El fiscal rebaixa a sedició i alternativament desobediència la seva acusació contra Trapero

La pandèmia va obligar a suspendre la vista contra el major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero i l’excúpula política de la policia catalana just quan estaven a punt de conèixer que la fiscalia de l’Audiència Nacional rebaixava la seva acusació d’un delicte de rebel·lió a un de sedició, com ha passat aquest dilluns. Això, que no suposa un gran canvi pel que fa a les penes sol·licitades, es complementa amb el fet que, a més, ha introduït una pena alternativa de desobediència, per al cas en què el tribunal no apreciï la sedició i es decantés per absoldre’ls. Aquí sí que hi ha diferència, perquè aquest delicte només està castigat amb multa i inhabilitació.

Ha sigut una sessió breu, en què el tinent fiscal de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, ha verbalitzat la substitució del delicte de rebel·lió del que acusava Trapero, l’exdirector general dels Mossos Pere Soler i l’exsecretari de la Conselleria d’Interior César Puig per un de sedició, com va fixar la sentència del Tribunal Suprem dictada l’octubre de l’any passat contra els líders del procés.

Quant a les penes no suposa un gran canvi, perquè per als tres principals acusats la petició fiscal inicial era d’11 anys de presó i amb la sedició, a l’aplicar-los el tipus agreujat de les autoritats, només veuen reduïda la proposta de pena en un any. 

La intendenta Teresa Laplana estava ja acusada de sedició i no ha vist modificada la petició fiscal de pena per aquest delicte: quatre anys de presó. Però també està afectada per la proposta alternativa de desobediència. Amb aquest delicte, no hi haurà pena de presó per a cap dels quatre acusats, ja que la petició fiscal per aquest és d’un any i vuit mesos d’inhabilitació per a càrrec públic i de multa de 10 mesos a raó de 200 euros diaris (60.000 euros) per a Trapero, Soler i Puig i un any d’inhabilitació i cinc mesos de multa per a Laplana (30.000).

Sentència del procés

Com va avançar aquest diari, la sedició era impossible eludir-la després que el Tribunal Suprem no apreciés aquest delicte al jutjar els mateixos fets. La fiscalia va preferir no anunciar-ho en el tràmit de qüestions prèvies amb què es va iniciar el judici per evitar haver de fer una altra modificació a l’elevar-les a definitives les seves conclusions, com ha fet amb la desobediència.

Les defenses, per la seva banda, han elevat a definitiva la petició provisional que consistia en l’absolució. L’informe de les conclusions del fiscal no es coneixerà fins dilluns. Sí que ha facilitat a les parts un escrit de 56 pàgines, firmat per Carballo i el fiscal adscrit al cas, Pedro Rubira, en què esgrimeix la sentència del Suprem per defensar que la conducta de l’exdirecció política dels Mossos va ser constitutiva d’un delicte de sedició. 

Argumenta, entre altres aspectes, que Trapero va mantenir permanentment informats els seus superiors amb els quals comparteix banc dels acusats –tot i que amb prou feines van ser esmentats durant el judici– del que passava davant la Conselleria d’Economia el 20 de setembre del 2017.

Línies de defensa 

Notícies relacionades

L'Audiència Nacional inaugura la seva desescalada particular amb el judici de Trapero

El Moriarty de Trapero

Després de l’informe fiscal, serà el torn de les defenses. El principal acusat va desplegar una argumentació molt contundent ja des que va declarar com a testimoni davant del Tribunal Suprem, a l’esbossar un pla per detenir el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, si així li era ordenat després de la declaració unilateral d’independència per la fiscalia i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, als quals fins i tot va enviar cartes per posar-se a la seva disposició. 

A l’Audiència Nacional va afegir una altra dada, ratificada pel comissari Ferran López, un dels principals testimonis de la fiscalia, quan va explicar que la direcció del cos coneixia les decisions del Govern per televisió, una circumstància que allunyaria Trapero de qualsevol conjura sediciosa, al no ser membre del cercle que prenia les decisions, cosa que complica molt l’èxit de la petició inicial de pena del fiscal, que sens dubte ha influït en la inclusió d’una alternativa.