LA XACRA DEL MASCLISME

Alfred Bosch dimiteix com a conseller pels casos d'assetjament sexual a Exteriors

El conseller va fer fora el seu cap de gabinet sense activar el protocol de la Generalitat

Torra i JxCat van carregar amb duresa contra la gestió d'ERC en ple clima preelectoral

zentauroepp52118236 pla mitj  del conseller d acci  exterior  alfred bosch  dura200309131255

zentauroepp52118236 pla mitj del conseller d acci exterior alfred bosch dura200309131255 / Guifre Jordan

4
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena / Fidel Masreal

Amb prou feines dissipada la marea feminista que va prendre els carrers diumenge, el Govern es va despertar ahir enmig d’una nova tempesta política a compte, precisament, de la gestió d’un presumpte cas múltiple de violència masclista a càrrec de qui va ser cap de Gabinet del conseller d’Exteriors, Alfred Bosch. La gestió del cas, que va incloure el cessament el 24 de gener passat de Carles Garcias, el presumpte autor d’assetjament sexual a diverses treballadores de la conselleria, va derivar en un enuig notable del president Quim Torra, i en una cascada d’exigències d’explicacions per part de JxCat i, finalment, a la tarda, en la dimissió de Bosch.

El motiu és que en cap moment el ja exconseller va avisar de la situació detectada a Exteriors i no es va poder iniciar el protocol que l’administració catalana té previst per a aquests cas. L’ombra de l’encobriment enfosqueix tot l’assumpte.

Segons va publicar el diari ‘Ara’, «després de rebre informacions sobre actituds masclistes i sexistes de Garcias», la conselleria «va impulsar d’ofici una investigació interna» per aclarir els fets. ERC assegura que, quan va tenir coneixement del procés iniciat, la seva vice secretària general de Dones, Raquel Sans, va demanar al responsable de Compliment Ètic de la formació iniciar d’ofici una investigació i es van activar els protocols interns de prevenció, gestió i correcció.

Segons el diari, «des de la seva posició de mà dreta del conseller i tant a la seu del departament com en viatges, protagonitzava un marcatge constant a les treballadores, també a les que acabaven d’arribar, amb comentaris, missatges i insinuacions, en què arribava a ser molt insistent per veure’s amb elles sols».

«Les reunions entre ell i algunes de les treballadores acostumaven a retardar-se fins que no quedava ningú més al despatx i sovint s’intentava que es fessin fora de l’àmbit laboral. El llenguatge sexista i els acudits de contingut sexual eren habituals».

Per tot això, i amb l’ordre expressa d’Oriol Junqueras, es va cessar Garcias i se’l va suspendre de militància en el partit.

Reunió matinal

A primera hora, Torra va convocar Bosch a una reunió d’urgència juntament amb altres membres del Govern i dels serveis jurídics. L’entorn del president va transmetre la gravetat dels fets. I JxCat va afirmar que les explicacions de Bosch van ser insuficients.

Poc després, al migdia, la vicesecretària general d’ERC, Marta Vilalta, es va acollir «a la contundència mostrada» en el cas, tot i que va reconèixer que «es podrien haver fet les coses millor», amb referència a la no comunicació dels episodis a la direcció general de Funció Pública que depèn del conseller Jordi Puigneró (JxCat). Segons la número dos extramurs «ERC avala» el cessament de Garcias.

Però la gestió de Bosch de l’assumpte va quedar seriosament en dubte. El conseller va ser advertit des del partit ja en els mesos de novembre i desembre. «Va costar Déu i ajut» cessar el càrrec de confiança de Bosch, amb referència a presumptes reticències del conseller per afrontar l’acomiadament del seu col·laborador. 

Una mostra que a JxCat no va convèncer el que va dir Bosch a Torra van ser les declaracions posteriors del titular de Polítiques Digitals i Administració Pública, retraient obertament a Bosch que adoptés decisions «unilaterals» sobre l’assetjament laboral del seu ex cap de gabinet, quan les afectades són treballadores de la Generalitat.

Velocitat de cessament

Notícies relacionades

Fonts de la meitat republicana del Govern van recalcar la velocitat en què es va produir el cessament, tot just dos mesos des que, al novembre, es va donar avís del que passava i, el gener, quan els indicis eren més que suficients per procedir a expulsar-lo. Aquestes veus van atribuir a JxCat un interès electoral per ventar una qüestió procedimental, quan l’assetjador «fa mes i mig que està a casa seva». Després de la dimissió, aquestes veus van afirmar que «l’exigència a ERC és màxima. A veure si tots la igualen». Per la seva part, a JxCat insistien en el tema de l’ocultació dels fets a la resta del Govern i es va escampar la pressió perquè Torra el cessés si aquest no prenia la decisió.

Abans de dimitir, Bosch –després d’un migdia en què hi va haver posicionaments molt taxatius tant de Junqueras, com de Marta Rovira i de les dones d’ERC– va activar un procés conjunt amb la Direcció General de Funció Pública per aclarir els casos de presumpte assetjament sexual. Així mateix. Bosch va condemnar les actituds masclistes i va demanar disculpes «pel dolor que hagi pogut provocar aquest cas a les persones afectades i al seu entorn». Ho va dir en una compareixença sense permetre preguntes. 

La trajectòria

La carrera d’Alfred Bosch (Barcelona, 1961) es va truncar en sec aquest dilluns. Professor universitari i escriptor, la seva primera incursió en la política va arribar el 2011, quan va rebre l’encàrrec d’Oriol Junqueras d’evitar el naufragi d’ERC en les eleccions generals d’aquell any. Ho va aconseguir: va mantenir els tres escons –eren altres temps– i va estar una legislatura com a home fort dels republicans a Madrid.