50 alcaldes es queixen a Torra per la gestió de les targetes de les beques menjador

Els ajuntaments són la primera trinxera institucional en la lluita contra el coronavirus. Els alcaldes estan intentant limitar al màxim els perjudicis socials i econòmics derivats per la pandèmia; una tasca complexa i en què, en molts casos, es troben amb dificultats afegides de gestió. És el que passa amb les 160.000 targetes moneder que ha preparat la Generalitat perquè les famílies més vulnerables amb nens en edat escolar puguin fer la compra durant els dies del confinament. El Govern ha encarregat als ajuntaments i els consells comarcals que distribueixin aquest substitut temporal de les beques menjador. Barcelona, l’Hospitalet i 48 ajuntaments més han decidit transmetre per carta a Quim Torra la seva indignació per la falta de coordinació amb el món local en la seva gestió.

En la missiva, a què ha tingut accés aquest diari, els ajuntaments assenyalen que se senten «desemparats» i denuncien que no s’hagi consensuat amb ells la gestió d’aquest i altres assumptes i que el protocol és «confús i caòtic». «No es pot anunciar una mesura que ja reclamàvem d’abans, i que moltes famílies estan esperant, sense preveure els mecanismes per dur-la a terme i deixar en mans de la bona voluntat de l’administració local, en un context en què, en el millor dels casos, ens col·lapsa els nostres serveis socials, si no és que alguns d’aquests ajuts no arriben als destinataris per no ser el mitjà adoptat idoni per fer-ho».

A Catalunya, hi ha 140.000 nens de 6 a 12 anys que perceben una beca de menjador, i que, per tant, poden fer un dinar saludable al dia gràcies als ajuts econòmics que reben les seves famílies per pagar les quotes del servei escolar. També hi ha 20.000 menors més que es beneficien d’ajuts socials per poder fer esmorzars, sopars o berenars a centres socioeducatius. Amb el tancament d’escoles i centres socials, la Generalitat ha habilitat targetes moneder en un acord en què també participa Caixa Bank. S’hi introduiran els ajuts econòmics que aquestes famílies haguessin percebut si les escoles i els centres socioeducatius haguessin seguit oberts. La mesura s’implantarà fins que se suspenguin les mesures extraordinàries imposades per la crisi sanitària del coronavirus.

Altres fórmules

Diversos dels alcaldes consultats assenyalen que és un risc que hi pugui haver 160.000 persones sortint al carrer i fent cua als ajuntaments per buscar aquestes targetes en ple confinament o que hagin d’anar funcionaris de l’ajuntament a distribuir-les porta per porta. No entenen com no s’han explorat altres fórmules, com l’ingrés directe en el compte corrent o, en els casos en què els pares no en tinguin o estigui embargat, buscar altres alternatives només per a aquestes excepcions.

Una queixa que traslladen al Govern des que es va anunciar la targeta, el 16 de març, i que van tornar a expressar dijous en una reunió amb el Govern diversos alcaldes i diverses veus municipalistes, com la Diputació de Barcelona, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, l’Àrea metropolitana de Barcelona i Federació de Municipis de Catalunya. Abans que Quim Torra deixés la videoconferència per acudir a l’entrevista amb la BBC Núria Marín li va reiterar el seu enuig per aquest tema. «Li vaig dir a Torra que era contradictori demanar el confinament total i que enviïn 160.000 persones a fer voltes pels pobles i ciutats de Catalunya», afirma la presidenta de la Diputació. 

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

«És viure en la irrealitat», diu un altre dels assistents a la reunió. «Hi ha un malestar generalitzat. No es compta amb el món local per a res», afirma Lluís Mijoler, alcalde del Prat i un dels impulsors de la iniciativa. «Les targetes venen carregades per a 14 dies, però quan els arribin ja haurà passat aquell temps. En una ciutat petita potser és més fàcil distribuir-les, però al Prat en tenim 1.400 i a l’Hospitalet, 7.000», diu. Marín, alcaldessa d’aquesta última població, apunta que de moment tenen previst repartir-les ells a domicili. «Però no tenim els contactes i alguns ves a saber si estan bé», afirma, i es pregunta per què no s’han buscat fórmules com a Alacant, on se’ls ha enviat un cupó a través del mòbil.

Davant la pregunta sobre aquest tema en la roda de premsa del Govern, la consellera de Presidència, Meritxell Budó, ha assenyalat que és «la fórmula que s’ha considerat més oportuna» i que les targetes ja estan començant a arribar a les administracions que les hauran de distribuir.