El Suprem ratifica les condemnes de Millet, Montull i CDC pel 'cas Palau'

El Tribunal Suprem va començar al novembre a revisar les condemnes imposades per l’Audiència de Barcelona pel saqueig del Palau i durant l’estat d’alarma ha acabat de perfilar la seva sentència. Bàsicament les ratifica: confirma el comís de 6,6 milions d’euros a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) per tràfic d’influències i les penes imposades als màxims responsables de la institució Fèlix Millet i Jordi Montull a nou anys i vuit mesos de presó i multa de 4,1 milions i a set anys i mig de presó i multa de 2,9 milions, respectivament. A més, tots dos han de tornar a les estructures del Palau (Consorci, Fundació i Associació) els 23 milions que els van saquejar.

Una vegada fermes les dues condemnes serà l’Audiència de Barcelona la que determinarà si ingressen a la presó. Les seves defenses encara poden sol·licitar la suspensió de l’execució si els seus previsibles recursos d’empara davant del Tribunal Constitucional són admesos a tràmit, tot i que amb la longitud de les penes imposades no sol ser l’habitual.

Els pocs canvis que introdueix la sentència del Suprem, de 440 pàgines, respecte a la dictada el 2017 consisteixen a rebaixar en mig any la condemna de l’exresponsable financera del Palau Gemma Montull, que queda en quatre anys amb multa de 2,6 milions d’euros. I la de l’extresorer de CDC Daniel Osàcar que passa de quatre anys i cinc mesos a tres anys i mig, al ser absolt del delicte de tràfic d’influències pel qual també se’l va condemnar. Se li manté la multa de 3,7 milions d’euros, com a autor d’un delicte de blanqueig de capitals en concurs medial amb falsedat en document mercantil i comptable, amb l’atenuant de dilació extraordinària i indeguda en la tramitació del procediment.

Fer arribar a CDC

La rebaixa de la pena d’Osàcar es basa que, segons la Sala, «no consta acreditat» que Ferrovial abonés cap comissió per obra adjudicada després que ell assumís la tresoreria del partit, però «sí que en aquesta condició va fer arribar a Convergència, amb maniobres de diversa índole, entre les quals es trobaven la fal·làcia documental, les comissions que abonava de manera ajornada» la constructora «per obres adjudicades anteriorment a ser nomenat tresorer».

La Sala rebutja el recurs de CDC contra el comís imposat, perquè no dubta que la conducta de Millet i Jordi i Gemma Montull (els tres condemnats per aquest delicte) «atenia que el pactat per la influència, que era una comissió percentual de l’obra pública adjudicada, arribés a Convergència», i el Codi Penal estableix que «els dons, presents o regals cauran en decomís».

L’Audiència de Barcelona va declarar provat que els responsables del Palau es van aprofitar de l’entitat per a viatges privats, despeses de casament, reformes de vivendes o la desviació directa de fons al patrimoni particular de Millet i Montull, que també els van vendre locals propis a un preu superior, al de mercat. Per si això no era suficient, es van encarregar d’establir i canalitzar un sistema pel qual Ferrovial pagués comissions del 4% del pressupost de l’obra adjudicada per la Generalitat o pels ajuntaments governats per CDC. 

Aquests «abonaments de Ferrovial per obra adjudicada es feien sota la simulació de patrocini de les activitats del Palau» i «Millet i Montull percebien per la seva intervenció, generalment, l’1,5%», i «el 2,5% restant el feien arribar directament a Convergència, bé a través d’entregues en efectiu als tresorers d’aquest partit, bé a través de convenis simulats amb la fundació afí Trias Fargas (després CatDem), bé abonaven factures de serveis i obres prestats» al partit com si corresponguessin al Palau, assenyala la sentència.

El Suprem explica que el decomís és una institució diferent a la de la responsabilitat civil i només exigeix que els dons obeeixin a un delicte de suborn o de tràfic d’influències, com és el cas. «Des d’un inici i la dinàmica delictiva provada ho mostra, l’objecte del trànsit era la consecució d’aquests dons per a Convergència; sense perjudici que altres actors s’emportessin la seva part per deixar el Palau a aquestes transferències dineràries» perquè la seva part arribar al partit, sentencia el tribunal.

Costes i responsabilitats

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Els altres canvis en la sentència de l’Audiència de Barcelona es refereixen a la distribució de les costes en funció del nombre de delictes objecte d’acusació i dins de cada delicte en funció del nombre d’acusats, i a la responsabilitat civil que s’exigeix a títol lucratiu per les despeses del matrimoni que Félix Millet va satisfer amb diners apropiats. El Suprem entén que el límit de la responsabilitat civil per participació lucrativa de la seva dona (morta després de la sentència de primera instància i representada per les seves filles) s’ha de fixar en 4,7 milions d’euros.

El Suprem manté la resta de condemnes de presó als acusats que van recórrer en cassació: Dos anys a l’advocat Raimon Bergós, un any i nou mesos a l’advocat Santiago Llopart i vuit mesos a l’assessor fiscal Edmundo Quintana. Els cinc empresaris condemnats per l’Audiència de Barcelona a penes d’entre vuit mesos i un any i nou mesos de presó no van recórrer en cassació les seves condemnes.