L'Audiència de Mallorca anul·la els permisos de cap de setmana d'Urdangarin

L’Audiència Provincial de Mallorca ha donat la raó a la fiscalia i ha anul·lat els permisos de dos caps de setmana al mes que havien sigut concedits a Iñaki Urdangarin. El tribunal li revoca el 100.2 del reglament penitenciari, ja que entén que «suposa el pas del penat a un règim obert, propi del tercer grau, que encara no té», ni es donen en el seu cas les circumstàncies per les quals podria aplicar-se-li.

La interlocutòria afegeix que l’únic problema de salut al·legat per concedir-lo és un «desajust en l’esfera emocional», sense precisar si per la mateixa condemna de 5 anys i 10 mesos que li va ser imposada pel ‘cas Nóos’ o pel lloc on va triar complir-la, la presó de dones de Brieva (Àvila). Per això afirma que amb el 100.2 es va tractar «ras i curt d’avançar el gaudi del règim obert» a Urdangarin i retreu al jutge de vigilància penitenciària número 1 de Valladolid haver-se basat per fer-ho en «les característiques del centre penitenciari en què compleix condemna, al qual va accedir voluntàriament, sense que consti sol·licitud de trasllat». 

Ja permisos

La interlocutòria, que compta amb el vot particular d’una de les magistrades, recorda que Urdangarin ja sabia com era Brieva, perquè «anys abans», també va triar aquest centre un «altre penat públicament conegut», l’ex director general de la Guàrdia Civil Luis Roldán. A més, assenyala que el marit de la infanta Cristina ja disfrutava de sortides de l’article 117, per fer voluntariat, des del setembre del 2019. Aquests permisos, també recorreguts pel fiscal, van ser confirmats per l’Audiència d’Àvila l’octubre passat.

Com que aquests permisos es produïen sense problema, el jutge de vigilància li concedeix el 100.2, per evolucionar en la seva reinserció. Per a l’Audiència de Mallorca, però, ho va fer de forma «prematura», sense escoltar la junta de tractament. Afegeix que aplicar-li «un règim flexible» només perquè va elegir Brieva «per raons de seguretat [...] seria tant com donar ‘carta blanca’ que qualsevol penat acudeixi a un d’aquests centres per, d’aquesta manera, obtenir una flexibilització que en altres centres, de segur, sense aquesta ‘solitud’, no obtindria».

Corrupció

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La interlocutòria reprodueix els arguments pels quals va mantenir en segon grau a qui va ser soci d’Urdangarin, Diego Torres, relatius que «quan es tracta de delictes dels anomenats ‘de coll blanc’, comesos per persones plenament adaptades al medi social abans de cometre’ls, i que, des del punt de vista social, duen a terme una vida totalment normalitzada [...], aquesta plena inserció laboral o familiar no pot tenir un paper preponderant a l’hora de determinar el règim de compliment de la pena imposada». Sobretot quan la «pena és de certa importància i el fet que l’ha motivat ha tingut una màxima repercussió i notorietat pública».

Si es fa «es podria arribar al disbarat que podrien delinquir amb una certa impunitat» i es generarien «espais d’impunitat, sempre intolerables, i de manera especial en unes conductes de corrupció que han assolit dimensions profundes en la societat espanyola, amb el risc de minar els principis bàsics dels règims democràtics, ja que disminueix la confiança dels ciutadans en les seves institucions».