COMPTES DEL 2021

El Govern estableix les bases per abordar sense presses els Pressupostos

L'Executiu busca fonamentar de nou la majoria parlamentària que va permetre la investidura

Al juliol convocarà la taula de diàleg amb la Generalitat, com a via d'acostament a ERC

undefined53683156 31 05 2020 el presidente del gobierno  pedro s nchez  durant200608153600

undefined53683156 31 05 2020 el presidente del gobierno pedro s nchez durant200608153600 / Pool

2
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +

Des que va aconseguir aprovar sense gairebé problemes la sisena i última pròrroga de l’estat d’alarma per fer front al coronavirus, fa una setmana, el Govern respira alleujat. Creu que el pitjor, en termes sanitaris i polítics, ja ha passat. Hi va haver un moment, a mitjans de maig, en què la Moncloa trepitjava arenes movedisses: la cinquena extensió del període excepcional es va aconseguir amb molt esforç, a última hora, firmant pel camí polèmics acords, com el compromís adquirit amb EH Bildu per derogar tota la reforma laboral del PP, rectificat hores més tard. La legislatura semblava trontollar. Ara, en canvi, Pedro Sánchez ha atret de tornada ERC a la majoria que va propiciar la seva investidura, i alhora ha eixamplat amb Cs el seu espai per acordar iniciatives, després dels acords per ampliar l’estat d’alarma.

La pròxima estació són els pressupostos generals de l’Estat de l’any que ve, un projecte que l’Executiu vol abordar sense presses, després de l’estiu, i per al qual espera comptar amb el bloc que va fer possible la reelecció de Sánchez: els vots del PSOE, Unides Podem, el PNB i diversos partits minoritaris (Més País, Nova Canàries, el BNG i Terol Existeix), més les abstencions d’ERC i EH Bildu.

Malgrat el gir al centre impulsat per Inés Arrimadas des que va substituir Albert Rivera, Cs no forma part, en principi, de l’equació. A diversos presidents autonòmics socialistes (com l’aragonès Javier Lambán, l’extremeny Guillermo Fernández Vara i el castellanomanxec Emiliano García-Page) els agradaria oblidar-se dels republicans i segellar una aliança estable amb els taronges, però els col·laboradors del president del Govern assenyalen que tot i que la mà a Cs segueix estesa, el desig dels barons resulta molt difícil de plasmar.  

Sobretot, per la complexitat de posar d’acord els liberals amb el PNB i en especial amb Unides Podem, els socis de coalició amb el PSOE. «El Govern continuarà cuidant la majoria parlamentària de la investidura, perquè els partits del Govern no tenim prou diputats. S’ha de parlar d’economia i mesures socials amb les formacions d’esquerra», va dir ahir a TVE Pablo Iglesias, vicepresident segon i líder dels morats.

Eleccions catalanes

Dins d’aquesta necessitat de «cuidar» els socis tradicionals de l’Executiu, la taula de diàleg amb la Generalitat sobre el «conflicte polític» a Catalunya ocupa un lloc molt important. L’organisme, producte de les negociacions amb ERC a canvi de la seva abstenció en la investidura, va quedar aparcat arran de l’esclat de la pandèmia, però Sánchez es prepara per reactivar-lo. La idea és que la taula es torni a reunir al juliol, amb l’anomenada ‘nova normalitat’. El Govern pretén amb aquesta cita aprofundir en l’acostament dels republicans, però les eleccions catalanes, encara sense data, poden complicar l’escenari.

Notícies relacionades

La Moncloa, en qualsevol cas, no té pressa per als Pressupostos. Abocat com està en la pandèmia, i amb els comicis bascos i gallecs convocats per al pròxim 12 de juliol, el Govern no ha començat a preparar encara els comptes de l’any que ve. La tramitació parlamentària es preveu que comenci a l’octubre, però els socialistes admeten la dificultat de la iniciativa. No només per la necessitat de guanyar diferents recolzaments. També per l’estat de l’economia i el nivell de deute contret amb les mesures socials impulsades per fer front a les conseqüències del virus. Si aconsegueix aprovar els Pressupostos, en principi duraran diversos anys. Potser fins al final de la legislatura. Els comptes anuals, assenyalen els col·laboradors de Sánchez, són «un producte de l’època del bipartidisme, que per bé o per mal ha quedat enrere».