Paluzie: 'ERC i CUP han de votar no al suplicatori contra Borràs'

Elisenda Paluzie ha sigut reelegida presidenta de l’ANC aquest cap de setmana amb el suport del 85% dels membres de la direcció.

El president de la Cambra de Comerç, Joan Canadell, va recolzar una altra candidata a la presidència i es va queixar que vostè era massa tèbia amb els partits independentistes. ¿Incrementarà el to en aquesta nova etapa?

No he acabat d’entendre el seu paper en aquestes eleccions. Qüestiono que s’hi hagués de ficar. És com si jo, com a presidenta de l’ANC, l’any que ve, si hi ha eleccions a la Intersindical-CSC, interfereixo en qui ha de ser el secretari general. El temps ens dirà què buscava. Es barreja la frustració de l’1-O, poca reflexió estratègica i una barreja de persones que en el passat havia sigut important dins l’ANC, però que ja no ho és i els costa abandonar aquest rol de control de l’organització. En tot cas, el que em preocupa d’aquesta operació és que hagi suposat un desprestigi en el seu paper com a president de la Cambra de Comerç, que és fonamental per a l’independentisme i està fent un bon treball. Nosaltres serem fidels al full de ruta, no al que una persona pugui dir en una campanya electoral. El paper de pressió ja el tenia marcat l’entitat, tot això ha sigut redundant i ha introduït un soroll innecessari. 

El full de ruta de l’ANC aposta per la unilateralitat per aconseguir la independència, però els partits independentistes no contemplen, ara per ara, cap altre driblatge a la legalitat. ¿El 50%+1 dels vots és un percentatge que aporta prou legitimitat per impulsar una altra DUI?  

Els partits no es veuen preparats per dur a terme una DUI que no pugui ser efectiva. No són aquí, el que hem de fer és que hi siguin. També eren escèptics pel que fa al referèndum unilateral i es va fer. El 50%+1 en unes eleccions és una majoria totalment legítima, encara més gran que una consulta a sí o no. En el referèndum d’Escòcia amb un 50%+1 a favor del sí haurien sigut independents i, en el nostre cas, en unes eleccions parlamentàries encara és més difícil un 50%+1 perquè hi ha persones que no prioritzen només la independència. Un pot votar el PACMA i votar sí en un referèndum.

¿L’ANC ha perdut rellevància política?

Tot el tauler s’ha reposicionat després de dos anys de transició molt marcats per la repressió i la gestió emocional d’aquesta repressió, i probablement les peces no seran les mateixes. Vam fer autocrítica l’octubre del 2018 del paper de l’ANC tan ficat dins els partits, que va fer que l’ANC no tingués prou distància. Cadascú ha de tenir el seu paper i de vegades no és bo barrejar les coses. Per això quan el president Torra ens va convidar a participar en la taula de diàleg a Madrid, a la part catalana, vaig dir clarament que no era el nostre paper.

ERC està establint les bases per reprendre la taula de diàleg. ¿Què espera de la negociació amb el Govern central? 

Hi veig un recorregut nul. L’argument d’ERC és que hem de demostrar al món que estem oberts al diàleg. Sí, però això ja ho vam fer l’octubre del 2017, ja es va parar una declaració d’independència demanant la mediació internacional. I va acabar com va acabar, com el rosari de l’aurora. Perquè l’Estat espanyol no negocia, només cal veure la seva història, només se’l pot guanyar. Una altra cosa és com el podem guanyar. L’1-O li vam guanyar una batalla, però la guerra dels dies després la va guanyar ell, és evident. Les següents, també. ¿Per què? Perquè es va confiar en l’expectativa del diàleg. És millor demostrar que vols el diàleg quan ja has guanyat. Si estàs suplicant el diàleg, ningú negociarà res amb tu.

¿Els independentistes s’haurien de conjurar per no pactar amb el Govern espanyol?

El joc deia que havies de tenir una posició estratègica i, en tot cas, negociar a canvi de concessions substancials que fossin un avenç en l’agenda de l’autodeterminació. Sense això, crec que estem tornant al tipus de funcionament de l’època autonòmica. El que estan fent és un error de partida global.

El Congrés votarà el suplicatori del Tribunal Suprem per investigar la portaveu de JxCat, Laura Borràs. ¿Què han de votar els independentistes? La CUP proposa que deixi l’escó. 

Borràs té els seus arguments per defensar que la volen apartar de la carrera política per una irregularitat administrativa que no és mereixedora de tot això. Cada partit té les seves regles internes, s’ha gestionat així i ara ens trobem amb aquesta votació. ERC i la CUP clarament haurien de votar no i, després, en la guerra política entre partits és legítim utilitzar la forma com JxCat ha gestionat aquest cas. Com que el suplicatori tirarà endavant, penso ‘no participis amb una justícia venjativa, no siguis còmplice, no entreguis ningú a l’enemic tot i que hagi pogut cometre una irregularitat administrativa’. En aquesta batalla amb aquest Estat espanyol tan fort, tan poderós, tan venjatiu i que vulnera drets fonamentals de forma flagrant, hem de ser una mica curosos. 

Però ERC i la CUP apunten que no hi pot haver «ombres» de corrupció en l’independentisme.

Hi ha un informe de la Sindicatura de Comptes i és evident que hi ha hagut un fraccionament de contractes. Però el nombre d’informes de la Sindicatura relatius a departaments de la Generalitat o institucions publiques que ho detecten són incomptables i, en aquest cas, la Sindicatura no ho ha traslladat al Tribunal de Comptes, que és el que ha de fer si, a banda d’una irregularitat administrativa, troba un indici d’un delicte. Jo no parlaria de corrupció en aquest cas perquè sembla bastant evident que no hi ha hagut cap ànim de lucre per la seva banda. Si treballes en una administració pública, saps que els concursos públics són molt lents i, de vegades, hi ha necessitats urgents i, si has de passar per un concurs públic, trigues un any i mig i s’acaba utilitzant molt el concurs negociat sense publicitat, que és un procés més ràpid. La qüestió no crec que la puguem abordar amb tanta lleugeresa parlant de corrupció. Hi ha un problema de gestió administrativa i moltes vegades és per una voluntat de tirar endavant ràpid o d’eficiència. No ho estic justificant, t’has de fastiguejar i complir estrictament la llei, però ho estic posant en context.

¿Torra s’hauria d’avançar a la possible inhabilitació del Suprem i convocar eleccions?

Com a ANC no n’hem parlat, però veiem que hi ha un Govern inefectiu, que no ha avançat en absolut cap a la independència, ni s’ha preparat, ni ha analitzat com es va poder acceptar el 155 sense combatre’l. Per tant, si aquest Govern no canvia, no té unitat estratègica per treballar per gestionar la crisi mitjanament bé i per fer avenços ni que sigui de reflexió, és un Govern que en el fons ens és igual que duri sis mesos més o deu, o un altre any. Si no canvia, és irrellevant. El president Torra s’assembla més al president Pujol del que de vegades ens pot semblar. Pujol va arribar a convocar unes eleccions des del cim de l’Aneto. Torra utilitzarà el poder que té com a president per convocar, ja veurem com i quan. 

¿Hi haurà mobilitzacions davant una possible inhabilitació? 

Hem convocat sempre. Però la divisió genera un desgast que desmobilitza. Pots reaccionar davant una agressió, però la gent reaccionarà molt més si veu que hi ha un projecte darrere.

¿Què queda del Tsunami Democràtic?

És que si no s’expliquen les coses a la gent... Amb la sentència s’havia de protestar, evidentment, perquè allò era una barbaritat. Però els partits no estaven disposats que hi hagués una resposta institucional, que no n’hi va haver. Va ser lamentable. Van tardar un mes i mig a posar-se d’acord per una resolució d’autodeterminació al Parlament, d’un tipus que n’hi ha hagut 50.000 des dels anys 80. Llavors estàs cremant la gent amb conseqüències importants per a les seves vides en termes de repressió. Segur que hi haurà mobilitzacions si hi ha una inhabilitació però, si es queden només en la protesta, perquè no hi ha projecte polític, va bé en termes d’entrenament –ocupar l’aeroport de forma pacifica, bloquejar la frontera, és un entrenament per a una DUI que vagi de debò– i en termes de visualització que el conflicte és viu. Però, és clar, si no hi ha resposta institucional, si no hi ha projecte polític, es queda només en això.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El Govern s’ha personat com a acusació particular en causes relacionades amb el procés. ¿Què n’opina?

No ho hauria de fer perquè entra en la paradoxa del ‘pressioneu’, però t’envio els Mossos i a sobre soc l’acusació particular. I després demana que hi hagi grans mobilitzacions a la tardor si m’inhabiliten. Al final les bases independentistes no entendran res.