Catalunya, una dècada en empat infinit

El relat processista atribueix a la retallada de l’Estatut fa 10 anys el senyal que va portar a molts catalans a desempolsegar l’estelada, obviant el detall que l’anomenat procés no va néixer fins un parell d’anys més tard, després d’una legislatura de retallades socials i pactes d’Artur Mas amb el PP. És cert que les estimacions de la demoscòpia i el veredicte de les urnes demostren que les opcions independentistes han crescut en l’últim decenni fins a situar-se a l’epicentre del tauler polític. Però emergeixen dues realitats en paral·lel: el secessionisme de moment no ha trepitjat el cim del 50% dels vots en cap de les 11 convocatòries electorals celebrades des del veredicte de l'Estatut, i els seus recolzaments són enormement volàtils en funció de la conjuntura i de les tortuositats del procés.

Des de juny del 2011, el Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat (CEO) pregunta als catalans què votarien en cas de celebrar-se un referèndum sobre la independència. El ‘sí’ va començar sent la resposta majoritària i va arribar a superar el 50% entre els anys 2012 (just abans de la primera Diada massiva) i 2014 (passada la consulta del 9-N). A partir del 2015, el percentatge ha anat basculant entre el 41% i el 48%, però el ‘no’ s’ha imposat en nombroses ocasions, sobretot en els moments d’impàs del procés. A l’últim baròmetre, del març passat, el ‘no’ registrava el 47,1% i avantatjava en dos punts el ‘sí’ (44,9%).

El gran tomb

No obstant, el CEO també inclou a les seves enquestes trimestrals una pregunta que fa des que es va crear, el 2005: «Creu que Catalunya hauria de ser...». Les diferències amb la pregunta anterior és que en aquest cas es donen quatre opcions de resposta –comunitat autònoma, estat independent, estat dins d’una Espanya federal i regió espanyola– i no es col·loca l’enquestat davant de la tessitura d’un referèndum, sinó que se li demana quin és el seu model territorial preferit. Reflecteix, doncs, una resposta més sentimental.

La primera vegada que es va preguntar, el juny del 2005, amb la reforma estatutària en potència, només el 13,6% apostava per la secessió, l’autonomia era la via favorita amb un 40,8% i l’opció federal aconseguia un 31,3%. Tres lustres després, l’ordre s’ha capgirat. L’estat independent el demana el 35,5%, a l’autonomia s’ancora el 26,8% i el federalisme es queda en el 23,9%. És a dir, 22 punts més per als secessionistes, 14 menys per als autonomistes i 7 menys per als federalistes.

També en aquest cas les fluctuacions han sigut una constant. L'statu quo i la via federal es van disputar la primera plaça fins a la irrupció del procés. El juny del 2012, amb el pacte fiscal penjant d’un fil i la primera Diada massiva al punt de caramel, va tenir lloc el gran tomb: l’independentisme es va impulsar del 29% al 34%, i li va traure la medalla d’or al federalisme. Quatre mesos després, passat l’Onze de Setembre, el percentatge ja era del 44,3%. El sostre fins al moment se situa en el 48,5% el novembre del 2013, i des de la convulsa tardor de l’1-O i la DUI del 2017 la cota es queda sempre per sota del 40%.

L’escrutini electoral

Notícies relacionades

La sentència que va partir el Tribunal Constitucional

Com més població, més recursos

Si passem de les enquestes a la realitat de l’escrutini electoral, el cert és que, malgrat la violenta repressió policial de l’1-O, el 155 i les severes condemnes als líders del procés, l’independentisme aconsegueix guanyar a les urnes, però no creix en adeptes. La suma de JxCat i ERC a les europees del 2019 va arribar al 49,7%, el percentatge més alt de vot independentista obtingut durant el procés. Però el mateix dia, a les municipals, les forces secessionistes (JxCat, Esquerra, CUP i Primàries) van sumar el 46,1% de les paperetes.

Més enllà del percentatge de vots, el nombre de paperetes favorables a la independència sol topar amb un sostre de vidre. A les europees de l’any passat hi va haver 1.720.550 sufragis secessionistes; a les generals de novembre (l’última cita amb les urnes), 1.642.063; i a les municipals, 1.583.469. Són registres similars als que ha anat obtenint en cada convocatòria un independentisme que es va anotar la seva millor marca en les últimes autonòmiques, el desembre del 2017: 2.079.764 vots.