Urnes «al més aviat possible» a Euskadi i Galícia

Després de dos mesos d’estat d’alarma, els governs del País Basc i Galícia encaren aquesta setmana el futur polític de les comunitats. Tant Iñigo Urkullu com Alberto Núñez Feijóo havien convocat eleccions autonòmiques per al 5 d’abril, però, una vegada iniciada la pandèmia del coronavirus, hi va haver consens en què s’havien d’ajornar. Ara, tots dos s’inclinen per cridar aviat els ciutadans a les urnes, amb el juliol com la data més probable, però la persistència de la crisi sanitària els obliga a anar amb peus de plom i facilita les crítiques de l’oposició.

A Euskadi, Urkullu es va reunir aquest dijous per segona i última vegada amb els líders dels partits bascos. El ‘lehendakari’ es va inclinar per tenir «al més aviat possible» un nou Parlament, però no va posar cap data. Sí que va explicar que aquest és el moment de «valorar» que les eleccions se celebrin al juliol, perquè, «si l’evolució de la pandèmia patís un retrocés» i fos necessari tornar-les a ajornar, encara quedaria «l’opció alternativa del setembre o l’octubre».

«D’aquí a uns dies només tindrem un escenari possible. Ara en tenim dos i es pot triar», va dir el portaveu del Govern basc, Josu Erkoreka, fent referència als terminis legals necessaris per a la convocatòria. Però també va dir que la decisió sobre la data electoral «no està presa en absolut». Juristes del Govern basc han plantejat també que es fixin dues dates, per si no es poguessin fer en la primera.

El límit de la legislatura

Si es decideix esperar a la tardor i un repunt de la pandèmia impedeix els comicis, ja no quedarien «opcions dins el límit temporal de la legislatura», el que suposaria «una profunda anomalia democràtica» i deixaria les institucions en una «situació de precarietat» i «sense capacitat d’acció legislativa en un moment de màxima necessitat», va afegir Erkoreka.

L’oposició, que creu molt probable que el juliol sigui la data triada, no ho veu tan clar. EH Bildu, en qui el PNB veu un «egoisme partidista», prefereix celebrar les eleccions a la tardor. El seu líder, Arnaldo Otegi, va afirmar que fer-les al juliol constituiria una «absoluta irresponsabilitat». Podem creu que encara no és el moment de pensar en les eleccions, i el PSE demana que la cita  tingui «totes les garanties sanitàries i democràtiques».

Nova suspensió

Notícies relacionades

Albiol, absolt en el judici per les antenes en una comissaria de Badalona

Rufián renuncia a la seva acta de regidor d’ERC a Santa Coloma

A Galícia, Feijóo també té la intenció de posar les urnes «al més aviat possible», i es recolza en un informe jurídic que avala que les eleccions es convoquin ara i que el president de la Xunta pugui adoptar decisions, inclosa la suspensió dels comicis, en el cas que apareguin noves restriccions sanitàries o hi hagi una falta de seguretat per a la salut.

Galícia és una de les comunitats amb menor incidència del virus. El PP gallec s’inclina pel juliol com a data –Feijóo creu que «seria bo» que les eleccions tornessin a coincidir amb les basques–, i demana a l’oposició que sigui «lleial», però els socialistes ja han criticat Feijóo perquè, segons la seva opinió, en un moment de crisi sanitària, «només li preocupa la qüestió electoral».