'El Bigotes' apunta a Camps i Cotino per la visita del Papa

El responsable de la branca valenciana de la trama Gürtell, Álvaro Pérez, ‘el Bigotes’, va assenyalar davant del tribunal de l’Audiència Nacional que jutja les manipulacions comeses durant la visita del papa Benet XVI a València el 2006 que sense la relació que mantenia amb el president de la Comunitat Valenciana, Francisco Camps, les empreses de l’entramat de Francisco Correa no haurien participat en aquests esdeveniments. En aquests l’«última paraula» la tenia sempre l’expresident de les Corts Valencianes i ex director general de la Policia, Juan Cotino, que s’enfronta a una petició fiscal d’11 anys de presó.

El Bigotes, que es va permetre dir que del que sí que es penedia molt era de no haver convençut Correa de buscar la independència valenciana, perquè «ara estaria veient com el Govern canvia les lleis» per a ell, «estaria a casa seva cuidant els seus éssers estimats» i «seria un heroi», es va endinsar en la relació que tenia amb Camps, com ja havia fet en el judici pel finançament il·legal del PP valencià.

Sense jaqueta

Just després confirmar-se la visita del pontífex va demanar a Camps poder participar d’alguna forma en els actes previstos i aquest el va dirigir cap a Cotino, que, va afegir, «tenia l’última paraula en tot», tot i que no recordava haver-li regalat la jaqueta de Milano de 375 euros que li atribueix Anticorrupció. 

I va justificar el Mini rebut pel llavors director general de RTVV –Canal 9–, Pedro García Gimeno, en el fet que Correa li va dir que se’n desfés. L’exresponsable de l’ens públic va declarar que va rebre una trucada de Camps, en què li va demanar que «no digués que no a cap requeriment que vingués de l’organització i que donés totes les facilitats perquè les peticions es duguessin a terme». També va explicar que va adjudicar a Orange Market «el tema de les pantalles i la megafonia», perquè el llavors conseller Esteban González Pons li va dir que «Álvaro estava molt enfadat», però no va apuntar a Cotino.

Sí que ho va fer Carlos Fragio, responsable de l’empresa que es va ocupar del so dels actes, al recordar que Pérez li va dir que l’expresident de les Corts era qui manava realment. També va dir que el número dos de la Gürtel, Pablo Crespo, li va demanar «inflar les factures».

Aquest dimecres declararan el mateix Cotino i Francisco Correa, que no anava a fer-ho, però que ha canviat d’idea a mesura que ha escoltat els 13 acusats que han pactat amb la fiscalia una reducció de pena a canvi d’admetre els falsejaments. Va anunciar que volia «deixar clar que no es va pretendre cobrar res de més» i el president del tribunal el va convidar a fer-ho l’endemà per donar temps a la fiscalia a portar la documentació que l’afecta, informa Europa Press. 

12 anys de processos

Aleshores ja havien declarat els penedits. El primer havia sigut Ramón Blanco Balín assessor fiscal de Correa, a qui va conèixer per Alejandro Agag, gendre de l’expresident del Govern José María Aznar. «Com a conseqüència del meu penediment i després de 12 anys d’estar sotmès a diferents processos de la Gürtel, he reflexionat i accepto els fets que se m’imputen», va dir, i va afegir que havien ingressat 400.000 euros per cobrir la responsabilitat civil a què serà condemnat, «malgrat tenir tots els béns embargats».

Blanco Balín va assenyalar que en un primer moment es va ocupar de l’assessorament fiscal de dues societats patrimonials i després se li va demanar figurar com a administrador d’Orange Market, perquè el Bigotes tenia «problemes fiscals».

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Aquí va explicar com a finals del 2005 va dinar amb el Bigotes i amb García Gimeno, i com van abordar la possibilitat que una altra empresa, amb més bona amb l’Ajuntament que Orange Market, que la tenia amb «funcionaris i autoritats de la Comunitat  Valenciana, resultés l’adjudicatòria, perquè s’ignorava si seria «RTVV, més pròxima a la comunitat o a la Fundació per a la Família.» Al final, com que Orange era massa petita es va pensar en Teconsa, a canvi d’un benefici de 200.000, perquè Correa es fiava del seu president. 

Com que Orange era massa petita per assumir un concurs d’aquestes dimensions, Correa li va comentar que ho faria una de les grans amb qui tenia relació: Isolux o Teconsa. Es va inclinar per aquesta última, a canvi d’un benefici de 200.000, perquè es fiava més del seu president llavors, José Luis Martínez Parra, que dels d’altres empreses.