La Guàrdia Civil va ordenar per correu seguir notícies falses que generin «desafecció a institucions del Govern»

El general en cap de l’Estat Major de la Guàrdia Civil, José Manuel Santiago, ha assegurat aquest dimarts que l’ordre d’informar sobre el monitoratge de mentides a les xarxes socials que va donar a les forces sota el seu comandament es referia a tota mena d’institucions de l’Estat, i no només del Govern.

Amb aquesta explicació, ha intentat atenuar la polèmica suscitada des que, diumenge passat, va descriure com a línia de treball de la Guàrdia Civil «minimitzar el clima contrari a la gestió de crisi pel Govern».

Santiago va donar instruccions a la Guàrdia Civil perquè informés del seguiment de «campanyes de desinformació, així com mentides i ‘fake news’ susceptibles de generació d’estrès social i desafecció a institucions del Govern». Aquest és el redactat literal d’un correu que va enviar el 15 d’abril passat a les 19:58 ha les comandàncies de l’institut armat, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO i que va avançar la SER aquest dilluns a la nit.

El correu es titula ‘Informe monogràfic sobre les actuacions de ciberseguretat de la Guàrdia Civil vinculades al Covid-19’. Aquest dimarts, en la roda de premsa quotidiana dels tècnics del comitè de seguiment de l’epidèmia, el general ha donat les explicacions que no va donar ahir, després que a Interior es considerés conclòs l’incident.

Sobre què volia dir al parlar d’«institucions del Govern», Santiago ha explicat: «Quan em refereixo a institucions, estem parlant d’institucions de l’àmbit local, autonòmic, estatal, al cap i a la fi, institucions de tot l’Estat».

El general ha informat sobre quin és l’objectiu d’aquestes indagacions: «Quan he parlat de notícies falses i desinformació, em refereixo que el monitoratge que fa la Guàrdia Civil a les xarxes socials d’internet tracta d’identificar aquestes notícies falses, aquesta desinformació d’origen incert que pot generar estrès social, alarma social, en qüestions que en aquest moment tenen a veure amb la salut».

Aquest treball, segons el general Santiago, «sempre aconsegueix un escrupolós respecte a la llibertat d’expressió i a la crítica. La Guàrdia Civil és garant sense cap mena de dubte dels drets fonamentals que figuren en la nostra Constitució. I entre aquests drets hi ha la llibertat d’expressió i la llibertat d’informació».

Alarma social

El número tres de la Guàrdia Civil ha explicat que el correu que recollia la seva ordre «és de caràcter intern», i en aquest «es demana a totes les diferents unitats de la Guàrdia Civil que donin compte a l’Estat Major de totes les activitats, repeteixo, de totes les activitats, que es realitzen en l’àmbit cibernètic: denúncies, estafes, fraus, investigacions judicialitzades, denúncies administratives, etcètera. I, a més, se’ls demana que identifiquin, estudiïn i que facin un seguiment de les notícies falses i desinformacions, però això no implica cap acció més enllà de detectar-les, per poder advertir la ciutadania i disminuir l’alarma social o l’estrès».

José Manuel Santiago, visiblement afectat, ha acabat la seva explicació dient: «Parlem de notícies falses i informació de caràcter incert amb ànim de generar alarma en la ciutadania. En cap moment estem parlant de crítica política o de ciutadans que ho fan emparats amb el seu dret de llibertat d’expressió».  

Aquesta és la interpretació que n’han fet des del Partit Popular i Vox, que volen portar l’assumpte al Congrés, el PP, i als jutjats, la formació d’extrema dreta.

Defensa del Govern

L’Executiu ha sortit en defensa de José Manuel Santiago deplorant la interpretació que forces de l’oposició han fet de l’ordre emesa pel general. Al migdia, en la roda de premsa celebrada després del Consell de Ministres, la ministra d’Hisenda i portaveu, María Jesús Montero, ha defensat el general, dient que la seva expressió és «un lapsus» i una qüestió «absolutament menor», una «relliscada» fora del context del treball de la Guàrdia Civil. En dues ocasions ha demanat que no es tregui de context el que l’Estat Major de la Guàrdia Civil ha demanat als seus agents especialitzats en ciberpatrulles.

A la tarda, en el Senat, el Partit Popular ha intentat esgotar la polèmica en la sessió de control a l’Executiu. Els senadors del PP Carlos Floriano i Diego Erguido han estat els encarregats d’encarar-se amb el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, a compte de l’incident. «No ataquin la llibertat d’expressió; el general no va tenir un lapsus, va seguir l’ordre del Govern», ha dit Floriano al titular d’Interior.

El ministre ha eludit el dard de Floriano, però n’ha aprofitat un altre d’Erguido per negar «rotundament» que la Guàrdia Civil tingui ordre de perseguir la crítica política a internet. Les Forces de Seguretat «rastregen les xarxes socials per evitar el delicte», ha assegurat.

Segons Grande-Marlaska, es prova d’«evitar les falsedats» que tenen «mòbil lucratiu» i busquen «generar alama social amb falsedats evidents» i amb «voluntat malintencionada».

El ministre ha retret als senadors: «Mai utilitzaré la Guàrdia Civil com estan fent vostès». I els ha recordat els principis d’actuació de la Guàrdia Civil: «Són honor, defensa de la legalitat i respecte de les llibertats. No juguin amb ells».

Cribratge de mentides

En els últims vuit dies, la Guàrdia Civil ha interceptat 15 notícies falses relacionades amb l’epidèmia de coronavirus, segons un informe elevat per l’institut armat al Ministeri de l’Interior aquest dilluns a la tarda.

A l’informe figuren grans mentides, contra les quals han actuat les unitats de ciberdelinqüència: un document falsificat de la mateixa Guàrdia Civil pel qual es deia que s’autoritzaria els musulmans a desplaçar-se per celebrar el Ramadà (el 12 d’abril), un vídeo que mostrava els cadàvers de set nens amb un text que culpava proves d’una vacuna contra la Covid-19 (el dia 13).

També un missatge de Twitter emès el 17 sobre la denegació de tractament als fumadors encomanats de coronavirus, falsos missatges d’autoritats públiques europees, americanes i japoneses difosos el dia 18 sobre la conveniència que morin avis per salvar l’economia o, el dia 19, un vídeo que mostrava cadàvers d’un hospital de l’Equador com si fos el dipòsit de cadàvers del Palau de Gel de Madrid.

Els ‘fakes’ detectats durant l’última setmana també falsificaven logos d’entitats públiques, com la Policia o l’Ajuntament de Madridejos (Toledo), entre d’altres.

«Actes de desinformació greu»

El ciberpatrullatge de les unitats tecnològiques de les Forces de Seguretat és una tasca quotidiana, intensificada durant aquesta crisi. L’Oficina de Coordinació Cibernètica del Ministeri de l’Interior ha comptat 300 «actes de desinformació greu» des de la promulgació de l’estat d’alarma. La majoria, segons fonts d’Interior, «tenien com a objectiu el Sistema Nacional de Salut».

Notícies relacionades

Coronavirus a Espanya i el món: Última hora de la Covid | Notícies en DIRECTE

Interior dona per conclòs l'incident del lapsus del general Santiago

En altres crisis històriques recents, les Forces de Seguretat de l’Estat van monitorar internet provant de trobar boles. Dues d’aquestes ocasions van ser l’esclat del procés, el 2017, i els aldarulls organitzats pel perfil Tsunami Democrátic l’any passat.

El ciberpatrullatge de les Forces de Seguretat té dues finalitats, segons fonts policials: una de policia judicial, per a la detecció d’estafes i delictes d’odi; l’altra és d’anàlisi d’informació, per a la detecció de campanyes que pretenguin alterar l’ordre públic o generar alarma. Els «actes» que tenen contingut penal són elevades a les autoritats judicials.