El fiscal demana l'arxivament de la causa del 8-M contra el delegat del Govern madrileny

La fiscalia encara no s’havia pronunciat sobre la causa oberta per la jutge d’Instrucció número 51 de Madrid, Carmen Rodríguez-Medel, contra el delegat del Govern madrileny, José Manuel Franco, per no impedir concentracions en els dies previs a la declaració de l’estat d’alarma, com la del 8-M. No ho havia fet perquè, a diferència de la magistrada, respectava la suspensió dels terminis processals que aquesta situació implicava i que no es va aixecar el passat dia 4. Aquest dilluns ha recorregut tant l’obertura de les diligències com la imputació de Franco i ha demanat l’arxiu del procediment, al considerar «inversemblant» atribuir-li una prevaricació administrativa per una suposada obligació de coneixement sobre els riscos de contagi abans que la pandèmia fos declarada.

La fiscalia, que també ha donat suport als recursos de l’Advocacia de l’Estat, en defensa de Franco, considera impossible atribuir-li aquest delicte, perquè no va dictar cap resolució en assumpte administratiu i no va servir com a tal la comunicació de celebració d’una manifestació. Tampoc «va infringir norma jurídica que li atribuís l’obligació de prohibir les manifestacions dels dies 7 i 8 de març»; ni «ostenta competències en l’ordre sanitari», que corresponen «a una altra Administració», ni tenia «condició de garant».

«Amb tal escenari, nacional i internacional, pretendre que l’investigat coneixia que amb una actuació diferent de la realitzada (per a la qual no estava obligat ni legitimat) hauria pogut evitar la mort de milers de persones i el contagi exponencial de la malaltia resulta pràcticament inversemblant», argumenta el ministeri públic per reclamar l’arxivament de les actuacions en què Franco està citat a declarar aquest dimecres.

Rebre comunicació

El fiscal explica en el seu recurs que perquè existeixi la prevaricació administrativa s’ha de concretar el fet que es considera prevaricador. La mateixa resolució impugnada, segons diu, posa de manifest que resulta «palmari» que el simple fet de rebre comunicació sobre la futura celebració d’una manifestació, «en cap cas resultarà subsumible» en aquest delicte, perquè no pot equivaler a dictar una resolució, que no només ha de resultar «il·lícita, sinó també arbitrària». A Franco, afegeix, no se li pot atribuir haver dictat una resolució, i tampoc un comportament arbitrari ,«ja que no ha realitzat actuació ni omissió que vulneri l’ordenament jurídic amb l’objecte de la prevalença de la seva exclusiva voluntat personal».

La fiscalia també és clara al negar el delicte imputat a Franco, perquè afirma que no va deixar de resoldre cap petició «a què estigués legalment obligat» i recorda que els delegats del Govern no ostenten competències en matèria sanitària», per això no resultaria «raonable» exigir al felegat del Govern que prohibís unes manifestacions per raons d’ordre sanitari «quan les competències en matèria de salut pública, i, en concret, per a l’adopció de mesures de prevenció de vigilància epidemiològica, corresponien a un altre òrgan administratiu».

Ordre del Govern central

Tampoc considera que hi hagi cap indici d’una «hipotètica» ordre emesa pel Govern que hagués de complir «inexorablement» Franco, tot i que es vaig deixar caure en la interlocutòria d’admissió. El fiscal afegeix que «després de totes les diligències d’instrucció practicades» tampoc se n’aprecia cap, «com difícilment podria ser d’altra manera, atesa l’atribució de competències de la comunitat autònoma fins a la declaració de l’estat d’alarma».

A la mateixa conclusió arriba sobre si les proves ja practicades, com els informes forenses i de la Guàrdia Civil inclosos en la causa, permeten «un indici d’intencionalitat dolosa que justifiqui continuar amb la investigació» i la conclusió és que «no és així». 

Destaca que la majoria dels documents amb què Franco va prendre coneixement de convocatòries de manifestacions van ser al febrer i només en un nombre molt reduït a principis de març.

Sense avisos internacionals

En aquest sentit, assenyala que el Centre Europeu per al Control i Prevenció de Malalties recollia al seu informe del 2 de març que «actualment l’epidemiologia suggereix l’escenari 1 per al nivell EU/EEA, que podria evolucionar ràpidament a l’escenari 2» i que la cancel·lació de concentracions massives continua sent «recomanable», també en els escenaris 3 i 4.

Notícies relacionades

El PSC admet que la negociació de la segona ampliació de crèdit amb ERC i els Comuns «està verda»

El nou canal de TVE en català es dirà 2CAT i començarà a emetre l’11 de setembre

El document de mesures de precaució relacionades amb el brot causat pel nou coronavirus de la Direcció General de Salut Pública (que recull mesures bàsiques d’higiene) va ser emès el 5 de març, «posteriorment, doncs, a l’actuació retreta per la denúncia a l’investigat, i no es refereix a mesures relatives a concentracions en espais oberts».

L’OMS va declarar la Covid-19 emergència de salut pública internacional el 30 de gener. El 16 de febrer va establir unes directrius provisionals sobre «control de malalts en aeroports, ports i passos fronterers». El 24, l’OMS va emetre un pla de resposta internacional a l’emergència de coronavirus, en què recollia un cas acreditat a Espanya. Totes aquestes directrius continuen tenint caràcter de recomanació, recorda el fiscal. La declaració de pandèmia no es va fer fins a l’11 de març per l’OMS.