El Govern relaxa les mesures malgrat l'alerta dels experts i la Generalitat

Després de 15 dies de parada, milions d’espanyols tornaran entre dilluns i dimarts a la feina. Es tracta d’una de les decisions més arriscades que ha pres el Govern des que va decretar l’estat d’alarma i el confinament forçós, el 14 de març passat, per fer front a la pandèmia del coronavirus. Les veus crítiques amb aquesta mesura són moltes. Una part del comitè d’experts de l’Executiu hi està en contra. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) alerta del risc d’aixecar les restriccions de forma precipitada. La Generalitat responsabilitza directament el president, Pedro Sánchez, d’un possible rebrot dels contagis, després de diversos dies de tendència a la baixa. I fins i tot dins el mateix Govern hi ha divisió d’opinions, amb els ministres d’Unides Podem partidaris d’estendre l’anomenada «hibernació» de l’economia, que està en vigor des del 30 de març passat.

Davant tots aquests dubtes, la Moncloa insisteix que no hi ha cap relaxació de les mesures contra el Covid-19, malgrat que, objectivament, aquestes seran ara menys estrictes. «No estem desescalant ni desconfinant», va assenyalar aquest dissabte el titular de Sanitat, Salvador Illa.

El teletreball s’haurà de prioritzar sempre que sigui possible i els comerços i locals de lleure continuaran tancats, però les activitats industrials i laborals no essencials (com la construcció i les fàbriques, sectors que agrupen prop de quatre milions de persones) es reiniciaran. Qui presenti símptomes, per lleus que siguin, no haurà de tornar a la feina, i tots els treballadors hauran de mantenir la distància mínima d’un metre (dos, si és possible), rentar-se les mans amb assiduïtat i, en alguns casos en què l’aglomeració resulti inevitable, tapar-se la boca. En aquest sentit, les Forces de Seguretat i Protecció Civil repartiran entre dilluns i dimecres 10 milions de mascaretes als usuaris del transport públic que vagin a treballar. El seu ús, no obstant, serà recomanable, no obligatori.

El Govern reconeix en privat que trepitja un terreny perillós, dins una emergència sense precedents. Per això gairebé totes les frases dels ministres tenen un to defensiu. «No es produirà cap relaxació de mesures després de la tornada a la feina dels no essencials. Seguim en fase de confinament i tots ho hem de tenir clar. No hem començat la desescalada», va dir el titular d’Interior, Fernando Grande-Marlaska. «Les decisions s’han pres per consens i el Govern segueix les recomanacions dels experts», va remarcar, al seu costat, Illa.

Els experts

Divendres, no obstant, un dels membres del comitè que assessora l’Executiu, Antoni Trilla, cap d’Epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, va dir que seria «assenyat» mantenir la paralització i va assegurar que no l’havien consultat sobre la decisió de tornar a la feina, unes paraules que van devaluar el mantra del Govern que totes les seves accions estan guiades pels consells  dels científics.

El mateix dia, el director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, va abandonar la seva habitual tebiesa i va alertar del risc de relaxar les mesures del confinament. Adhanom va destacar la desacceleració del coronavirus en països com Espanya i Itàlia (que a partir del 14 d’abril permetrà la reobertura d’alguns negocis i indústries), però també va advertir: «Volem com qui més veure el final dels confinaments, però si es fa massa de pressa es pot produir un repunt mortal. Cal controlar diversos factors: assegurar-se que la transmissió està controlada, que hi ha prou serveis sanitaris i metges, que es minimitzaran els riscos de brots en centres sanitaris, que hi ha mesures preventives en els llocs de treball i que es poden gestionar els riscos d’importació del virus».

Possibles retrocessos

La Generalitat, que des que va començar el període d’alarma porta defensant mesures més dràstiques, no té cap dubte: s’està fent massa de pressa. El president, Quim Torra, traslladarà aquesta idea a Sánchez diumenge durant la conferència de presidents, una cita que es preveu tensa per la diversitat d’opinions entre les autonomies. La consellera de Presidència, Meritxell Budó, va dir aquest dissabte que si els contagis es reprodueixen, el culpable serà el Govern central. «Correm el risc que tot el sacrifici que hem fet serveixi de bé poc. Si amb aquestes mesures hi ha un rebrot, els responsables seran els que prenen les decisions sense tenir en compte l’opinió dels experts», va assenyalar Budó.  

Notícies relacionades

El Govern insisteix que Espanya continua confinada

El Govern fa Sánchez «responsable» d'un possible rebrot si relaxa el confinament

Altres membres del Govern català, que preveu que el pic dels contagis a Catalunya arribi al final de la setmana que ve, van fer crítiques molt similars. «Si ens precipitem el desconfinament podria canviar aquesta evolució que avui hem aconseguit controlar», va dir la consellera de Salut, Alba Vergés. «El desgavell, la incertesa, la informació que estem rebent i les decisions que es prenen no ens estan ajudant gens en la lluita contra el Covid-19», va assegurar el conseller d’Interior, Miquel Buch.

Dins el mateix Govern central, la tornada a l’activitat del sistema productiu genera debat. Sobretot, entre els ministres d’Unides Podem. Els morats, que des que va començar l’alarma han defensat mesures socials més àmplies davant altres membres de l’Executiu (com la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño), van començar a demanar l’aturada de l’activitat econòmica abans que Sánchez aprovés la mesura. Ara creuen que aquesta «hibernació» s’hauria d’estendre almenys uns dies més, una cosa que li han transmès al president, segons fonts del Govern.