Fiscal: «Trapero va posar els Mossos al servei del pla secessionista»

Els fiscals de l’Audiència Nacional Ángel Carballo i Pedro Rubiana van col·locar aquest dilluns el major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluis Trapero en un lloc clau en el procés independentista i van qualificar l’actuació de la policia de la Generalitat d’«indispensable» en el referèndum unilateral. En el seu informe final, van esgrimir que aquest comandament i l’excúpula política de la policia catalana «no només van ometre qualsevol actuació per evitar» la consulta sobiranista de l’1-O, «sinó que van contribuir a posar els Mossos al servei del pla secessionista» en connivència amb els dirigents independentistes condemnats pel Tribunal Suprem, i «evidentment van permetre i preveure l’actuació popular de confrontació amb les autoritats de l’Estat».

L’acusació pública va voler deixar clar que el judici, que entra en la recta final, «no ha sigut contra els Mossos», sinó contra uns caps que es van dedicar a fer «unes altres coses diferents de les que havien d’haver fet», destacant que l’«única responsabilitat individual i personal» és del major Trapero, de l’ex director general del cos policial Pere Soler i de l’exsecretari de la Conselleria d’Interior César Puig, els tres acusats de sedició, juntament amb la intendenta Teresa Laplana. El fiscal Carballo va recalcar la «passivitat absoluta» dels Mossos durant la jornada del referèndum amb l’objectiu d’«aparentar normalitat» i «garantir» la consulta amb una «actuació ineficaç».

Els fiscals van basar els seus arguments no només en els fets provats en la sentència del Tribunal Suprem contra els dirigents independentistes pel procés, sinó en la justificació jurídica per considerar que l’actuació de l’excúpula policial acusada no va ser una rebel·lió, sinó una sedició. En aquest sentit, el fiscal va afirmar que l’actuació del major dels Mossos l’1-O el situa en l’«òrbita directa» de la comissió d’aquest delicte. 

Simple aparença

Al seu entendre, l’actuació de la policia de la Generalitat «va ser bàsica per dotar d’aparença institucional i exercici d’un dret democràtic l’1-O, cosa que no va existir». «No van dur a terme una actuació contundent», va precisar, per afegir que «l’excusa de mantenir la pau social ha sigut un mantra que s’ha sentit durant el judici [...], els Mossos no van actuar per evitar el referèndum», va insistir.

Segons l’acusació, «hi va haver una actuació de convivència» amb la consulta declarada il·legal pel Tribunal Constitucional, ja que «l’actuació dels Mossos tenia per objectiu l’aparença del compliment de les resolucions judicials encaminades a impedir el referèndum».  Per a Carballo, la policia autonòmica va actuar amb «tebiesa» i «abandonament conscient i voluntari» de les seves obligacions. «Era evident que no hi havia cap desig real d’evitar l’1-O», va dir. I va fer menció a la vigilància i seguiment dels moviments de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional.

El fiscal va remarcar que Trapero va dir que «va sentir certa incomoditat» davant els plans de celebrar la consulta sobiranista per part del Govern de Carles Puigdemont, però es va preguntar: «¿Què va fer per no sentir-se incòmode?». Amb aquesta interrogació, va pretendre posar en dubte el pla per detenir el llavors president català que l’excap dels Mossos ha explicat en la vista i en la seva declaració com a testimoni al Suprem. Alhora, va vincular el seu ascens a major a la «confiança» que li mostraven els dirigents polítics per poder dur a terme el seu projecte independentista. Els acusats, va afirmar, «ho sabien tot i no van fer res»

Carballo va tirar els seus dards contra el major: «La responsabilitat del que van fer els Mossos el 20 de setembre del 2017 [setge a la Conselleria d’Economia] i l’1-O és seva». «És curiosa tanta passivitat davant del referèndum i després que ens digui que estava disposat a detenir Puigdemont», va ironitzar. Va remarcar sobre el 20-S que «va ser un abandonament conscient de l’ordre públic fins a permetre que la situació esdevingués impossible i quedés en mans d’una violència tumultuària, una multitud alçada dirigida a impedir el compliment del mandat judicial».

Segons la seva opinió, els comandaments dels Mossos «es van dedicar a preocupar-se per la seva imatge», ja que volia preservar-la com a «policia del poble». «Però ¿de quina part del poble». ¿De qui estava del costat de la llei o de qui no?», es va qüestionar. Davant l’actuació de Trapero, el fiscal va enaltir la tasca del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, pel seu paper de coordinador del dispositiu policial de l’1-O.

El fiscal Pedro Rubira va complementar l’informe de l’acusació pública i va desplegar els seus arguments per justificar que s’hagi introduït com a alternativa al delicte de sedició el de desobediència, que evitaria l’ingrés a la presó dels acusats al comportar penes de multa i inhabilitació. «Si la fiscalia no introduís la desobediència i no hi hagués condemna per sedició, els acusats serien absolts», i si això ocorregués les resolucions judicials que es van dictar «quedarien en paper mullat». «Si el tribunal no aprecia sedició seria immunitat per a uns fets que nosaltres considerem molt greus, com el Suprem. La nostra pretensió és que no hi hagi impunitat perquè es va desobeir», va asseverar. Va acusar, a més, Trapero de només «intentar servir el senyor» [Puigdemont].

Sedició i no rebel·lió

Els fiscals van defensar així en el seu informe final els seus arguments per acusar Trapero, Pere Soler i César Puig de presumpta sedició, després que desistissin de continuar atribuint als ex alts càrrecs el delicte de rebel·lió d’acord amb la sentència del Tribunal Suprem pel procés. L’acusació pública ha deixat oberta, a més, la porta perquè cap encausat entri a la presó, i ha introduït com a pena alternativa la desobediència, un delicte que només està castigat amb multa i inhabilitació.

Quant a les condemnes sol·licitades no suposa un gran canvi, perquè per als tres principals acusats la petició fiscal inicial era d’11 anys de presó i amb la sedició, a l’aplicar-los el tipus agreujat de les autoritats, només veuen reduïda la proposta de pena en un any.  La intendenta Teresa Laplana estava ja acusada de sedició i no ha vist modificada la petició fiscal: quatre anys de presó. Però també està afectada per la proposta alternativa de desobediència.  Amb aquest delicte no hi haurà pena de presó per a cap dels quatre acusats, ja que la petició fiscal per ell és d’un any i vuit mesos inhabilitació per a càrrec públic i de multa de 60.000 euros per a Trapero, Soler i Puig, i un any d’inhabilitació i multa de 30.000 euros per a Laplana.

Una defensa contundent

Notícies relacionades

El fiscal rebaixa a sedició i alternativament desobediència la seva acusació contra Trapero

Trapero diu que es va oferir per detenir personalment Puigdemont

Després de l’informe fiscal, serà el torn de les defenses. Trapero va desplegar una línia contundent des que va declarar com a testimoni davant del Tribunal Suprem, a l’esbossar un pla per detenir el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, si així li era ordenat després de la declaració unilateral d’independència per la fiscalia i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), als quals fins i tot va enviar cartes per posar-se a la seva disposició. 

La fiscalia, no obstant, sosté que Trapero, Puig i Soler, així com el llavors conseller d’Interior Joaquim Forn «van idear conjuntament» els passos a seguir durant els dies 29 de setembre fins al dia 1 d’octubre. Així, al seu entendre, «aparentant el compliment de les ordres rebudes del Ministeri Fiscal i del Poder Judicial», van dissenyar un pla d’«actuació fraudulent, en tant que deliberadament ineficaç» per a la jornada del referèndum unilateral, en què es va preveure «la inacció i abandonament de funcions» dels membres dels Mossos. D’aquesta manera, remarca, van contribuir «de forma decisiva» a la mobilització ciutadana que, «amb la seva força coactiva», pretenia «el compliment dels seus objectius secessionistes», en el marc d’«un procés tutelat per un cos policial armat com els Mossos».