El gihadista que volia matar a Barcelona, un cambrer que es va radicalitzar quan es va quedar sense feina per la Covid-19

La Guàrdia Civil el va detenir el 8 de maig a l’habitació que tenia llogada en un pis de Ciutat Vella. Quan els agents van entrar-hi, es va amagar sota del llit d’un dels menors que vivien a la casa. Al seu tutor criminal li havia anunciat dies abans: «Seré una màquina de picar carn». Les seves converses amb un dirigent del Daesh a Síria estaven sent vigilades per la Guàrdia Civil, que va comptar amb l’ajuda de l’FBI i la DGST del Marroc.

«Trencava el confinament»

Amb el país confinat i tancat, els carrers de Barcelona i els vagons del metro que va agafar diverses vegades van ser escenari de seguiments antiterroristes de màxima tensió. Agents de la Direcció d’Informació de la Guàrdia Civil vigilaven els passos d’aquest militant del Daesh que havia jurat que mataria a Barcelona.

«Trencava el confinament de forma habitual, deambulava per carrers de Barcelona, aparentment sense rumb, gairebé sempre per la zona del Raval. Vam veure que anava gravant-se amb el telèfon mòbil mentre feia aquests recorreguts», expliquen a EL PERIÓDICO fonts de la Direcció d’Informació de la Guàrdia Civil. Una d’aquestes imatges és la que figura en aquest reportatge.

«Gairebé en la indigència»

Havia arribat a Espanya de forma irregular fa 12 anys. El 2018 va aconseguir els papers. Abans, va passar una dècada a Catalunya, vivint en «condicions molt complicades, gairebé en la indigència», segons fonts de la investigació. Finalment va ser cambrer i cuiner en alguns locals de Barcelona, noi per a tot en alguns. Va arribar a dormir a la platja de la Barceloneta i altres llocs de la ciutat. De vegades, el seu cap el deixava passar la nit dins del local.

Els especialistes de la Guàrdia Civil que lluiten contra el terrorisme gihadista el van conèixer cap a l’any 2015. «Vam identificar que llavors era una persona que presentava simptomatologia de radicalització». Freqüentava «entorns radicals» a les xarxes socials i en la seva «vida física», contactava amb persones que havien sortit des de Catalunya cap a l’Iraq i Síria. En aquells anys, els investigadors creien que el seu pla era anar-se’n a una d’aquestes zones de guerra.

Fins a mitjans del mes de març d’aquest any, el cambrer seguia sota el radar. Llavors, el local on treballava va tancar per la pandèmia del coronavirus. Una companya de feina li va llogar una habitació al pis de Ciutat Vella, on la dona vivia amb la seva filla i els seus dos nets, un d’ells de tot just uns mesos de vida. «Vam detectar un punt d’inflexió en ell», explica un investigador de la Guàrdia Civil. «La seva situació s’agreuja, s’aguditza el seu costat associal, disposa de molt més temps, que dedica a connectar-se i interactuar més amb els elements radicals que estan en zona de conflicte», afegeix.

Amb terroristes estrangers

Des d’aleshores, entaula converses diàries, cada vegada més llargues, amb un dirigent del Daesh. «Estava en contacte directe amb terroristes estrangers, els FTF (Foreign Terrorist Fighters). L’anaven guiant en el camí i les coses que podia o havia de fer dins de la gihad individual per redimir-se». Així, aquest tutor o mentor terrorista es va anar guanyant des de Síria la confiança del cambrer de Barcelona. Aquest li va confessar que, a causa de la seva feina posant copes, havia coquetejat amb l’alcohol i les drogues. El seu mentor ho va tenir clar: el martiri era l’opció per redimir-se. «Li deia: has de purificar els teus pecats amb el martiri, entrega la teva vida... Constantment l’impulsava: has de sortir a matar, n’hi ha prou que utilitzis un ganivet», asseguren fonts de la investigació.

El Daesh recluta gent de forma personal, selectiva, per evitar infiltracions. «El tutor et busca, t’escull, la qual cosa suposa una proposta més preocupant. Algú et selecciona personalment, et porta cap a un xat individual, passa hores parlant amb tu i comprova el teu procés de radicalització.  Després, indaga si tens veritablement aquest plus per matar», explica un dels analistes del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil. «El teu mentor passa molt temps amb tu, preguntant-te, parlant de religió, de l’Alcorà, de les sures, comprovant el teu compromís per proposar-te fer una cosa o una altra...».

Mètodes gihadistes

Aquest procés es completa amb investigacions del Daesh sobre la persona elegida com a executor, cosa que també es va fer amb el cambrer de Barcelona. «Van gastar molt temps en verificar que aquest home era qui deia ser, un aturat musulmà a Catalunya. El Daesh té mitjans i va comprovar les dades de la seva família al Marroc i van recollir tota mena d’informació sobre ell a Catalunya», indiquen, per explicar que es tracta d’un «cas de llibre» sobre els últims mètodes gihadistes en la seva recerca de voluntaris per al terrorisme a Europa.

Dins d’aquest procés de maduració i per temptejar el candidat, el mentor del Daesh li va proposar en una ocasió comprar un dron a Barcelona, aprendre a fer-lo servir, carregar-lo amb explosius i dur a terme una acció terrorista durant un partit de futbol entre el Barcelona i el Reial Madrid, un pla que va ser avançat per La Sexta. El coronavirus havia suspès la lliga, de manera que aquesta ordre no podia complir-se.

Aquest pla no es podia realitzar, però l’atemptat havia de ser imminent. El seu mentor li va demanar que enviés un vídeo jurant fidelitat al Daesh, cosa que va fer. «No és un acte banal. Va enviar el vídeo jurant fidelitat. El Daesh ja el tenia per publicar-lo després que cometés l’atemptat», remarquen fonts de la Guàrdia Civil.

«Qualsevol dia moriré»

Notícies relacionades

La Guàrdia Civil deté a Barcelona un presumpte gihadista que va buscar objectius sota l'estat d'alarma

Un xoc i moltes espines

«L’acció genèrica ens preocupava més. N’hi havia prou amb un ganivet, que podia agafar del seu pis. És una acció fàcil de cometre, pensem a la cua d’un supermercat de Barcelona durant el confinament o al mateix vagó de metro al qual pujava». Amb aquesta possibilitat certa, els agents d’Informació el van seguir en els seus desplaçaments per la capital catalana. Les seves frases de resposta al seu mentor no deixaven gaires dubtes: «Qualsevol dia moriré. Seré una màquina de picar. No tinc por».

Els guàrdies civils que el van detenir a la seva habitació llogada recorden un espai «molt humil, amb molt pocs estris personals». És el final d’una història de 12 anys d’un jove que va venir a Espanya «amb una mà davant i una altra al darrere», que va passar tot aquest temps provant d’obrir-se camí i va acabar disposat a convertir-se en assassí.