Les disputes en l'ANC creixen en l'elecció de la nova cúpula

L’ANC va cobrar protagonisme en les cites prèvies al referèndum de l’1-O, però en l’etapa post-DUI va anar perdent referencialitat amb postulats aferrats a una via unilateral que els socis en l’Executiu van decidir no posar en pràctica. Un al·legat a la desobediència que va fer aflorar desavinences internes i va comportar l’abandonament de simpatitzants d’ERC i el desplaçament d’una cúpula cap a actituds més pròximes a JxCat. Paluzie va deambular entre aquestes opcions, però es va veure assetjada pel sector més contundent que li retreu ara tebiesa contra el Govern, segons fonts de l’entitat: «Van assenyalar a Paluzie les seves contradiccions, perquè no portava a la pràctica el que deia. Ella va acabar amb l’oposició interna, però els que la recolzaven ara li han creat un sector crític».

¿Continuarà Paluzie?

Els 44.981 socis amb dret a vot decidiran qui ocupa els llocs en joc, però no el futur líder. Si bé pocs dubten que pugui tornar a guanyar a les urnes, la presidència la decideixen els 77 secretaris nacionals i, per tant, queda en mans de la sensibilitat majoritària de la direcció i l’entorn de Soler ja treballa en això. De tota manera, Paluzie no aclareix si optarà a la reelecció. Ho deixa en mans de la composició del secretariat, però avança que no farà un pas endavant si continuen els enfrontaments interns. 

I la cursa electoral no ha estat exempta de polèmica. La junta electoral de l’entitat ha exclòs abans de l’inici de la votació dos candidats, Roger Heredia i Eduard Cabús, al·legant que van incomplir la normativa, mentre tots dos afirmen en les xarxes socials que han sigut apartats per «motivacions polítiques». Segons la junta, Heredia va intervenir en els mitjans de comunicació com a tertulià i ja hi ha qui veu aquest cas com una reedició del ‘cas Baños’, ja que l’exdiputat de la CUP, que ara torna a presentar-se tot i que descarta ser president, va ser eliminat de la cursa el 2018 per saltar-se els acords al participar en una tertúlia política, ja que la normativa prohibeix fer campanya fora dels espais establerts, com serien els mitjans de comunicació. Quant a Cabús, asseguren que «no es deriva de les seves opinions, sinó del fet de fer públic que és candidat al secretariat fora dels únics canals previstos per fer-ho». 

A més, un grup anomenat Salvem l’ANC, pròxim a la Crida Nacional per la República, ha caldejat encara més l’ambient publicant una anàlisi dels candidats segons si s’han presentat en llistes electorals alguna vegada, la seva militància en els últims anys, si repeteixen en la direcció, si han incomplert la normativa interna i les hores de dedicació a l’entitat. Uns missatges que van encendre les xarxes i que finalment van ser esborrats. D’altra banda, un grup d’exsecretaris nacionals també pròxims a la Crida fan circular un manifest a favor de Soler i altres postulants afins.

L’encàrrec del full de ruta

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

També han alçat la veu alguns dels fundadors de l’entitat. En una article a ‘El Punt Avui’, diagnostiquen una «desorientació» augmentada per «interessos de grup, de partit i personals, els egos i les ànsies de protagonisme». Si bé els fulls de ruta des del 2012 fins al 2017 van ser estudiats pels partits independentistes, del 2018 al 2020 l’ANC insisteix en desobediència i unilateralitat, però el Govern se’n fa el desentès. Fins al punt en què l’organització reconeix que hi ha hagut una pèrdua de centralitat.

La conciliació portes endins s’augura llunyana pel xoc estratègic. La nova direcció haurà de mantenir els postulats que fixa el seu document programàtic aprovat a finals de març, que es compromet a recolzar només els partits que apostin per la unilateralitat per aconseguir la independència. Un posicionament que obre un nou conflicte amb JxCat, ERC i la CUP, més encara a les portes de la represa de la taula de diàleg entre governs, davant la qual l’ANC mostra escepticisme. Un altre escull serà planejar amb quin discurs se celebra una Diada atípica, marcada per les mesures de restricció i per unes eleccions catalanes a l’horitzó, que es preveuen celebrar en un format híbrid –mig presencial, mig virtual–.