Sánchez estendrà l'alarma dimecres amb Cs, el PNB i ERC

El Govern ha aconseguit en la sisena i última pròrroga de l’estat d’alarma una cosa que semblava molt difícil, gairebé impossible, fa només unes setmanes: aconseguir el recolzament o abstenció de grups tan diferents com Ciutadans, ERC i el PNB, i ampliar així el marge amb què es van aprovar les extensions anteriors. Dissabte, l’Executiu va arribar a un pacte amb els republicans perquè no tornessin a votar en contra de l’ampliació de les mesures excepcionals contra el coronavirus, que acabarà el 21 de juny. Poc després, segellava un altre acord amb els nacionalistes bascos. Els taronges no eren indispensables perquè tirés endavant la votació al Congrés, que tindrà lloc dimecres, però la Moncloa ha volgut tornar a comptar amb el seu suporta través d’una entesa que s’ha difós aquest dimarts a primera hora del matí, cosa que ha provocat en un primer moment la irritació del PNB, que el Govern ha aconseguit apaivagar.

«L’acord, fruit de la voluntat del Govern de buscar amplis consensos entre les forces parlamentàries, permetrà consolidar la majoria necessària perquè el Congrés aprovi la pròrroga de l’estat d’alarma, l’única eina legal que ha demostrat la seva capacitat per protegir la ciutadania», ha assenyalat la Moncloa en un comunicat.

El punt principal del pacte entre l’Executiu de coalició i Cs assenyala que el decret de pròrroga, que aquest dimarts aprovarà el Consell de Ministres per a la seva posterior convalidació a la Cambra baixa, només podrà contenir «mesures idèntiques per a tot Espanya en la recta final del confinament, sense perjudici de la progressió sanitària de cada territori».

És a dir, la norma no contindrà mesures específiques per a determinades comunitats, una cosa que ha causat malestar en els nacionalistes bascos, que temien que hi hagués una contradicció entre aquest apartat i el que s’havia pactat amb ells i ERC: la recuperació de les competències dels presidents autonòmics en el tram final de la desescalada, l’anomenada fase 3, una cosa en la qual Cs està d’acord. El president del PNB, Andoni Ortuzar, ha assenyalat a Tele 5 que volia demanar un «aclariment» al Govern, perquè «depèn de com es llegeixi» l’entesa amb Cs podria tornar «a la situació prèvia, en què hi havia un comandament únic per a tot». ERC s’ha pres el pacte amb Cs amb més tranquil·litat. L’acord amb els taronges «no afecta les mesures que pugui prendre la Generalitat en la fase 3», expliquen fonts republicanes.

«No hi ha absolutament cap contradicció», han explicat fonts del Govern central, incidint en el fet que una cosa és que les mesures incloses en la norma siguin les mateixes per a tots els territoris i una altra que les autonomies recuperin les seves competències en l’última fase del confinament. «Tots els partits saben que el reial decret d’estat d’alarma seria comú a tot Espanya. Els pactes segellats amb cada formació política són perfectament compatibles entre si», insisteixen a la Moncloa. Les explicacions han convençut els nacionalistes bascos, que poc després han emès un comunicat per confirmar que votaran a favor de l’ampliació, perquè «es restauren les competències plenes de les comunitats».  

La importància política

Malgrat que la pròrroga hagués tirat endavant sense la participació dels liberals, el pacte té una gran rellevància política. Permet al Govern comptar amb més suports que en les últimes extensions de l’alarma, desterrant en part la sevaimatge de debilitat parlamentària, i alhora deixar el PP sol amb Voxi grups més petits com ara JxCat i la CUP, en el seu rebuig. El president, Pedro Sánchez, insistirà demà dimecres al Congrés que els populars no s’han comportat com un «partit d’Estat» en una crisi sanitària, econòmica i social de tanta envergadura com l’actual. 

La portaveu del Govern, María Jesús Montero, ha transmès aquest mateix missatge després del Consell de Ministres. «M’agradaria fer una crida al PP, que ha governat aquest país i governa en autonomies i ajuntaments. Estem parlant de protegir la salut i la vida. No parlem de res més. Cada grup ha de reflexionar sobre si el seu vot s’està ajustant a aquesta premissa o prefereix evidenciar davant el conjunt de la societat que té altres objectius», ha dit.

Ajuts al turisme

Notícies relacionades

El recolzament d'ERC a l'alarma agita el duel en el Govern català

Un xoc i moltes espines

L’acord amb Cs inclou altres punts. Abans del 15 de juny, el Govern central presentarà un decret que regularà, tenint en compte les aportacions de Cs, la sortida de l’estat d’alarma per als territoris que hi arribin, i analitzarà les reformes legals per establir un mecanisme alternatiu a l’estat d’alarma que permeti a Espanya protegir-se davant eventuals rebrots. També anteriorment a aquesta data, l’Executiu aprovarà un pla d’ajuts per al turisme, que constarà de 2.500 milions d’euros de línies d’avals ICO per garantir la liquiditat del sector i de 151 milions d’euros en inversió en la transformació i digitalització del sector. I la Moncloa, finalment, es compromet a permetre que els contribuents i els seus representants es relacionin ambl’Agència Tributària a través de sistemes digitals com la videoconferència.

¿Pot ser aquesta entesa, la tercera a la qual s’ha arribat amb Cs sobre la pròrroga de l’alarma, l’embrió d’un acord molt més ampli per alsPressupostos Generals de l’Estat de l’any que ve? Sembla difícil sumar-hi els taronges i alhora els grups que van donar suport a la investidura, majoritàriament d’esquerres, però el Govern central encoratja aquesta possibilitat. Fins i tot els membres d’Unides Podem, sempre més reticents que el PSOE a pactar amb els liberals, defensen explorar aquesta via. L’Executiu, ha assenyalat a la SER el ministre de Consum, Alberto Garzón, se sentiria «còmode» amb una aliança d’aquest tipus. «La clau són els continguts. Cal discutir, deliberar i negociar», ha dit. Montero també ha expressat el seu «desig» que els pròxims Pressupostos «no només siguin recolzats pels qui van fer possible la investidura», però ha deixat clar que aquests partits (ERC, el PNB, Més País, Compromís...) són «socis prioritaris».