L'hora de la política amb honestedat

Fa només unes hores que Pedro Sánchez, el president amb més poders que ha tingut mai l’Espanya democràtica ja que hi ha un estat d’alarma, va donar un avís als ciutadans:  s’inicia el camí cap a una «nova» normalitat. El cap de la Moncloa comunicava que arriben els primers passos cap al desconfinament preparant, alhora, el terreny per a una nova societat que s’ocultarà darrere de mascaretes, que es mirarà i parlarà de lluny i ja no s’abraçarà. I va afegir que es necessitarà un sobreesforç global, des de l’ajuntament més petit fins al mateix Estat –aquest diumenge va posar sobre la taula 14 mil milions per a les autonomies i s’espera un altre gest per als consistoris– sense estridències territorials i amb els llums llargs. 

Més enllà del que digui o deixi de dir el president, convé destacar que la ciutadania, a través dels diferents sondejos que s’estan fent aquests dies, ha llançat el seu missatge de retorn als polítics i les administracions: també a ells els exigeix entrar en una «nova» normalitat, en què l’honestedat es converteixi en una guia imprescindible; en què el bé col·lectiu es prioritzi sobre l’objectiu individual i on la política amb majúscules, que abandona conjunturalment les sigles i les legítimes aspiracions partidistes, s’imposi. Ara està en joc la supervivència, de forma literal. A mitjà termini, si hi ha sort amb les vacunes i les immunitats sobrevingudes, esquivar la ruïna econòmica i social que comporta el coronavirus. 

En aquest context, arriba una cita que pot ser crucial per al destí dels espanyols: Sánchez i Pablo Casado, líder del PP, parlaran aquest dilluns sobre com «reconstruir» aquest país després del drama que està vivint.

L’‘altra’ normalitat  

Casado no es veu afegint-se a uns pactes de la Moncloa II en què s’integrin independentistes o organitzacions com Bildu. Al·lega que els que somien destruir Espanya no aportaran res al sosteniment dels seus pilars bàsics. Que Podem es passegi pel palau presidencial amb les seves propostes, sota el seu criteri «comunistes», tampoc li fa cap gràcia. Comprensible tot en clau electoral i en l’altra normalitat.  ¿I en la que ha d’arribar?.

Assegura el cap dels populars que està disposat a continuar recolzant mesures que salvin vides, però que no servirà d’escut per arruïnar el país o amagar errors ingents. Independentment del que li sol·licitin altres polítics propis i aliens, ara mateix els espanyols no semblen demanar-li res d’això, com evidencien les diferents enquestes que s’estan fent. Al contrari. S’exigeix, amb honestedat i set de futur, bones idees, certeses i oposició crítica i de nivell, amb la duresa que sigui necessària, quan toqui. Casado suggereix constantment que l’equip de Sánchez es va equivocar de manera atroç no sabent preveure el que arribaria amb el virus.

Hi haurà temps de passar factures i dades per exigir, com les que concerneixen als productes sanitaris de prevenció que es van exportar des d’Espanya en un moment en què, potser, calia haver fet una certa provisió per estratègia nacional, com suggereixen els especialistes. De fet, ara una de les obsessions governamentals és avalar el gir de part de la indústria cap a un autoproveïment mínim, pel que pugui passar si hi ha repunts del Covid-19.

Errors i lluita caïnita

El dirigent popular també incideix, en els fòrums públics, en què hi ha un caos amb les dades oficials, posant el dit sobre el recent canvi de criteri amb els morts. Té raó, encara que no esmenti el que sí que està funcionant. Exactament el mateix amb el material que es gestiona per a les comunitats, en alguns moments amb errors com una casa (i potencials conseqüències) com l’últim episodi de les mascaretes retirades. En d’altres, sense cap altre problema que el derivat d’uns mercats internacionals salvatges, en què s’imposa l’especulació i la força del portatalonaris d’alguns estats germans amb més PIB. Sense pietat davant la realitat que  Espanya és el primer dels quatre països que, a Europa, superen els 100.000 casos per coronavirus notificats. 

El tema ha cobrat tant importància que la UE ja es planteja compres conjuntes, per tal d’evitar un caïnisme indesitjable entre socis. Sánchez demana, entre altres coses, el suport de Casado (i d’altres) per anar a defensar-se a la UE amb posicions d’Estat. A més d’acords per invertir en sanitat, evitar el col·lapse social i reactivar l’economia. Ara toca veure la lletra petita i què ofereix el PP.

¿Oportunitat per als populars?

Convé saber, en tot cas, que hi ha qui entre bambolines veu que Casado pot ressorgir amb el Covid. Un tipus de lectures que allunya l’optimisme per l’acord. Un president autonòmic popular reconeix a aquest diari, sota la condició de l’anonimat, que aquesta pandèmia podria ser «una oportunitat» perquè el seu cap arribi «a la Moncloa», una cosa que els conservadors no tenien en l’horitzó fa només dos mesos.

El coronavirus va arribar mentre el PP vivia una crisi interna per la fulminant destitució d’Alfonso Alonso com a candidat a les eleccions basques, ajornades fins a nou avís. Després de la seva substitució pel dur Carlos Iturgáiz, molts van tornar a mirar cap al gallec Alberto Núñez Feijóo en clau nacional.

Notícies relacionades

Polèmica per l'anunci de Sánchez de 14.000 milions per a les autonomies

Sánchez anuncia un «alleujament» del confinament dels menors a partir del 27 d'abril

Ara tot queda lluny, borrós, i hi ha barons del partit que apunten que el fet que la crisi, a més de sanitària, sigui econòmica, afegit a la clara debilitat del PSOE al Parlament i les ànsies independentistes que no han desaparegut, pot aplanar-li el camí a Casado. Ja es veurà. De moment, el PP colla un Govern en dificultats: l’última, que un general de la Guàrdia Civil hagi reconegut que la seva lluita contra les «mentides» és per minimitzar el «clima contrari» a l’Executiu. Els populars exigeixen explicacions i compareixences al Congrés.