Interior extremarà la vigilància en les cassolades «per evitar enfrontaments entre ciutadans»

O sigui, cap manifestant hi va ser apunyalat. Tot es va quedar en una baralla de carrer, amb dos ultradretans ferits lleus, un d’aquests amb bretxa al cap, suposadament per esquerrans radicals a qui es mira d’identificar. Però la talla menor de l’incident no resta importància al seu valor com a avís. Abans de la baralla, les Forces de Seguretat ja es preparaven per extremar la vigilància sobre «situacions que poden estendre enfrontaments al carrer», confirmen fonts del Ministeri de l’Interior.

Tant les cassolades suposadament espontànies en barris d’un nombre creixent de ciutats com la manifestació automobilística que ha convocat Vox a les capitals de província per a aquest dissabte són escenari de prevenció «si és necessari, amb antiavalots», assegura un comandament policial madrileny.

«L’objecte d’extremar la vigilància és evitar que hi hagi enfrontaments entre ciutadans», insisteixen a Interior. «Si això es produeix, la situació excedeix l’àmbit de la protesta legítima», després «hi posarem els dispositius precisos i necessaris per evitar que les agressions coartin la lliure expressió», asseguren.

El fenomen de les cassolades que es va iniciar al carrer Núñez de Balboa de Madrid ha passat, en matèria de seguretat, de l’àmbit sanitari a l’àmbit de l’ordre públic. O, el que és el mateix, els agents que al començament vigilaven que es complís l’ordre sobre distància social (objectiu ja impossible per mer desbordament) ara el que vigilen és la pau ciutadana.

Les fonts consultades no entren en el detall d’efectius disposats per a desplegament, ja que no es tracta de cap dispositiu especial. Ni tampoc d’una situació d’alerta: «No és aquesta la paraula; és prevenció», expliquen.

Per a què són les ordres

El Grup Popular al Congrés va demanar aquest dijous al Govern que li remeti «tots els informes i ordres de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil sobre les protestes ciutadanes a tot Espanya», ja que té «coneixement que 

hi ha ordres per investigar les protestes ciutadanes crítiques a la gestió del Govern», diu l’argumentació de la seva petició.

Les sospites del PP planen sobre el Gabinet de Coordinació i Estudis de la Secretaria d’Estat de Seguretat i la Delegació del Govern a Madrid, per als populars emissor i receptor d’aquestes ordres. El PP demana també que se li expliqui què fa un helicòpter de la Policia sobrevolant les cassolades madrilenyes cada dia a les 21.00.

Fonts d’Interior neguen que d’aquest departament hagi sortit «cap ordre per investigar els promotors» de les cassolades. Sí que hi ha ordres a les Forces de Seguretat, però només per vetllar per la salut i la seguretat, diuen.

Gimcana verda

Per tots els seus canals de propaganda, Vox animan els seus seguidors a participar en la manifestació en cotxe –«sense cap risc per a la salut», reitera allà on va el seu líder, Santiago Abascal– que ha convocat per a aquest dissabte a totes les capitals de província.

Només en les nou de Castella i Lleó i en les quatre de Catalunya la manifestació va ser prohibida en un primer moment per les delegacions del Govern. En el cas català, va ser el mateix Ministeri de l’Interior qui va prendre la decisió per una designació judicial que té recorreguda.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va emetre el 24 d’abril una resolució que, segons interpreta el reial decret de l’estat d’alarma, atribueix a Interior de l’Estat (i no de la Generalitat) la competència per autoritzar

manifestacions al carrer. Interior ha fet dues coses: presentar un incident de nul·litat contra aquesta resolució i, alhora, prohibir les marxes a Lleida, Barcelona, Girona i Tarragona amb quatre resolucions.

La base argumental d’aquestes resolucions és la col·lisió entre dos drets fonamentals: el de manifestació i el de salut. El segon també ha prevalgut en la prohibició de Castella, anul·lada aquest dijous per sentència judicial sobre un recurs de Vox. El cap territorial de Sanitat a Burgos va informar negativament sobre la petició de Vox. «La manifestació pot suposar un risc per a la integritat física tant dels participants com dels membres de les forces i cossos de seguretat a l’haver-hi una acumulació de persones», diu la resolució, i afegeix: «Podria ser un perill per a la salut pública al ser una possible font de propagació del virus».

Màscaretes verdes

«Les cassolades no les convoca Vox. Només hem convocat, sol·licitant permís a la delegació del Govern, la marxa de cotxes de dissabte», assegura un portaveu de l’àrea de comunicació del partit d’extrema dreta. I, no obstant, en el vídeo que ha llançat per publicitar la seva marxa del 23 de maig, Vox convida la seva parròquia: «Tots els dies, a les 9 del vespre, defensa la teva llibertat i el teu futur davant el govern de l’atur i la misèria»

Vox diu que no hi és, però se’l sent entre les cassolades que, cada nit per mitja hora, retronen en els barris de més presència dels seus votants i dels del PP. No només per la participació dels seus dirigents en els anomenats «passejos», recurrentment Iván Espinosa de los Monteros, portaveu parlamentari. També per l’ornament dels passejants, malgrat la consigna estesa pels promotors que no mostrin símbols de partits polítics.

Potser s’obliden, pel costum de portar-los, els braçalets verd clar i mascaretes verd fosc, tots dos ornamentats amb rectangle roig-i-groc; els primers, com els que venen en qualsevol esdeveniment de Vox, i les segones, com les que ha popularitzat al Congrés la diputada Macarena Olona, si bé sovint utilitzades pels seus seguidors més com a barballera que com a protector respiratori.

Hi ha almenys quatre detalls que fan que s’assemblin aquestes mobilitzacions de carrer, sobretot madrilenyes, a les que al seu dia van orlar l’esclat del procés independentista. Un: malgrat la seva indissimulada presència, els partits pròxims a la mobilització insisteixen que és espontània, de baix a dalt. Dos: el principal partit inspirador insisteix en el caràcter pacífic de les manifestacions –«no s’ha trencat ni un moble urbà», diu Espinosa de los Monteros; «la gent s’està manifestant de manera absolutament cívica», va subratllar ahir Santiago Abascal a Telecinco. Tres: els participants en les marxes porten amb profusió les banderes, en aquest cas roig i grogues, algunes amb toro, d’altres amb àguila, i les porten molt sovint a l’esquena a tall de capa.

El quart detall és l’apropiació d’un himne nacional. En aquest cas, la Marxa Reial. En aquestes marxes aparentment espontànies sempre apareix algú amb algun potent altaveu en el qual, als 30 minuts de cassolada, sona, a més de l’himne, la cançó ‘La Muerte no es el Final’, del capellà guipuscoà Cesáreo Gabaráin, convertida per l’Exèrcit en tonada fúnebre i centenars de vegades sentida en els funerals de víctimes d’ETA.

La batalla de Wuhan

La madrilenya María Luisa Fernández, advocada i exdirectiva de l’Observatori Europeu de Seguretat i Defensa, i membre del Club Diàlegs per a la Democràcia, assegura que defensa Espanya «contra l’amenaça comunista chavista». 

Així ho diu a la carta de presentació de l’acabada d’estrenar web de Resistència Democràtica, col·lectiu que lidera, abans denominat Moviment Barri de Salamanca-Núñez de Balboa, el primer grup entorn del qual es van catalitzar les cassolades.

A EL PERIÓDICO, María Luisa Fernández assevera que la seva gent surt al carrer per demanar «la dimissió d’aquest executiu i

la formació d’un govern de salvació nacional amb el PP, Ciutadans, Vox i els demòcrates històrics que quedin en el PSOE, perquè afronti aquesta crisi sanitària, solucioni la crisi econòmica i convoqui immediatament eleccions».

En aquest govern no hi podria participar Podem perquè «per ells estem així», diu la líder del col·lectiu. De fet, Fernández està convençuda que després de les pròrrogues de l’estat d’alarma «hi ha un pla de la intel·ligència castrista, que es publica en els seus propis mitjans, per debilitar econòmicament la societat espanyola i així establir un sistema neocomunista contra el qual, estant tots subsidiats, ningú es podria aixecar», conjectura.

Aquesta inspiradora de les cassolades veu aquesta amenaça venir des d’Amèrica, i troba culpes per a la pandèmia a Àsia: «El Partit Comunista Xinès és responsable de l’expansió de la pandèmia, quan no de la seva creació, que això ja es veurà –diu en pura línia Trump–. No sabem si la Covid-19 és la seva Pearl Harbour contra Occident; sens dubte, aquesta és la batalla de Wuhan, en una tercera guerra mundial que es lliura sense armes».

Quan el 15-M omplia la madrilenya Puerta del Sol, Fernández se n’anava a l’acampada a participar en el Grup d’Espiritualitat que es va formar allà, «per fer meditació». Avui es defineix tan apolítica com llavors, però els seus arguments la situen en l’òrbita de Vox, també quan remarca, com la propaganda del partit, que les cassolades no són ‘pijes’, sinó transversals entre classes socials.

Assegura María Luisa Fernández que aquestes protestes són només el començament del que desitja que sigui, «com a les primaveres àrabs», un moviment «de recuperació de la llibertat per tot el poble sobirà». I si és així, espera que les Forces Armades i de Seguretat de l’Estat s’hi sumin «i es neguin a participar en una repressió futura, si es produís. Ara compleixen ordres legals, però aquestes ordres poden ser il·legítimes. Han de tenir sempre respecte per la llei, tret que el poble demani que vol llibertat d’expressió i que s’atengui a la seva prosperitat i que aquestes forces i cossos en el seu conjunt decideixin formar part d’aquest procés de canvi i sempre de forma pacífica».

Colón a tot arreu

En la marxa amb cotxe convocada per aquest dissabte 23 a Madrid, Vox ha traçat un recorregut pel barri de Salamanca, amb eix a la plaça de Colón, el seu escenari sentimental de mítings de tancament de campanya.

«Colón s’estén per tot Espanya», diu un dirigent local madrileny de la formació, dels que celebra l’‘escrache’ amb cassola davant el xalet de Pablo Iglesias a la serralada de Madrid.

Notícies relacionades

Els barris rics i ultres de Madrid desafien l'estat d'alarma

Com més població, més recursos

«Vox puja al carro de les cassolades», critica María Luisa Fernández, però alhora secunda l’enfrontament amb la ciència dels seguidors de la formació, com els d’altres forces de la neoultradreta internacional. Quan hi hagi una vacuna contra el coronavirus, no «me la posaré –aventura–. Dubtem de les vacunes i dels interessos de les corporacions farmacèutiques. Amb una vacuna et poden ficar un xip. Dubtem de les vacunes que són obligatòries, i dels qui ens vulguin portar com un ramat a un nou ordre».

A les xarxes socials, les cassolades de Madrid rebutgen les acusacions de terraplanisme. «Som gent normal, enfonsada per aquesta crisi», diu en una vorera del caríssim passeig de La Habana una noia amb capa ‘rojigualda’. Mentre dos acompanyants aproven amb el cap, ella rebla amb una al·lusió a l’exhumació de Franco: «Aquesta desgràcia està passant perquè Pedro Sánchez es va posar a remoure tombes».