Ferides, reptes i bocins d'un Govern que aguanta

Es temperen, doncs, els nervis a la Moncloa mentre s’espera d’Europa una solució imminent i salvadora: les xifres que ara mateix estan sobre la taula de la UE, després d’un llarg estira-i-arronsa, no pinten malament. Uns 140.000 milions per a Espanya, dels quals 77.000 serien a fons perdut. Una altra cosa és la lletra petita o les cessions que comporten... Mai ha sigut fàcil quadrar el cercle europeu nord-sud. Forts-febles. Encara menys en un context en el qual fins i tot l’Estat més musculat econòmicament necessita alguna ajuda. Les tensions es palpen. I les ganes de fomentar sota corda les deslocalitzacions en un ambient de salvi’s millor el que més pugui, (fixem-nos en la suposada fraternité francesa amb les empreses d’automoció), també. 

Sánchez no para de demanar unitat a l’oposició per guanyar força a Europa. De raó en això no li’n falta: sense les benediccions europees pertinents no hi ha reconstrucció possible. Aixecar el país a pols amb el malmès pressupost nacional, fins i tot forçant més ingressos, i amb endeutament en els mercats sona a quimera. Això ho sap pràcticament tot l’arc parlamentari, tot i que per minuts dissimulin.

Crispació i pactes

En paral·lel a l’espera de notícies oficials des de Brussel·les, i mentre avança el pla de desescalada a Espanya, la dreta torna a intimar amb la crispació i els frecs entre socis governamentals, de moment suportables, s’entreveuen de tant en tant. Les crisis internes mal resoltes i més mal gestionades continuen oferint sobresalts: l’enfrontament del ministre Fernando Grande-Marlaska amb la Guàrdia Civil o la indefinició sobre l’estrany pacte i alhora no pacte amb Bildu, sobre la derogació de la legislació laboral, pesen. I continuaran desgastant. A això s’hi ha de sumar que hi continua havent incògnites per resoldre i explicacions obligades que s’han de donar des del Govern sobre xifres oficials de defuncions i morts en residències. Tot arribarà. Però ha d’arribar. 

Notícies relacionades

El PSOE asturià, aliat de Sánchez

Sara Aagesen serà la vicepresidenta tercera de Transició Ecològica

El coronavirus està en retirada, sí, però ha deixat ferides profundes en milions de llars. I al país, en la seva xarxa pública de serveis i en el seu teixit empresarial. I en les seves arques. I en el seu Executiu, també, sense cap dubte. A la coalició d’esquerres que cohabita a la Moncloa també li toca canvi de fase, en el seu cas política, i decidir amb qui (¿socis d’investidura? ¿geometria variable comptant amb Cs?) i amb quines expectatives i límits s’escriuran els següents episodis d’una legislatura que semblava obligada, des del seu naixement, a tenir una altra trama central: Catalunya

Però la pandèmia i els seus devastadors efectes s’han imposat. També en els partits, inclosos els a priori monotemàtics per essència. A uns els toca prioritzar, i als altres, creuar els dits perquè encertin (ja arribaran les urnes). La reconstrucció urgeix. Uns nous pressupostos reparadors urgeixen. L’apoderament de la sanitat pública i l’aposta per la ciència i la protecció social són vitals. La garantia de mitjans per fer front a un rebrot, el futur. La taula sobre Catalunya, un compromís que s’haurà d’afrontar.