Sánchez anuncia una desescalada «lenta» amb possibles «passos enrere»

Molt castigat des del punt de vista polític després de la seva brusca rectificació sobre la manera com els menors tornaran a sortir al carrer, Pedro Sánchez ha dibuixat aquest dimecres al Congrés un escenari de moderat optimisme. Durant l’aspre debat per sol·licitar al Parlament l’autorització per prorrogar 15 dies més l’estat d’alarma davant el coronavirus (un vistiplau que ha aconseguit malgrat els vots en contra de Vox, JxCat i la CUP), el president del Govern ha anunciat que la desescalada, el primer pas de la qual són els passejos dels nens, serà «lenta». Segons com evolucionin les dades de la pandèmia hi pot haver «passos enrere», ha dit el líder socialista, situant en la segona meitat de maig l’inici de la «nova normalitat».

En un vessant més polític, Sánchez s’ha referit a l’anomenada «taula de reconstrucció» davant la crisi del coronavirus, que, al final, atenent les peticions del PP, serà una comissió al Congrés dels Diputats. El president, que vol que aquest organisme es posi en marxa «al més aviat possible», ha fet aquí un anunci rellevant, al defensar que aquest enfocament d’«unitat» en la resposta també s’estengui a les comunitats i als ajuntaments. La iniciativa pretén posar pressió al PP, que governa en diverses autonomies (Andalusia, Madrid, Castella i Lleó, Galícia i Múrcia), però mira amb recel el que el president ha arribat a anomenar «nous Pactes de la Moncloa». L’agre debat viscut al Congrés no convida a apostar fort per un pacte de consens entre totes les forces, però l’Executiu pensa que, si el PSOE està disposat a firmar-los als territoris, els conservadors també haurien de fer el mateix a nivell de tot el país.

«¿Recolza vostè una proposta de reconstrucció, en què governa el PSOE i en què governen altres forces polítiques? Contesti’m amb un sí o un no», li ha preguntat Sánchez en la rèplica a Casado (sense obtenir resposta), durant una intervenció en la qual també ha apostat per reactivar el diàleg polític amb la Generalitat. El portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, li havia demanat hores abans un gest d’aquest tipus, perquè la taula de diàleg entre l’Executiu central i el Govern, que socialistes i republicans van pactar a canvi de l’abstenció en la investidura de Sánchez, es tornés a reunir, a tot estirar, al juny. I Sánchez ha contestat:  «Estic disposat a recollir el guant. Postergar problemes no està en l’ànim del Govern. Tenim la voluntat de reprendre el diàleg quan les condicions siguin les adequades i sigui comprensible per a la ciutadania catalana i el conjunt de l’espanyola».

«És la primera vegada que demano la pròrroga de l’estat d’alarma amb un escenari prudentment optimista, entreveient com podria ser la vida una vegada superada la fase aguda de la crisi. Podem començar a dissenyar la desescalada. Hem de ser extremadament cautelosos en aquesta fase. Qualsevol optimisme ha d’anar acompanyat de la imprescindible prudència. Les regles del confinament variaran per ajustar-se als nous escenaris. La desescalada serà lenta i gradual», ha dit en el seu discurs inicial el cap de l’Executiu, que ha passat llavors a referir-se a les sortides de la canalla. 

Aquesta mesura, reclamada per les comunitats autònomes i pares, després que Espanya hagi sigut durant aquest mes i mig des que es va decretar el confinament general el país més estricte quant a la possibilitat que els nens surtin al carrer, va ser adoptada pel Govern central a través de missatges contradictoris. Tots els grups, tret del PSOE i Unides Podem, han carregat contra la manera com el Govern va comunicar la decisió, dins d’un ple en què les crítiques a Sánchez han sigut constants. 

Primer, després del Consell de Ministres, la portaveu, María Jesús Montero, va anunciar dimarts que els menors només podrien deixar els seus domicilis a partir de dilluns de la setmana que ve per acompanyar els seus progenitors o cuidadors a comprar, malgrat el risc que això implicava, ja que els supermercats (tancats i plens de persones i objectes) són llocs on el contagi és més probable que als espais oberts. Després de les crítiques de tota l’oposició, a l’esquerra i la dreta de l’Executiu, i també de part dels mateixos ministres (sobretot els de Podem, però no només ells), el ministre de Sanitat, Salvador Illa, va comparèixer cinc hores després per rectificar. Els nens podrien fer «passejos» des de diumenge, va explicar sense donar més detalls, i va assegurar que les concrecions es comunicarien al llarg dels pròxims dies.   

El missatge de les oenagés 

Sánchez s’ha referit a les sortides dels menors com un «petit alleujament», una expressió que ja va fer servir dissabte passat, quan va anunciar la mesura sense aclarir com s’aplicaria. «Però aquest petit alleujament no altera el més important: la regla del confinament general, que continua en vigor», ha subratllat. Després, en la rèplica, el president ha atribuït el canvi de criteri no a la pressió de l’oposició, ni a la divisió al Govern, sinó als missatges que va rebre per part de les organitzacions que es dediquen a les necessitats dels menors. «Aquest és un Govern que aposta pel consens, que escolta, i si hi ha oenagés que treballen amb la infància i ens demanen que fem un pas més, el que fa el Govern és forjar aquest acord. [...] El que el Govern vol és que els nens surtin al més aviat possible, però que ho facin amb les màximes garanties. Pequem de prudència, sí, ho reconec. Però escoltem i acordem», s’ha defensat el líder socialista, avisant que, en un context tan canviant com l’actual, sense cap precedent on agafar-se, «hi haurà més rectificacions en els pròxims mesos».

«Aquest reial decret de pròrroga és diferent dels anteriors. Permetrà començar a desescalar. El que proposa el Govern central habilita el Ministeri de Sanitat a modificar, ampliar o restringir les activitats permeses. Farem passos endavant i cap enrere als diferents territoris», ha explicat Sánchez, que no tindrà problemes a rebre el suport del Congrés a la pròrroga de l’estat d’alarma.

Però això no significa que l’oposició hagi escatimat crítiques. El brusc canvi d’opinió ha donat munició a l’oposició, que ja ha criticat amb duresa la compra de material sanitari defectuós, la confusió entorn del decret de paralització de l’economia (una mesura ja deixada enrere), les rectificacions sobre la renda mínima i el presumpte «lapsus», del cap d’Estat Major de la Guàrdia Civil, José Manuel Santiago, que va assenyalar, en una declaracions després corregides, que estava treballant per «minimitzar el clima contrari a la gestió de la crisi per part del Govern». Totes aquestes polèmiques han sigut presents durant el ple del Congrés.  

Casado hi dona suport, però amb dures crítiques

El PP ha tornat a recolzar la pròrroga, com totes les anteriors, però el seu líder, Pablo Casado, s’ha mostrat molt dur. Primer, ha demanat un minut de silenci «en honor de les 22.000 víctimes mortals pel coronavirus a Espanya». Entre les quals, el seu oncle, que va morir dimarts. «No és acceptable que una nació que es respecta a si mateixa no sigui capaç ni tan sols de comptar els seus morts», ha assenyalat, amb referència als recents canvis metodològics a l’hora de calcular les defuncions pel virus.

«¿Com és possible que hi hagi 700 víctimes mortals a Portugal i nosaltres en tinguem 22.000?», s’ha preguntat el líder conservador, abans d’argumentar que si s’haguessin pres les mesures de confinament «una setmana abans», s’haguessin «evitat» més del 60% dels contagis. Casado, en qualsevol cas, no va demanar decretar l’estat d’alarma amb aquesta antelació. «No digui que han pecat de prudència, han pecat d’incompetència. Amb els nostres fills no es juga. Amb la nostra salut, tampoc», ha assenyalat el líder conservador.

Encara més dur ha sigut Santiago Abascal. «Paguin les nòmines i vagin-se’n», ha acabat dient el líder de Vox, partit que ha votat ‘no’ a la pròrroga. «Sense tests, ja ningú es creu les dades del Govern. Les morts en són molts més», ha argumentat el dirigent ultra, que ha acusat el Govern de ser «incapaç d’acabar amb aquest massiu arrest domiciliari» i ha incidit en el monitoratge de les xarxes socials davant les notícies falses sobre el virus i la gestió de la pandèmia, per preguntar-se: «¿Prohibiran l’exercici del dret de l’oposició?».

Els socis també ataquen

El respir tampoc li ha arribat a Sánchez dels socis tradicionals del Govern, com ERC. «Ens tornem a abstenir. Una abstenció més pròxima al ‘no’ que mai», ha anunciat Rufián. El seu soci en el Govern de Catalunya, JxCat, ha votat en contra. Rufián ha passat a detallar els presumptes «tres errors» de l’Executiu davant el virus. Primer, no mantenir la paralització dels sectors no essencials de l’economia, perquè «no s’entén que no es pugui anar a una vetlla però sí que es pugui anar amb metro a treballar». Segon, l’«oportunisme recentralitzador», ja que l’estat d’alarma comporta el comandament únic del Ministeri de Sanitat. I tercer, els errors de comunicació, amb especial incidència en les polèmiques paraules del general Santiago. «Provoquen pànic», ha dit.

El portaveu republicà també ha carregat, sense nomenar-lo, contra el conseller d’Interior, el postconvergent Miquel Buch, pel seu enuig davant el nombre de mascaretes enviades pel Govern central a Catalunya: 1.714.000, xifra que el dirigent de la Generalitat va lligar a la data de l’assalt de Barcelona per part de les tropes de Felip V. Per Rufián, Buch, amb la seva «numerologia conspiranoica», es va comportar com un «fanàtic».

Des de Junts per Catalunya (JxCat), Laura Borràs, que en aquesta ocasió sí que ha intervingut a l’hemicicle, ha desplegat un discurs d’atac al Govern espanyol amb una severitat similar a la del PP i sense mà estesa ni autocrítica per la gestió de la Generalitat, informa Fidel Masreal. «Se’ls ha acabat el crèdit, un altre estat d’alarma és possible, amb coordinació, descentralització, tornant les competències i amb un pla de desconfinament elaborat per experts, necessitem oferir garanties», ha assegurat Borràs.  Davant el que ha qualificat de «155 sanitari, policial i digital, ineficient i ineficaç», la postconvergent ha demanat un «Govern amb estratègia».

El nou to de Cs i la relaxació del PNB

Notícies relacionades

Gir de guió: els nens podran passejar

Així seran les sortides dels nens per alleujar el confinament pel coronavirus

Un to diferent ha fet servir Ciutadans, que des que va esclatar la crisi està reorientant el seu discurs, deixant enrere la seva bel·ligerància davant el Govern de coalició i allargant la mà amb la idea d’unitat en una situació tan excepcional. «Anem junts», ha dit el portaveu taronja, Edmundo Bal, la formació del qual ha donat el seu ‘sí’ a la pròrroga. Els liberals, això sí, critiquen, com la resta de formacions, l’escassa informació i la falta de voluntat d’acords per part de l’Executiu. «Ho ha fet bastant malament. Vostè es nega a admetre cap error. Però som al seu costat, per ajudar-lo perquè no els torni a cometre», ha afegit Bal.  

L’altre aliat tradicional del Govern, el PNB, també ha fet servir un to conciliador. Però el seu portaveu, Aitor Esteban, ha evidenciat que els dos principals aliats de Sánchez van en direccions oposades: mentre ERC demana endurir el confinament, els nacionalistes bascos advoquen per suavitzar-lo. «Hem de pensar ja com es relaxen les mesures en les pròximes setmanes», ha dit Esteban, defensant «autoritzar l’activitat física al carrer i la reobertura de petits negocis». El PNB ha votat a favor de la pròrroga de l’alarma, com ha fet fins ara, però el seu portaveu ha advertit que si no es permet que les autonomies puguin aplicar a curt termini les seves pròpies decisions davant la pandèmia, la pròxima vegada que l’Executiu demani estendre les excepcionals mesures 15 dies més, els nacionalistes bascos no hi donaran suport.