comissió de reconstrucció
El pacte PSOE-Unides Podem exclou l'escola concertada dels ajuts
L'esborrany proposa que la totalitat de l'increment de la inversió vagi destinada a l'educació pública de gestió directa
El PP i Cs acusen el Govern d'«atacar la llibertat dels pares» per «sectarisme»
zentauroepp53940016 pleno senado200630172710 /
Si en tres matèries (sanitat, UE i economia) el Govern de coalició PSOE-Unides Podem ha estat capaç d’embastar acords transversals amb la dreta (PP i Ciutadans), en el quart bloc, el de les polítiques socials, el pacte ha estat impossible per les insalvables diferències de parer en l’apartat educatiu. Els socis de l’Executiu han plantejat excloure dels ajuts extra les escoles concertades, de manera que la totalitat de l’increment de la inversió previst vagi destinat als centres públics de gestió directa.
Aquesta proposta, com tot el document de mesures socials, ha tirat endavant amb el recolzament dels aliats de la investidura, entre els quals, Esquerra, i l’abstenció d’EH Bildu. Socialistes i podemistes plantejaven en el seu esborrany un increment dels recursos púbics dedicats a l’educació i les beques per enfortir l’ensenyament públic com a «columna vertebral» del sistema educatiu, augmentant la inversió de forma coordinada amb les comunitats autònomes en el marc de la Conferència Sectorial.
«Aquesta proposta és un atac directe a la llibertat d’ensenyament i d’elecció que els pares tenen reconeguda en la Constitució», ha denunciat la diputada del PP Rosa Romero, que ha acusat el PSOE i Unides Podem de voler deixar enrere un de cada quatre alumnes, que són els que estudien en escoles concertades. En el mateix sentit, la diputada de Cs Sara Giménez ha retret al Govern «sectarisme i ideologització» i ha reivindicat la igualtat d’oportunitats i deixar a una banda l’«estigmatització».
Notícies relacionadesEl document aprovat també insta a millorar els drets laborals dels docents i a augmentar progressivament les places escolars a la xarxa de centres de titularitat pública per poder cobrir totes les necessitats d’escolarització existents. La universalització de l’accés a l’educació infantil de 0 a 3 anys en condicions d’equitat i un increment dels professionals especialistes als centres amb alumnat que presenti necessitats especials o dificultats d’aprenentatge són altres mesures contemplades.
Al rebuig del PP i Cs s’han afegit els de JxCat i el PNB. L’aval d’ERC, l’abstenció d’EH Bildu i l’absència en la votació de representants del grup mixt han permès al Govern que pugui tirar endavant el seu text. El document encara pot ser modificat, ja que les conclusions seran votades divendres en la comissió de reconstrucció i en un ple aquest mes.
