¿Pot acabar sent jutjat el rei Joan Carles?

Quan la peça oberta per l’àudio en el qual Corinna zu Sayn-Wittgenstein atribuïa al rei Joan Carles un presumpte cobrament de comissions il·legals a l’Aràbia Saudita va ser arxivada per la inviolabilitat de la qual disfrutava com a cap de l’Estat, semblava que el panorama judicial, almenys en el que es referia al monarca emèrit, quedava aclarit. Però, malgrat l’arxivament, les indagacions van continuar per part de la fiscalia suïssa i de la Fiscalia Anticorrupció espanyola, centrades no en ell, sinó en aquestes presumptes comissions. 

L’Audiència Nacional va remetre a l’helvètica totes les dades que tenia en relació amb les paraules de l’examiga del Rei, per si podien ser constitutives d’alguna mena de delicte. Gràcies a la feina de la fiscalia suïssa, s’ha conegut la presumpta donació de 65 milions d’euros que el rei saudita Abdullah bin Abdulaziz, que va morir el 2015, hauria ingressat a la fundació Lucum, de la qual Joan Carles és beneficiari. El comunicat en el qual el seu fill renuncia a l’herència que li pugui correspondre dona per bona tant l’existència d’aquesta fundació com d’una segona, Zagatka.

Per la seva banda, Anticorrupció, a l’informe del qual es va agafar el llavors instructor del ‘cas Villarejo’, Diego de Egea, per arxivar la peça que podia afectar el rei emèrit, va obrir de seguida una investigació centrada en els 80 milions d’euros que, segons li va explicar Corinna a l’excomissari José Manuel Villarejo el 2015 a Londres, s’haurien entregat a la dona d’un empresari saudita per donar a un altre empresari, que, al seu torn, li hauria donat tot o una part a Joan Carles I.

Dos delictes

A la investigació inicial de la fiscalia espanyola per delictes de corrupció en transaccions econòmiques internacionals i de suborn –que haurien sigut comesos per ciutadans espanyols i estrangers fora d’Espanya, cosa que determinaria la competència de l’Audiència Nacional–, s’hi ha sumat el de blanqueig de capitals. Fonts fiscals assenyalen que aquest delicte té caràcter autònom, fet que en permet la investigació i l’enjudiciament, independentment que el que el va originar (l’origen il·lícit dels diners, després blanquejats) «estigui prescrit o la persona que el va cometre fos inviolable».

El rei Joan Carles va deixar de ser inviolable al renunciar al tron el 2014, en favor del seu fill, moment en què l’únic que va conservar va ser el fur davant del Tribunal Suprem, com tenen els membres del Govern o els diputats i senadors. Això significa que si Anticorrupció troba indicis que aquest delicte es va continuar cometent després que perdés la inviolabilitat, haurà de remetre les actuacions a la fiscalia del Suprem perquè interposi una querella que obri un procediment contra el monarca emèrit.

Sol a Espanya

Notícies relacionades

Felip VI dirigirà un missatge als espanyols demà a les 21.00 hores

Javier Sánchez-Junco, l'exfiscal anticorrupció que defensa el rei emèrit

Si no hi hagués càrrecs contra ell, però sí contra qualsevol altra persona de les que podrien haver participat en els fets investigats, Anticorrupció interposaria la querella a l’Audiència Nacional. Si no n’hi hagués per ningú arxivaria les investigacions. El que sí que asseguren les fonts consultades és que només la justícia espanyola podria investigar i jutjar Joan Carles, mai la suïssa, tot i que sí que podria jutjar els gestors del seu compte en aquest país, Arturo Fasana i Dante Canónica, i el seu presumpte testaferro, el seu cosí Álvaro d’Orleans.

L’advocat del rei emèrit, Javier Sánchez-Junco, ha donat a conèixer aquest dimarts, a través d’Efe, un comunicat en el qual manifesta que Joan Carles I «de moment no ha rebut cap notificació, comunicació o requeriment de cap autoritat judicial o fiscal, nacional o estrangera.» Afegeix que, «una vegada es compti amb prou elements de coneixement, es donaran les informacions oportunes».