La Fiscalia reclama l'ingrés a presó de Millet i Montull

La Fiscalia Anticorrupció ha reclamat a l’Audiència de Barcelona l’ingrés a la presó de l’expresident del Palau de la Música, Félix Millet, el que era la seva mà dreta, Jordi Montull; la seva filla, Gemma Montull, i l’extresorer de CDC, Daniel Osàcar, tots condemnats a penes de presó per l’espoli de l’entitat cultural i el finançament il·legal de Convergència a través d’aquesta. L’acusació pública, a més, reclama al tribunal de la Secció 10, que va jutjar el cas, que faci els requeriments oportuns per fer efectiva la responsabilitat econòmica fixada en la sentència, tant la responsabilitat civil, en concret 23 milions d’euros a Millet i Montull, així com el comís de 6,6 milions d’euros a CDC.

Els advocats defensors, no obstant, plantejaran la suspensió de l’execució de la sentència, segons les fonts consultades per aquest diari. Montull, de 77 anys, ja ho ha fet i ha argumentat l’ajornament del seu ingrés a la presó per l’estat d’alarma a causa de la pandèmia del coronavirus. En el cas de Millet, se sol·licitarà aquesta mesura a causa del seu «greu» estat de salut i absoluta dependència, mentre que en el supòsit d’Osàcar s’al·ludirà a les malalties que pateix i la seva avançada edat.  Quant a Gemma Montull, s’instarà que no entri a la presó perquè les penes imposades no superen individualment els dos anys de presó. Al final, són els magistrats els que hauran de decidir.

El Tribunal Suprem va començar el novembre de l’any passat a revisar les condemnes imposades per l’Audiència de Barcelona el 2017 pel saqueig del Palau de la Música i aquest abril va dictar la sentència. Els magistrats bàsicament les ratifica: confirma el comís de 6,6 milions d’euros a CDC i les penes als màxims responsables de la institució Félix Millet i Jordi Montull a 9 anys i 8 mesos de presó i multa de 4,1 milions i a 7 anys i mig de presó i multa de 2,9 milions, respectivament. A més tots dos han de tornar al Palau els 23 milions que van saquejar.

Els pocs canvis que introdueix la sentència del Suprem sobre la dictada per l’Audiència de Barcelona consisteixen a rebaixar en mig any la condemna de l’exresponsable financera del Palau Gemma Montull que queda en 4 anys, amb multa de 2,6 milions d’euros. I la de l’extresorer de CDC Daniel Osàcar que passa de 4 anys i 5 mesos a 3 anys i mig, al ser absolt del delicte de tràfic d’influències. Se li manté la multa de 3,7 milions d’euros. Aquesta rebaixa es basa en el fet que, segons el tribunal, «no consta acreditat» que Ferrovial abonés cap comissió per obra adjudicada després que ell assumís la tresoreria del partit, però «sí que en aquesta condició va fer arribar a Convergència, amb maniobres de diversa índole, entre les quals es trobaven la fal·làcia documental, les comissions que abonava de manera ajornada» la constructora «per obres adjudicades anteriorment a ser nomenat tresorer».

Canalització de fons

Notícies relacionades

El Suprem ratifica les condemnes de Millet, Montull i CDC pel 'cas Palau'

9 anys de presó per a Millet i 7 per a Montull per l'espoli del Palau de la Música

L’Audiència de Barcelona va declarar provat que els responsables del Palau es van aprofitar de l’entitat per a viatges privats, despeses de casament, reformes de vivendes o la desviació directa de fons al patrimoni particular de Millet i Montull, que també li van vendre locals propis a un preu superior al de mercat. Per si això no era suficient, es van encarregar d’establir i canalitzar un sistema pel qual Ferrovial pagués comissions del 4% del pressupost de l’obra adjudicada per la Generalitat o pels ajuntaments governats per CDC. 

Aquests «abonaments de Ferrovial per obra adjudicada es feien sota la simulació de patrocini de les activitats del Palau» i «Millet i Montull percebien per la seva intervenció generalment l’1,5%», mentre que «el 2,5% restant el feien arribar directament a Convergència, bé a través d’entregues en efectiu als tresorers d’aquest partit, bé a través de simulats convenis amb la fundació afí Trías Fargas (després CatDem), bé abonaven factures de serveis i obres deixats» al partit com si corresponguessin al Palau, afirma la sentència.