Angoixa global pel coronavirus

Cada dia creix la certesa que la crisi sanitària desencadenada a tot el món per l’expansió sense fre del coronavirus tindrà importants conseqüències econòmiques. De moment, desenes de milers d’espanyols viuen ja en carn pròpia els primers efectes: les seves empreses han decidit aplicar expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO). Molts ciutadans s’enfronten amb desassossec als primers dies de confinament i la seva perplexitat creix al mateix ritme vertiginós que se succeeixen les notícies històriques (aquest dilluns el Govern ha decidit restablir els controls a les fronteres terrestres, i la UE, blindar les seves vores) i que es multipliquen els contagis. Espanya està a punt de superar els 10.000 infectats i els presidents de Catalunya, Quim Torra, i de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, s’han afegit a la llista en les últimes hores.

Després que dissabte el Govern no concretés quines mesures econòmiques preveu per pal·liar els efectes de la declaració de l’estat d’alarma, s’espera que aquest dimarts Pedro Sánchez anunciï finalment el paquet. Molts països (entre els quals hi ha Dinamarca i Alemanya) han aprovat ja importants lenitius. Dirigents de Podem han exigit a l’Executiu del qual forma part el seu partit que, a Espanya, no es repeteixin els errors de la crisi que va començar el 2008 i que aquesta vegada prengui les decisions pensant en els ciutadans. Entitats socials com el Sindicat de Llogaters han demanat a Sánchez que ajorni el pagament de rebuts de subministraments i de lloguers per a qui perdi ingressos en aquestes setmanes.

Disparitat d’estratègies entre països

No obstant, hi ha una important disparitat d’estratègies per evitar que el coronavirus es continuï estenent. Les quarantenes radicals de la Xina, focus inicial de la pandèmia, o els tests massius de Corea del Sud –que ha aconseguit frenar significativament els contagis– contrasten vivament amb l’arriscada aposta per la laxitud de Boris Johnson al Regne Unit. També amb els confinaments que han imposat països com França i Alemanya, menys estrictes que l’espanyol. La por que unes mesures excessivament rígides disparin els estralls econòmics de la crisi tenalla els governs.

Espanya ja s’ha convertit en el segon país amb més nous casos per dia (només per darrere d’Itàlia) i continua suscitant les crítiques de la Generalitat. Torra, l’únic president autonòmic que no s’ha afegit a la unitat entorn del Govern central, marca perfil polític demanant que es prenguin mesures més extremes, com ara reduir dràsticament la freqüència del transport públic. 

Malestar social

El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha hagut de sortir aquest dilluns precisament a justificar les imatges que han circulat en xarxes socials de ciutadans de Madrid i Barcelona en metros i trens bastant freqüentats. El malestar social que han generat s’uneix al que ja existia pel fet que a molta gent amb símptomes d’estar malalta de coronavirus se li negui la prova mentre els polítics sí que hi poden accedir. Aquesta inquietud és un altre dels fronts que haurà d’abordar el Govern.

Perquè és de preveure que el confinament i la cascada de males notícies econòmiques –a més dels ERTOs en empreses petites o enormes com Seat, les borses continuen caient a plom i l’Ibex 35 ha cedit aquest dilluns un 7,88%– enfosqueixin encara més els ànims en els pròxims dies. A més, el Govern ja assumeix que és probable que les mesures d’excepció s’allarguin més dels 15 dies previstos inicialment.

Catedràtics d’Economia com Guillem López Casasnovas ja adverteixen de la «inequitat» que generen iniciatives com la d’enviar els empleats públics a casa amb permís retribuït, que els autònoms i pimes no poden permetre’s, informa Agustí Sala. Des de la patronal, el president de Pimec, Josep González, ha sol·licitat que «les més efectives mesures de prevenció» siguin compatibles amb l’activitat econòmica i ha alertat que una paralització total com la que demana Torra comportaria «conseqüències greus».

«Estem en guerra», diu Macron

Notícies relacionades

Coronavirus a Espanya i el món: Última hora de la Covid | Notícies en DIRECTE

Consell de Ministres «llarg i dens» contra el coronavirus

En l’àmbit de les rutines democràtiques, el virus ja ha tingut conseqüències impensables fa uns quants mesos. Aquest dilluns s’han ajornat, amb acord unànime dels partits, les eleccions basques i gallegues que s’havien de celebrar el 5 d’abril. Emmanuel Macron també ha postergat la segona volta de les eleccions municipals franceses. «Estem en guerra», ha dit el president gal per justificar la seva inèdita decisió.

Amb l’efecte dòmino de la crisi global començant a fer-se notar, i amb el teló de fons de la pugna per la supremacia econòmica entre la Xina i els EUA, és aviat per augurar la magnitud de les destrosses del coronavirus. Però la vida de milions de persones ja està canviant.