Treballadors d'Exteriors, sobre els casos d'assetjament: «Era 'vox populi'»

El 23 de novembre del 2018, Carles Garcias va arribar al Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la mà del conseller Alfred Bosch. Hi va anar uns dies abans que es fes efectiu l’intercanvi de carteres amb Ernest Maragall –antecessor de Bosch a la conselleria i successor al capdavant d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona– per conèixer la plantilla. «A simple vista es veia que era un dèspota», apunten fonts del departament, que li van donar un vot de confiança. 

Però, a poc a poc, vam descobrir que era un assetjador subtil. Van començar les bronques a algunes treballadores. A d’altres se’ls insinuava», expliquen. Un comportament que va ser cada vegada més comentat pels membres de l’equip. Bosch va fitxar Garcias el 2015 i des d’aleshores es va convertir en la seva mà dreta, assumint el lideratge del departament sota la seva batuta. 

«Era el cap de gabinet, però exercia un poder que superava totalment les seves funcions. És una persona molt autoritària i amb ànsies de poder. Semblava ell el conseller», assenyalen altres veus de la conselleria. Garcias actuava de manera «desconcertant». Esbroncava membres de l’equip a porta tancada i, segons va destapar el diari ‘Ara’, assetjava sexualment diverses treballadores. Però, alhora, es mostrava com un home molt detallista amb els seus companys. 

Un cop els va regalar una caixa de carquinyolis amb un missatge personalitzat per desitjar-los un bon Nadal. Quan es va casar, va regalar un braçalet a totes les persones a qui no va convidar al casament. Alguns la portaven fins ahir mateix, quan l’escàndol va sortir a la llum.

«Al principi dubtes, no saps com gestionar-ho; veus que no és normal però et fa vergonya explicar-ho perquè saps que ell ho negarà i que podries ser relegada. I tot era tan subtil, que era molt difícil demostrar-ho», explica una persona de la plantilla que va patir intimidacions. «Tothom tenia por: de les represàlies, de perdre la feina, de què pensaran de mi...», afegeix una altra font d’Exteriors. 

Fonts de la conselleria expliquen que Garcias citava diverses dones i es quedava sol amb elles. Una d’elles revela que un dia la va cridar al seu despatx per donar-li un regal que li havia portat d’un viatge a l’exterior i li va demanar que no ho comentés, que tot això havia de quedar entre ells. També va trobar una excusa per posar-li una cançó i comentar qüestions alienes a les purament laborals.  

«No em vaig adonar del que suposaven aquestes coses fins fa uns dies. M’incomodava amb aquest suposat tracte preferencial. Normalitzem aquestes conductes i ell actuava en una línia difusa», descriu. «Arriba un punt en què les dones del departament es van anar apoderant i van començar a compartir les seves experiències», apunta un altre treballador. 

El discurs de Nadal

El discurs que va pronunciar per acomiadar l’any i desitjar-los unes bones festes va ser decisiu: «Va deixar caure que el 2019 havia sigut fantàstic, i que ja veuríem què els oferiria el 2020». Ja corria el rumor que hi havia una investigació interna oberta i que tard o d’hora seria cessat. «Era ‘vox populi’».

Un mes després, Garcias va anar personalment a cada àrea del departament per acomiadar-se. Va explicar que marxava al sector privat perquè sentia que «ja havia fet tot el que havia de fer aquí, que el departament estava encarrilat, va dir». 

Els companys li van fer un regal com a la resta de persones quan abandonen la conselleria: «Va despertar poc entusiasme, però es va fer. Tothom sabia que havien de fer un paperot. Un regal, un agraïment públic i mitjos somriures», recorden fonts presents. 

Els treballadors comenten l’ambient «enrarit» que hi va haver durant aquesta cerimònia. «Se’n va anar per la porta gran. Va ser pura hipocresia. Tots sabíem què havia passat i per què se n’anava, però ningú ens va comunicar res», afirmen. 

El conseller va fer un tuit en el qual li va agrair la seva feina: «Ha sigut un gran plaer i un aprenentatge comú. Gràcies i seguim a prop», va escriure a les xarxes socials. 

La carrera política de Garcias va començar a les files de les joventuts d’ERC, les JERC. Va exercir com a portaveu de la federació de Barcelona des del 2004 i un any després va ser proposat com a membre de la direcció nacional en el càrrec d’emancipació juvenil, en la llista que liderava l’ara vicepresident del Govern, Pere Aragonès. 

Fonts de les joventuts republicanes indiquen que ja en aquella època «corrien rumors sobre les seves conductes inadequades», però apunten que no hi ha registres d’aquells episodis que ho puguin certificar perquè no tenien un protocol contra les agressions masclistes, ja que el van crear el 2019.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Garcias va cursar estudis de Matemàtiques i Economia a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Pompeu Fabra. Després va estudiar Administració i Direcció d’Empreses a la Universitat Oberta de Catalunya. 

L’excap de gabinet del ja exconseller Bosch va exercir com a assessor d’internacional i cooperació a l’Àrea Metropolitana de Barcelona abans de fer el salt a la conselleria.