I Rufián ha passat a l'atac

La batalla per l’hegemonia independentista entre Esquerra i Junts per Catalunya no és notícia. En qualsevol cas, sí que s’aprecien moviments de fons en la tàctica de cadascun. Aquest dimecres el Congrés –amb motiu de la votació d’una nova i última pròrroga de l’estat d’alarma– ha sigut l’escenari d’un xoc públic entre dues figures destacades dels dos espais, el republicà Gabriel Rufián i la postconvergent Laura Borràs. Rufián ha remarcat més que mai la divisió ideològica esquerra-dreta, el possibilisme davant la «màgia» –i això seria el més notable– d’exigir al president del Govern, Pedro Sánchez, que doni definitivament a ERC la categoria de soci preferent i de partit independentista preponderant. Borràs s’ha regirat contra Rufián dient-li «ofensiu» i s’ha escudat en la unitat i en l’atac frontal i sarcàstic a Sánchez.

Des del minut u, la intervenció de Rufián –hàbil en l’estil parlamentari àcid– s’ha centrat a buscar les pessigolles del seu soci del Govern. Ha aixecat la mà per reivindicar que a ERC no la mana ningú i –preveient potser les invectives de part de l’independentisme pel pacte amb el PSOE– ha reivindicat la gestió i el lideratge del «mentrestant» entre els objectius d’ERC i la realitat. És a dir, el possibilisme i l’acord aconseguit amb el PSOE per a la pròrroga, basat a obtenir la gestió territorialitzada dels fons europeus de reconstrucció, ajuts als ciutadans de la conca d’Òdena, la creació d’un nou marc legal per evitar en el futur utilitzar el mecanisme de l’estat d’alarma, i la reactivació de la taula de diàleg sobre el conflicte català.

Pactes, geometries i unitats

En realitat, la batalla JxCat-ERC transcendeix a la pròrroga de l’estat d’alarma i a si es recuperen avui o d’aquí tres setmanes les competències. Borràs, però, s’ha esforçat a desqualificar l’acord de republicans i socialistes, perquè segons el seu parer és una cosa abstracta i contradictòria per acordar-ho al mateix temps amb Ciutadans i amb Esquerra. «Amb una mà ha pactat que les comunitats gestionin la fase 3 i amb l’altra ha pactat que totes les mesures seran idèntiques per a tot Espanya, quin concepte d’autonomia, degradada no ja a cogovernança sinó a autoritat competent delegada», ha descrit, concloent que la del PSOE no és una geometria variable, sinó «lamentable», de pactes.

En tot això hi ha subjacent la batalla de fa mesos en el sobiranisme: pactar amb el Govern del PSOE o no. Junts per Catalunya no va investir Sánchez i fins i tot alguns dels seus dirigents, com ara l’expresident Carles Puigdemont, van desconfiar de recolzar la moció de censura a Rajoy. Per això aquest dimecres Laura Borràs, quan desqualificava Sánchez i la seva gestió, estava enviant un missatge a l’independentisme: ERC s’equivoca recolzant un executiu que recentralitza.

Responent a les crítiques que potser intuïa que rebria, i a les que s’han formulat sobre si ERC imita els pactes del Majestic de Pujol, Rufián ha etzibat: «No em consta que Pujol fos independentista, nosaltres, sí, no em consta que fos d’esquerres, nosaltres, sí, no em consta que hàgim investit José María Aznar; CDC, sí». El republicà ha insistit a posar-se el vestit d’home realista davant la «màgia» i la «superxeria». Un altre missatge de fons entre sobiranistes.

ERC, soci «imprescindible» a la taula de diàleg

Rufián també ha volgut deixar a la cuneta JxCat quan ha reclamat a Sánchez expressament que situï ERC com a interlocutor privilegiat:  «La pervivència de la taula de diàleg passa per la pervivència d’ERC com a actor imprescindible en la governabilitat». I ha demanat al PSOE escollir entre Ciutadans i Esquerra.

Tot això acompanyat d’una invitació a acords entre les esquerres davant les dretes espanyoles i el feixisme, que també situa Rufián lluny del radi d’acció de la postconvergència, perquè Laura Borràs ha obviat per complet aquest flanc. Encara ha sigut més possibilista Rufián al demanar una gestió de la pandèmia mitjançant «sobiranies consensuades»

Borràs, contra el pactat per Esquerra

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Plenament conscient dels torpedes rebuts, Borràs ha definit el discuros de Rufián com a «innecessari i ofensiu» per centrar-se en el passat, i ha demanat unitat independentista i mirar al futur. I Rufián li ha contestat: «Si no sou Convergència no us heu d’emprenyar perquè parli de Pujol, és com si Ciutadans estigués emprenyat per parlar d’UPD o Vox sobre el PP». Rufián ha retret a JxCat que hagués criticat el vot d’ERC per coincidir amb el de Ciutadans, per ser un argument de «baix nivell intel·lectual». «És com si digués que el vostre vot és el mateix que el de Vox». El republicà ha acabat, amb tot, invocant també que els independentistes no es barallin.

L’avís de la CUP a Esquerra

Per la seva banda, la representant de la CUP, Mireia Vehí, s’ha situat en l’eix òbviament de l’esquerra però ha criticat ERC implícitament per creure que amb el PSOE «es pot governar sense tocar res», qualificant-ho d’actitud ingènua. La CUP ha demanat no recolzar el PSOE a qualsevol preu amb l’argument que no governi la dreta, sinó mirar d’«arrossegar» el partit socialista a posicions més esquerranes. Vehí ha saludat l’ingrés mínim vital, però ha afegit que «si els bancs no tornen el rescat, no hi ha impost a grans fortunes i no es pot nacionalitzar la Nissan, la crisi la paguen els de sempre».