Sánchez sospesa una alarma més llarga i severa

El Govern central mira d’anar conscienciant la població que és bastant probable que hagi d’allargar l’estat d’alarma més enllà dels 15 dies decretats i que, mentre duri, les restriccions poden ser encara més severes de les que ja estan aprovades. L’última, l’establiment de controls a les fronteres terrestres. Tot i que a la Moncloa preocupa l’impacte psicològic que pot patir una població sotmesa a l’estrès d’un confinament dràstic, preocupen encara més les dades de propagació de la pandèmia del coronavirus i la patacada econòmica.

Per intentar esmorteir aquest cop, el Consell de Ministres aprovarà aquest dimarts un reial decret d’ajuts per al qual tota l’oposició ha exhibit idees i reclamacions, com si fóssim en plena campanya electoral. Si Pedro Sánchez assumeix algun d’aquests suggeriments s’haurà de veure. De moment, aquest dilluns va parlar amb els líders dels altres partits i aquest dimecres informarà el Congrés sobre la situació del coronavirus, en un ple sense votació al qual només aniran presencialment els portaveus que hagin d’intervenir-hi. L’hemicicle, com els carrers, estarà gairebé buit.

En aquesta primera compareixença davant les Corts Sánchez no necessita demanar encara la pròrroga de l’estat d’alarma, però els seus col·laboradors apunten que probablement dirà que 15 dies no seran suficients per encarrilar la crisi del coronavirus. Aquesta idea, en tot cas, ja la van avançar el ministre de Transport, José Luis Ábalos, i la ministra d’Hisenda i portaveu governamental, María Jesús Montero. Tots dos van admetre que, tot i que no hi ha un calendari tancat, dues setmanes semblen poc temps, tot i que a la població, segur, se’ls faran eternes.

En vigor a mitjanit

Sánchez no vol avançar-se als esdeveniments, però tampoc negar que calgui prendre mesures més dràstiques per aplanar la corba d’infecció, que es continua enfilant a la vertical del desassossec. La primera iniciativa addicional, des que dissabte es va decretar l’alarma, és el restabliment dels controls a les fronteres terrestres, en vigor des de mitjanit. La mesura, que es va prendre en col·laboració amb els socis europeus, no afecta el transport de mercaderies, ni ports, ni aeroports, ni Andorra, ni Gibraltar. Es permetrà creuar als espanyols, residents a Espanya, als treballadors transfronterers i als qui acreditin causes de força major o necessitat.

Per efectuar aquests controls es desplegaran agents de la Policia, Guàrdia Civil, Ertzaintza, Mossos d’Esquadra, Policia Foral i les Forces Armades. El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, que va anunciar la decisió en una compareixença des de la Moncloa, també va reconèixer que el Govern avalua ampliar el tancament aeri i marítim, tot i que aquesta mesura dependrà de l’evolució dels contagis els pròxims dies.

Catalunya

L’Executiu va evitar donar una resposta oficial a la petició de la Generalitat de tancar el territori català. Tot i així, fonts de la vicepresidència recorden a aquest diari que «a Espanya no hi ha fronteres internes» i que l’aïllament de diverses zones s’ha decretat per «motius sanitaris», no perquè correspongui a «fronteres administratives». «El que fem serà comú per a tothom», resumeixen fonts pròximes a Sánchez.

El «dinamisme» de la resposta del Govern central també afecta el reial decret que el Consell de Ministres té previst aprovar avui per pal·liar l’impacte econòmic de la pandèmia. El text, segons fonts governamentals, va experimentar incorporacions i modificacions fins a última hora, per adaptar-se a una situació canviant.  

La preocupació per l’impacte econòmic va portar Sánchez a trucar ahir al príncep saudita, Mohamed bin Salman, que presideix el G-20 per demanar una reunió urgent del grup. Fonts governamentals asseguren que el líder saudita va accedir a la proposta i se celebrarà una cimera extraordinària els pròxims dies. 

Ronda amb l’oposició

Notícies relacionades

Les comunitats autònomes podran habilitar espais privats per a ús sanitari

Com més població, més recursos

Abans, Sánchez va escoltar ahir suggeriments dels líders de l’oposició, amb qui va anar contactant al llarg del dia per informar-los de la situació. Pablo Casado li va reclamar un fons de liquiditat de 100.000 milions d’euros, informa Pilar Santos. 

Ciutadans també va demanar un pla de xoc amb mesures perquè «els treballadors no hagin de perdre el sou» i que els autònoms tinguin dret a prestació econòmica per cessament o reducció d’activitat. Més País va demanar «un Pla Marshall contra el coronavirus» en què reclamen una renda bàsica, anul·lació de quotes per a autònoms i pimes, i moratòries o suspensions d’hipoteques i lloguers.