Almeida, el bon tarannà del PP

Els polítics estan vivint aquests dies la mateixa realitat al·lucinant que la resta de ciutadans amb el greu afegit de la responsabilitat. No ha de ser fàcil. La incertesa, el vertigen davant de l’expansió del Covid-19, les decisions ràpides, la por d’equivocar-se. La solitud. En aquest bucle de rodes de premsa, crides a la disciplina social i declaracions institucionals ha despuntat el to d’un dirigent del PP: José Luis Martínez-Almeida (Madrid, 1975), alcalde de Madrid, la ciutat més castigada per la pandèmia.

Les seves paraules diumenge passat demanant que les institucions donessin «una imatge d’unitat» i dient que ja hi haurà temps per a les crítiques contrastaven amb les que pronunciava poques hores abans el seu cap de files, Pablo Casado. Dissabte a la nit, després que el Govern aprovés l’estat d’alarma, el líder del PP va acusar Pedro Sánchez de no haver estat «a l’altura». Aquesta clara diferència entre un i un altre ha fet destacar el bon tarannà de la figura d’Almeida en aquesta situació d’emergència. Ell no es veu ni com a vers solt ni creu que aquesta crisi hagi de reforçar el seu lideratge. «Casado ha sigut lleial i un home d’Estat. Ha recolzat totes les mesures, però això no vol dir que si hi ha determinades qüestions que es poden millorar no tingui dret a dir-ho. No confonguem crítica destructiva amb aportacions en el moment en què vivim», comenta a aquest diari per WhatsApp. Almeida exigeix material de protecció de manera urgent a l’Executiu central per mantenir els serveis essencials de la ciutat: la policia municipal, l’ajuda a domicili, la neteja dels carrers, la funerària... 

Quan Esperanza Aguirre va dimitir, el 2017, i ell es va quedar de portaveu del PP a l’Ajuntament de Madrid, molt poques persones sabien qui era. Un tècnic, un advocat de l’Estat que feia 10 anys que estava en política, però sempre a la segona fila (va ser director general de Patrimoni). En aquell moment va haver de començar a guanyar-se el seu espai entre la televisiva Begoña Villacís (Ciutadans) i la carismàtica Manuela Carmena (Ahora Madrid), llavors l’alcaldessa.

Madrileny de diverses generacions, el seu avi matern va ser el productor de ‘Marcelino pan y vino’, per la qual va guanyar un Os de Plata al festival de cine de Berlín, i el seu avi patern, conseller de Joan de Borbó, el pare del rei Joan Carles.  

Fa poc més d’un any, va arribar la confirmació que tenia pista per desenvolupar la seva carrera política. Casado el va col·locar al capdavant de la candidatura per lluitar per l’alcaldia. Ningú apostava res per ell, però les sumes parlamentàries i el recolzament de Vox li van facilitar la vara de comandament de la capital. Ara, després de dues setmanes prenent mesures dràstiques per frenar el contagi, ha guanyat en popularitat. No ho tenia fàcil. El PP de Madrid, amb Aguirre al capdavant, va ser el símbol del procés de privatització de la sanitat.

Quan es van tancar les classes a Madrid, el dimecres 11, Almeida va enviar un missatge als joves que es va fer viral. «Sé que els joves de Madrid sabran estar a l’altura de la nostra ciutat. És el moment que demostrin el seu coratge, el seu civisme, el seu compromís amb la ciutat». Ja havia tancat els museus, els teatres. Un dia més tard va clausurar el Zoo i els parcs d’atraccions i els va demanar que no s’ho prenguessin com si fossin unes vacances: «Si es desplacen es multipliquen les possibilitats de contagi».

Accions ràpides

Les seves paraules també han anat acompanyades de mesures econòmiques per pal·liar les conseqüències de la crisi sanitària i social: va habilitar noves instal·lacions per a les persones sense llar; va anunciar que no hi haurà desnonaments ni es cobrarà el rebut del lloguer a les sis mil famílies que viuen en pisos propietat de l’Ajuntament de Madrid mentre duri la pandèmia, va suspendre els terminis administratius els madrilenys i va aprovar rebaixes fiscals (el 25% a l’IBI i un altre 25% a l’IAE).

Ell es veu com un funcionari més, com el caixer que continua anant al supermercat o l’escombriaire  que amb la pistola d’aigua a la mà està desinfectant els carrers de la ciutat amb hipoclorit sòdic. Almeida va ser un dels primers alcaldes que va decidir aquesta mesura, ja el dia 14.  A la Comunitat de Madrid, entre dissabte al migdia i diumenge a aquella mateixa hora, van morir 254 persones. Deu cada hora. La competència de Sanitat la gestiona la presidenta de la regió, Isabel Díaz Ayuso, també del PP, amb qui la coordinació és «total», asseguren fonts del Govern madrileny.  

L’alcalde està limitant al màxim les sortides de casa seva a l’edifici de l’ajuntament o al Centre d’Emergències. «És un desafiament a què mai ens havíem enfrontat. És un canvi radical. I la meva mentalitat és que t’has d’adaptar com més aviat millor. Passes d’una vida amb una agenda absolutament esgotadora a una vida en la qual la teva prioritat és adoptar mesures en qualsevol moment que puguin salvar vides», assegura. I a casa, ¿com porta el confinament? «Visc sol, no tinc parella, no tinc fills, els meus pares han mort. La solitud la porto com puc. Tracto de relacionar-me via mòbil i Facetime amb les meves germanes, amb els meus amics. És la forma amb què provo de suportar-ho. Els llibres i les plataformes que hi ha a la televisió són els meus millors aliats per poder pal·liar-lo», explica.

El sentit de l’humor

Notícies relacionades

Junqueras encarregarà a Tardà i Mundó investigar els cartells de Maragall

El Suprem cita Miguel Ángel Rodríguez en la causa del nòvio d’Ayuso

Una de les primeres coses que criden l’atenció de l’alcalde és el seu sentit de l’humor, una cosa que intenta no perdre. Diu que en aquests dies ho aconsegueix quan veu l’«enginy de la gent» amb els acudits que circulen per WhatsApp o els mems (imatges humorístiques a les xarxes socials) de la situació d’aïllament. «Em sembla una manera molt saludable d’enfrontar-nos a les circumstàncies que tenim», assegura.

Almeida ja pensa en l’endemà a la victòria. S’imagina un Madrid «orgullós» de mirar enrere i saber que ha vençut «el desafiament més dur en generacions». «Orgullós dels nostres servidors públics, orgullós dels nostres sanitaris que tots els dies estan donant la cara», continua abans d’assenyalar ja la seva nova línia de treball: «S’haurà d’emprendre una emergència econòmica i social en la qual la mentalitat serà que no podem deixar ningú enrere com a conseqüència d’aquesta pandèmia». En això es va quedar treballant dissabte des de casa.