Sánchez tempta el PNB, Cs i ERC amb una alarma «radicalment diferent»

A poc més de 24 hores que el Congrés dels Diputats debati una altra pròrroga de l’estat d’alarma davant el coronavirus (seria l’última, i de prop d’un mes), el Govern no té assegurat l’èxit de la seva iniciativa. Fa dies que la Moncloa negocia amb Cs i el PNB perquè tornin a donar-li suport. I amb ERC i JxCat, perquè es passin a l’abstenció. Però cap d’aquests grups s’ha mogut de moment. Per acostar-los al ‘sí’, des del Govern van anunciar que aquesta ampliació de la mesura excepcional serà «radicalment diferent», perquè servirà per acompanyar el final de la desescalada i perquè s’assentarà sobre les bases de la cogovernança. 

Per evitar el que va passar fa dues setmanes, quan l’estat d’alarma va sortir prorrogat gràcies a les negociacions d’ultimíssima hora amb els taronges i els nacionalistes bascos, aquesta vegada, Pedro Sánchez ha volgut preparar més el terreny. Fa dies que diversos ministres i membres del gabinet de la presidència intenten persuadir part de l’oposició. Així, a l’Executiu confien en Cs i en el PNB per tirar endavant l’última extensió temporal de l’alarma.

El diàleg 

Tot i que els dos partits continuen renuents a anunciar el seu recolzament –els taronges diuen que rebutgen una pròrroga que superi els 15 dies i adverteixen sobre les conseqüències de reactivar la taula amb Catalunya–, la Moncloa creu que al final votaran a favor. Si ho fan, l’abstenció d’ERC ja no seria necessària. En qualsevol cas, tampoc es descarta. Fonts del Govern indiquen que la negociació amb el partit d’Oriol Junqueras està «anant bé», i els mateixos republicans admeten que hi ha voluntat d’acord per part de l’aliança del PSOE i Unides Podem. «La cogovernança imperarà en aquesta pròrroga», va proclamar la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, al Congrés, en un gest que podria atreure els vots dels nacionalistes catalans i bascos, que des de fa setmanes demanden recuperar les seves competències.

No obstant, Calvo va rebutjar de ple aquesta realitat: «Mai i en cap moment s’han pres competències a les autonomies». A més, va voler fer callar aquells que acusen el Govern d’utilitzar l’alarma amb finalitats autoritàries: «És l’instrument més garantista des del punt de vista democràtic que té el nostre ordenament jurídic». A la petició dels republicans de posar fi al comandament únic com a condició per a l’entesa, Calvo va apuntar que el ministre de Sanitat, Salvador Illa, continuarà tenint unes competències extraordinàries per coordinar la desescalada.

Tancament de files

En la mateixa línia s’havia manifestat, unes hores abans, el president d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara. «Les decisions han de ser compartides», va dir, després de recalcar que les comunitats tindran, des d’ara, més veu, tot i que la iniciativa final sigui de l’Executiu. Vara es va pronunciar així després de la reunió que el líder del PSOE, Pedro Sánchez, va mantenir aquest dilluns amb els barons socialistes, per tal de fer pinya en la fase final de l’estat d’alarma.

En aquesta cita socialista també es va parlar del PP i la seva actitud. Dels de Pablo Casado no se n’espera res. Es van abstenir en l’última pròrroga, però el seu cap ja va avisar que aquesta vegada hi votarà en contra. Per al Govern, el PP, davant una crisi d’enorme envergadura, no s’està comportant com un partit de govern, sinó que actua per interès. Les enquestes, de moment, assenyalen que Casado guanya suport, però encara està lluny de Sánchez

Protestes

Notícies relacionades

Cs no recolzarà una pròrroga de l'estat d'alarma d'un mes

Ábalos acusa Ayuso de convocar manifestacions per «enderrocar» el Govern

Mentrestant, les protestes contra Sánchez van agafant forma. Diumenge passat, diversos centenars de persones van tallar carrers del centre de Madrid per organitzar una cassolada contra el president, durant una convocatòria on el distanciament no es va poder garantir. Per a Ábalos, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, del PP, està convocant «manifestacions al carrer sense cap distància social amb un sol propòsit: tombar el Govern».

«Vivim en un país lliure, però és una contradicció que estiguem confinats i després trenquem el confinament per participar en una concentració –va assenyalar Vara–. La manifestació més gran és la de la majoria silenciosa. No hi és a les protestes. Els seus membres seran d’uns partits o d’altres, però saben que estem en el moment més difícil de les nostres vides».