Polèmica per l'anunci de Sánchez de 14.000 milions per a les autonomies

La sisena reunió entre Pedro Sánchez i els presidents autonòmics va acabar amb polèmica. El cap de l’Executiu va anunciar una injecció de 14.000 milions d’euros a les comunitats autònomes per fer front a la crisi del coronavirus. Una notícia que, tot i que ben rebuda pels líders territorials, en va deixar descontent més d’un. Entre els més crítics es va trobar el president de la Generalitat, Quim Torra, que va apuntar que «no és un extra de liquiditat; és el que ja estava previst per al finançament». En concret, 5.500 milions d’aquesta quantitat provenen de l’avenç de la liquidació de l’any 2018, i la resta d’un augment del finançament ja pactat, segons van informar Europa Press fonts autonòmiques.

Els presidents autonòmics del PP tampoc es van quedar enrere i van retreure a Sánchez provar de vendre una partida econòmica que ja estava programada com una novetat. El president de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, va apuntar que no hi havia «res nou» en aquests 14.000 milions d’euros i els seus homòlegs a Andalusia i a Castella i Lleó, Juanma Moreno i Alfonso Fernández Mañueco, respectivament, van defensar que «no té res d’extraordinari». A més, van exigir la convocatòria del Consell de Política Fiscal i Financera per discutir sobre el sistema de finançament.

A les crítiques, el ministre de Transport i Mobilitat, José Luis Ábalos, va respondre que els 14.000 milions d’euros suposaran un «extra de liquiditat» en l’economia de les comunitats autònomes, molt castigada per la crisi del coronavirus. Tot i que sí que va matisar que algunes de les «contribucions i aportacions tenen a veure amb l’avanç d’alguns ingressos». Malgrat això, va defensar que «l’aportació extra i extraordinària és l’anticipació i l’atenció [del Govern] en un moment en què les comunitats autònomes plantegen un problema de liquiditat».

Tornada a la normalitat

Sobre la taula també hi havia la proposta de l’Executiu d’ampliar l’estat d’alarma fins al 9 de maig, tot i que amb mesures més laxes que permetin la sortida de casa als més petits. El procés de desescalada del distanciament social va produir un intens debat en el qual els presidents autonòmics van exigir tenir «poder de decisió».

Notícies relacionades

Sánchez anuncia un «alleujament» del confinament dels menors a partir del 27 d'abril

Puente nega que la baixa execució pressupostària a Catalunya es degui a "la falta de voluntat política"

Després de quedar clar que el desconfinament no es durà a terme de manera unànime a tot el país, sinó que es podrà fer per localitats, províncies o autonomies, diversos líders territorials van demanar dirigir aquesta tornada progressiva a la normalitat argumentant que disposen de dades concretes que els permetrien recórrer aquest camí sense perill. Així, comunitats com Catalunya, Balears, Canàries, Cantàbria van assegurar que ja estan preparant plans per alleujar les restriccions.

Una altra petició va ser la posada en marxa d’un pla nacional que rescati el sector turístic. Una cosa en la qual l’Executiu ja està treballant, va assegurar Ábalos.