Sánchez i Torra busquen data per a la taula de diàleg

Pedro Sánchez i Quim Torra, els líders de les delegacions dels seus respectius governs que negocien una solució al conflicte polític català, poden fer seu el lament que al segle XVI va llançar Felip II quan el mar del Nord va deixar desfeta la seva flota marítima. No hi ha barcos, ara, però sí elements contra els quals es fa difícil lluitar, és a dir, el coronavirus. Representants de les dues delegacions han començat a contactar per buscar un buit al calendari que permeti fer la segona reunió de la taula de negociació, que es va estrenar el 26 de febrer a la Moncloa. Aquest era l’acord: una cita al mes. Però la pandèmia obliga a ser imaginatiu.

Així, el president de la Generalitat va proposar ahir que la pròxima reunió es faci per videoconferència si a causa del coronavirus no és recomanable fer-ho de forma presencial. «Aquest país ha descobert que per videoconferència es poden fer moltes coses», va ironitzar Torra en al·lusió a la situació generada pel Covid-19, per la qual cosa va indicar que la seva «intenció» és que la reunió es pugui fer, tot i que sigui per via telemàtica. 

18 o 19 de març

Segons Torra, és «important» que es mantinguin les trobades entre executius i, deixant la pilota a la teulada del Govern central, va reblar: «Per nosaltres no serà». Quant a la data, la proposta catalana és que se celebri la setmana que ve, el 18 o 19 de març, abans que comenci la campanya electoral a Euskadi i Galícia.

En aquesta segona reunió ja no hi seran presents ni Sánchez ni Torra, que, amb la base en el seu lideratge, es reserven per acudir-hi només cada sis mesos. Tenint en compte tot això, i veient la composició de la delegació catalana que es va presentar a la Moncloa, el representant de més rang era Alfred Bosch perquè era el titular de Relacions Institucionals.

Després de la seva dimissió, la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà (ERC), va assumir, momentàniament, les competències d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat. I segons van explicar fonts d’ERCa aquest diari, els republicans estudien qui serà el substitut de Bosch a les reunions.

L’altra cita pendent

Mentrestant, també continua pendent la convocatòria de la comissió bilateral Estat-Generalitat, la que dirimeix qüestions competencials entre les dues administracions. La subcomissió de seguiment, solució i prevenció de conflictes, organisme previst a l’Estatut, ha aconseguit, discretament, evitar el conflicte davant dels tribunals fins en set ocasions l’últim any i mig, en assumptes que van des del sou dels funcionaris a la vivenda o els espais agraris, entre altres qüestions. El que Passa és que l’encarregat d’activar la reunió plenària és el titular d’Exteriors, el dimitit Bosch, i per això segueix en l’aire la convocatòria, el contingut i la data.

De fet, Bosch va protagonitzar una polèmica amb el president Torra fa poques setmanes. El 7 de febrer, el llavors conseller d'Exteriors va restar importància i urgència a la reunió bilateral perquè el prioritari era convocar la taula política entre els dos governs. Minuts després, el cap de l'Executiu català va demanar al conseller que activés la comissió bilateral.

Notícies relacionades

El Govern, disposat a millorar la difusió del protocol per violència masclista després del cas d'Exteriors

Puigdemont, sobre el teletreball: «Funciona. Menys trànsit, menys CO2, menys temps, menys despeses»

En l’actualitat, i davant la crisi del coronavirus, Torra ha delegat en l’àrea de Presidència, liderada per la consellera Meritxell Budó el dia a dia relacionat amb la negociació amb l’Estat. Un diàleg en el qual encara no hi ha cap concreció sobre el contingut, després d’una primera cita a la Moncloa que va servir per evidenciar les distàncies entre els dos governs. Torra va reivindicar el dret a l’autodeterminació i l’amnistia  respecte als presos de l’1-O. Sánchez va rebutjar aquesta via i va apuntar a la necessitat d’avançar en altres qüestions competencials partint dels 44 punts que Torra va plantejar en la seva reunió prèvia al Palau de la Generalitat.

La fórmula de Puigdemont

Així, doncs, la segona cita, sense data ni format ni composició clara, només té una proposta sobre la taula, la que va formular l'expresident Carles Puigdemont: que el Govern reconegui Catalunya com a nació per avançar en el diàleg bilateral, una cosa que el PSCva dir que estava disposat a assumir.