La defensa demana que no es carregui sobre Trapero la «impotència» i l'«egoisme» de l'Estat

Després de 10 hores d’informe, l’advocada Olga Tubau, que defensa el major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero i la intendenta Teresa Laplana, acusats de sedició, no va poder reprimir l’emoció i va recordar unes paraules de l’exministre de Justícia i pare de la Constitució del 1876 Manuel Alonso Martínez que «un ciutadà d’un poble lliure no ha d’expiar les faltes que no són seves ni ser víctima de la impotència i egoisme de l’Estat, i això és una cosa que els tribunals poden evitar», i va afegir: «Els demano que ho evitin amb la sentència absolutòria». La fiscalia reclama per al comandament policial 10 anys de presó i quatre anys per a l’agent. El judici va quedar vist per a sentència.

En una minuciosa intervenció, la lletrada va afirmar que l’Estat sabia que la policia de la Generalitat no «podia per si sola» complir l’ordre judicial d’impedir el referèndum unilateral de l’1-O i que, per aquesta raó, va enviar efectius de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil a Catalunya. L’«error» en l’actuació d’aquell dia, segons la seva opinió, va ser dels tres cossos policials. La lletrada va recalcar que l’operatiu que es va organitzar per frenar la consulta sobiranista era «conjunt» i que en les reunions de coordinació el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos no va qüestionar en cap moment els plans de la policia catalana d’enviar un binomi d’agents als centres de votació. 

La defensora va insistir que Trapero no va tenir «cap voluntat de desobeir» malgrat les discrepàncies que tenia amb Diego Pérez de los Cobos, i que el cos va deixar clar dies abans de l’1-O que complirien les ordres judicials. «Si algú de Catalunya va creure que els Mossos donarien suport al referèndum i al procés és que estava prenent els seus desitjos per realitats», va incidir Tubau. L’advocada va retreure que Policia Nacional i Guàrdia Civil utilitzessin la força per desallotjar els centres electorals, ja que «si continuava la votació, aquesta no tenia cap conseqüència jurídica, era paper mullat». 

Setge a Economia

Segons aquesta jurista, el comandament policial acusat no va obstaculitzar el registre de la seu de la Conselleria d’Economia el 20 de setembre del 2017, en una diligència ordenada pel jutge de Barcelona que investigava els preparatius de l’1-O. La lletrada va detallar que quan la policia de la Generalitat va tenir coneixement que a l’interior dels cotxes de la Guàrdia Civil aparcats a la porta de l’edifici hi havia armes, es va disposar que un helicòpter sobrevolés la zona per controlar aquesta situació.

Els Mossos no van ser avisats fins a primera hora del matí que aquell dia s’anaven a realitzar una quarantena de registres. Milers de persones van protestar per aquesta acció, cosa que va provocar que la Conselleria d’Economia fos envoltada per una multitud de persones. La lletrada ha concretat les trucades que es van fer Trapero i el llavors president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez. En total, unes 17. L’advocada va explicar que el major va donar ordre que els agents fessin un passadís perquè pogués sortir la comitiva judicial i al veure que era impossible va requerir perquè es busqués una alternativa. «Trapero no va donar cap excusa», va argumentar. Al final, els funcionaris judicials van poder abandonar l’immoble pel terrat.

Operatiu ‘hippy’, però no un engany

Després de la intervenció de la defensa de Trapero, va tocar als lletrats de la resta d’acusats: l’advocat Cristobal Martell, defensor de l’exdirector general del cos policial, Pere Soler, i Fermín Morales, representant de l’exsecretari de la Conselleria d’Interior Cesar Puig. Els dos neguen l’existència del delicte de sedició, com els atribueix la fiscalia, que reclama per a ells 10 anys de presó.

Martell va al·ludir al fet que Soler no va participar en la planificació de l’operatiu de l’1-O que, segons ell, tampoc va ser una «simulació» per afavorir el referèndum, tal com al·lega la fiscalia. «S’hi va abstenir», va precisar, per defensar que no existeixen proves per sostenir l’acusació de sedició contra el seu representat. «Acceptar el càrrec de director de la policia és l’únic que té la fiscalia», va asseverar.  El lletrat va negar «radicalment» que l’exdirector de la policia intentés «alinear» al cos en favor de la independència de Catalunya i va indicar que el dispositiu que van dissenyar per impedir el referèndum il·legal de l’1-O «podrà semblar molt ‘hippy’», però el que no va ser és «un engany». 

Notícies relacionades

Advocada de Trapero: «L'1-O va ser un fracàs policial i polític»

Fiscal: «Trapero va posar els Mossos al servei del pla secessionista»

«En aquesta guerra no estava Pere Soler», va deixar clar el lletrat, ja que ni va participar en la «gènesi» dels documents policials dels Mossos, ni en les reunions en les quals Trapero i altres comandaments policials «van comminar» l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont que desconvoquessin el referèndum. «Em perdonarà el meu patrocinat, però no era a l’escenari, no estava», ha dit.

Fermín Morales va defensar, per la seva part, que Cesar Puig «no es va comportar de manera sediciosa, ni desobedient» davant dels manaments del Tribunal Constitucional i que no hi ha proves que participés en una «alçament tumultuós, ni en una incitació d’aquest». L’advocat va assegurar que el seu representat va fer tot el possible per dotar de mitjans la policia de la Generalitat per impedir l’1-O. També va esgrimir que l’ex alt càrrec no va donar mai cap ordre o instrucció als Mossos perquè, entre altres coses, no tenia cap funció de comandament operatiu. De fet, va insistir, que les seves competències estaven centrades, sobretot, en la gestió econòmica i en els plans de contingència.