Els experts jurídics opinen: ¿es pot ampliar l'estat d'alarma un mes?

 ¿Té cobertura legal estendre l’estat d’alarma un mes? ¿Es pot graduar per comunitats autònomes? ¿És l’únic instrument a què recórrer? A escasses hores del debat parlamentari sobre una nova pròrroga, experts en Dret Constitucional responen a aquestes i altres preguntes.

El Congrés dels Diputats estudia aquest dimecres si dona llum verda a la que seria la cinquena pròrroga de l’estat d’alarma a conseqüència de la crisi del coronavirus, en aquesta ocasió per un període d’un mes i no de 15 dies, com estava sent habitual. Al marge del debat polític, cinc catedràtics de diferents universitats analitzen amb l’agència Efe els dubtes sobre l’extensió d’aquesta mesura excepcional.

-¿Es pot prorrogar l’estat d’alarma per un mes?

La resposta dels experts consultats és unànime: ni la llei ni la Constitució ho impedeixen.

La Carta Magna, explica Miguel Ángel Presno, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat d’Oviedo, només «imposa un límit inicial de 15 dies a la declaració de l’estat d’alarma, però no impedeix que les pròrrogues, decidides pel Congrés, tinguin una durada superior». Una altra cosa, diu per la seva banda José Manuel Vera, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Rei Joan Carles de Madrid, és «si s’ha de fer, si en els moments més crítics de la pandèmia es va optar per períodes de 15 dies, sembla incomprensible demanar-ho ara per a un mes».

«Tot depèn del Congrés; des del punt de vista jurídic, no hi ha cap limitació sobre els terminis», postil·la Xavier Arbós, catedràtic de la Universitat de Barcelona; mentre que Lorenzo Cotino, de la Universitat de València i fins al 2019 magistrat al Tribunal Superior de Justícia, recorda que en l’únic precedent d’estat d’alarma, la vaga de controladors aeris del 2010, la pròrroga va ser d’un mes.

Això sí, indiquen Cotino i Gabriel Doménech, catedràtic de Dret Administratiu de la mateixa universitat, la pròrroga ha de ser «pel mínim temps indispensable» i el Govern, remarca aquest últim, ha de justificar-ho; i no em sembla que estigui justificat».

-¿Es pot graduar l’estat d’alarma per comunitats autònomes?

«Ja s’està fent», assenyala Cotino, perquè les restriccions de drets «s’estan estructurant de manera diferent» als diferents territoris i així ho contempla també la llei orgànica que regula els estats d’alarma, excepció i lloc, expliquen els experts. El text indica que l’alarma es pot declarar «en tot o part del territori nacional», indica Doménech, que no només el veu «possible, sinó desitjable».

Per a Presno, «el rellevant és que es presentin les circumstàncies que justifiquen l’estat d’alarma (una greu epidèmia) en l’àmbit territorial a què s’aplica», i Arbós opina: «Hi haurà un tracte diferenciat, però té una justificació legal i constitucional». Tampoc Vera veu pegues legals en adequar la mesura a la situació de cada comunitat i anar tornant competències. «Des del principi m’hauria semblat de sentit comú la incorporació al comandament únic dels consellers de les comunitats autònomes».

-¿És l’estat d’alarma l’únic instrument possible?

Aquest és un «tema controvertit» sobre el qual existeix «debat jurídic» i «dubtes», admeten alguns dels experts. Vera és de l’opinió que existeix un «estat d’excepció encobert» a l’haver-se «suspès» la llibertat deambulatòria, i creu que, tot i que continua sent favorable un comandament únic, s’han d’anar «relaxant» les mesures i optar per altres lleis més respectuoses amb la distribució competencial, com la llei general de sanitat, la de protecció civil o la de seguretat nacional.

Segons l’opinió de Doménech, normes com la llei orgànica de mesures especials en matèria de Salut Pública haurien també permès a les comunitats restringir drets –imposar el confinament– per impedir la propagació de la pandèmia. Superada la fase crítica, «no es pot afirmar que el Govern estigui més ben situat que les comunitats» per protegir la salut pública. Però Presno, que veu insuficients algunes normes autonòmiques, creu que aquesta llei «s’hauria d’aplicar a persones concretes (malalts i els qui hi han estat en contacte), però que no serviria per mantenir un confinament generalitzat».

Cotino, que tampoc veu que amb aquestes lleis n’hi hagi prou perquè no contemplen una situació com l’actual, creu que hi hauria d’haver ja un acord polític per reforçar-les: «Estem parlant de restriccions de drets i que no anem a cop de decret d’estat d’alarma, però tampoc amb una llei que no tingui garanties».

-¿I què hi dirà el Tribunal Constitucional?

L’última paraula la tindrà el Tribunal de Garanties, que té sobre la seva taula diversos recursos contra l’estat d’alarma. El que ha d’analitzar, explica Presno, és «si les mesures adoptades, especialment durant les primeres setmanes, són una simple limitació de la llibertat de circulació o van més enllà».

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Tot i que assumeix que hi haurà debat, Cotino creu que el TC «n’ha donat alguna pista» en la interlocutòria on va avalar prohibir una concentració a Vigo al considerar que en aquest cas la limitació del dret de reunió tenia una finalitat legítima i una cobertura constitucional: la integritat física de les persones i la protecció de la seva salut.

Vera, per la seva banda, veu necessari que es pronunciï al més aviat possible. «Estem donant per bo que suprimir la llibertat deambulatòria i establir el confinament obligatori de tot un país està permès per l’ordenament, però fins i tot en l’estat d’excepció es mantenen les llibertats individuals». També Arbós qüestiona la «cobertura legal» del confinament perquè, tot i que està «plenament justificat per protegir el dret a la vida», no té un «encaix precís en la legislació» perquè en lloc de «restringir» la llibertat de desplaçament, la «suspèn».