo. Quan l’exdelegat del Govern va preguntar a Junqueras «què faria per persuadir aquests diputats de l’error que cometrien», el llavors vicepresident li va fer una «suggerència»: «Va respondre que ell no hi podia fer res, però em va suggerir que potser nosaltres els podíem convèncer ‘d’alguna manera’ parlant amb ells, perquè acabessin votant en contra d’aquest marc il·legal per convocar el referèndum i posteriorment facilitar la declaració unilateral d’independència».

Notícies relacionades

El xoc català de Mariano Rajoy

Últimes notícies de Catalunya i Espanya | DIRECTE

Sempre segons la versió de Millo, li va dir a Junqueras que no li semblava «honest, correcte ni admissible» fer el que li demanava. «Una vegada descartada aquesta opció, em va deixar clar que des del seu partit no farien res per evitar-ho i que, si el destí ens portava a aquesta col·lisió, n’assumirien les conseqüències», continua el relat.

«No hi renunciarem mai»

En aquesta conversa també sobresurt una proposta que Millo va fer a títol personal, perquè no tenia «mandat» del Govern per fer-la. Li va preguntar si els independentistes acceptarien un referèndum a tot el conjunt del poble espanyol sobre la secessió. «La resposta va ser ràpida i taxativa: ‘No, perquè no serviria de res’», afirma que li va contestar Junqueras. El líder d’ERC va afegir, segons l’exdelegat del Govern, que el que buscaven no era comptar quants partidaris de la independència hi ha a Catalunya. Millo afirma que el que va dir Junqueras va ser: «Això no és el que volem. En aquesta hipòtesi el resultat de Catalunya no seria vinculant, i no s’estaria reconeixent el dret d’autodeterminació del poble català, que és realment el nostre objectiu, al qual no renunciarem mai».