Un jutge obre la porta per a què el Suprem revisi el 100.2 dels presos de l'1-O

Un jutge de vigilància penitenciària ha avalat les sortides de la presó de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell pel 100.2 en una interlocutòria en què deixa en mans del Tribunal Suprem, en comptes de l’Audiència Provincial, l’última paraula sobre la flexibilització del seu règim penitenciari.

En una interlocutòria, a la qual ha tingut accés Efe, el titular del jutjat de vigilància penitenciària número 3 de Lleida –del que depèn el centre Mas d’Enric del Catllar (Tarragona), on compleix condemna Forcadell– ha desestimat el recurs del ministeri públic i ha donat llum verda a les seves sortides per fer voluntariat i cuidar la seva mare.

El jutge precisa a la fiscalia que pot presentar recurs de reforma contra la seva interlocutòria, que resoldria ell mateix, o d’apel·lació davant el Tribunal Suprem com a òrgan sentenciador, per a la qual cosa invoca la resolució de l’Audiència de Palma de Mallorca que va revocar la flexibilització penitenciària d’Iñaki Urdangarin.

A l’obrir la via a la revisió del Suprem, el magistrat es desmarca dels jutjats de vigilància que han dictat resolucions sobre els líders independentistes presos a Lledoners i sobre Dolors Bassa, interna a Puig de les Basses, a Figueres (Girona), els que es remeten a l’Audiència de Barcelona per als recursos d’apel·lació.

En principi, la flexibilització del règim penitenciari dels polítics presos mitjançant el 100.2 permet eludir el control del Tribunal Suprem, a diferència de la classificació en tercer grau, que sempre ha de ser revisada per l’òrgan sentenciador.

La fiscalia es va oposar al 100.2 de Forcadell, que té autoritzat sortir tres dia a la setmana durant dotze hores diàries, adduint que la pena per la qual havia sigut condemnada era molt greu i que el tractament de rehabilitació no té cap relació amb les tasques de voluntariat i d’atenció a la seva mare que se li permeten.

«Ha decidit allunyar-se de l’activisme polític»

El jutge, no obstant, entén que la flexibilització del règim de Forcadell està «prou justificada» i recorda que la reclusa «reconeix el delicte sense desviacions, ha realitzat una anàlisi funcional i crítica de la conducta delictiva» i, a més, ha decidit «allunyar-se de l’activisme polític».

Segons la interlocutòria, que avança avui el diari digital ‘El Español’’ l’expresidenta del Parlament presenta «múltiples factors» positius de reinserció que, precisament, van motivar que diversos membres de la junta de tractament defensessin la seva classificació en tercer grau.

La interlocutòria subratlla l’«extraordinària» adaptació de Forcadell al règim penitenciari i la seva «conducta irreprotxable», amb una actitud «col·laboradora i aglutinant de les internes del mòdul».

A més, segons el jutge, en el seu cas hi ha hagut un «avenç clar» en el reconeixement del delicte pel qual va ser condemnada en relació amb els seus primers dies de condemna, «quan malgrat reconèixer els fets, es considerava justificada per un principi democràtic que li imposava contrariar l’Estat de Dret que havia de defensar».

Pel magistrat, dels informes rebuts sobre Forcadell es desprèn que el principal factor de risc de reincidència és «l’entorn sociopolític» que l’envolta, element que no ha sigut valorat en la proposta de flexibilització mitjançant el 100.2 malgrat que no s’hauria d’obviar «atès l’origen eminentment ideològic, de convicció i de base política del delicte comès».

«Va ser l’entorn social i polític el que va mobilitzar i va determinar la conducta penalment retreta i, una vegada ingressada en presó preventiva i posteriorment condemnada, va atribuir una qualitat icònica a la penada dins del món i causa separatista (múltiples visites institucionals, missatges en xarxes, manifestacions, concentracions, etc.)», assegura el jutge en la seva interlocutòria.

El magistrat admet el risc que Forcadell «es torni a veure embolicada en situacions de pressió social pel grup i que reprodueixi conductes reprotxables» que contribueixin a «mantenir un clima social d’enfrontament amb l’Estat».

Possibilitat «disminuïda» de reiteració delictiva

No obstant, considera que aquesta possibilitat de reiteració delictiva queda «molt disminuïda» pel tipus de sortides que se li han autoritzat, el recolzament familiar de la reclusa i la seva «determinació» de mantenir-se al marge de l’activitat política.

En aquest sentit, recorda que correspon a Forcadell «mantenir-se al marge de situacions que afavoreixin la pressió externa sobre ella o reforcin conductes polítiques o civils d’enfrontament amb l’Estat o de justificació de les conductes dels condemnats».

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Després de recalcar que «la llibertat d’ideologia, opinió i pensament» estan emparades constitucionalment, el jutge raona que el tractament no pot «dirigir-se a modificar la ideologia», sinó a incidir sobre «la manera de conduir-se en l’obtenció del fi polític i en la idea que «el fi justifica els mitjans».

«Per això, des del moment que la penada accepta, com s’informa amb contundència, no només els fets, sinó l’error i l’equivocació en la via, mitjans i forma utilitzats per aconseguir l’objectiu de la independència de l’Estat de manera unilateral, la intervenció tractamental més específica pot considerar-se finalitzada», insisteix la interlocutòria.