AL PARLAMENT ANDALÚS

Arxiven les diligències contra Chaves per no declarar davant la comissió d'investigació

La fiscalia ja va demanar que s'arxivessin a l'entendre que no hi havia delicte perquè l'expresident andalús hi va acudir, tot i que es va acollir al seu dret de no respondre

Els partits del Govern regional van citar ex alts càrrecs socialistes en ple tancament de la campanya electoral de les últimes generals

L’expresident andalús Manuel Chaves, davant la comissió parlamentària que investiga irregularitats en la Fundació Andalusa Fons de Formació i Ocupació.

L’expresident andalús Manuel Chaves, davant la comissió parlamentària que investiga irregularitats en la Fundació Andalusa Fons de Formació i Ocupació. / María José López (Europa Press)

2
Es llegeix en minuts
Julia Camacho

La justícia no seguirà endavant contra Manuel Chaves per la seva marxa de la comissió d’investigació del Parlament andalús que mira d’aclarir la gestió de l’extinta Fundació Andalusa de Formació i Ocupació (Faffe), els directius de la qual van fer servir targetes de crèdit oficials a diversos prostíbuls. El jutjat d’instrucció ha arxivat les diligències, tal com demanava la fiscalia a l’entendre que no hi havia cap delicte, tot i que Vox Andalusia ja ha recorregut aquest arxivament.

El ministeri públic va demanar el sobreseïment de la causa a l’entendre que Manuel Chaves, citat a comparèixer en plena campanya electoral de les generals el novembre de l’any passat, sí que hi va acudir i va fer les manifestacions «que va tenir per convenients en el seu torn de paraula». En aquesta brevíssima intervenció, en la qual es va acollir al seu dret a no respondre les preguntes dels grups polítics, l’expresident andalús durant 19 anys va acusar el PP, Cs i Vox d’«instrumentalitzar» la comissió per citar els dirigents socialistes andalusos a 72 hores del tancament de campanya, una cosa que segons el seu parer trencava de forma «arbitrària» la «neutralitat política» exigida a la cambra regional i contribuïa de passada a augmentar la desafecció dels ciutadans.

La seva decisió va provocar una discussió política, amb el president de la comissió, que li va negar el permís per anar-se’n i es va encarar amb ell. En els dies següents, altres diputats socialistes van seguir el seu camí, al·legant els mateixos arguments que l’expresident. Vox va portar aquest rebuig dels diputats socialistes davant de l’alt tribunal andalús, tot i que la part referida a Chaves es va derivar a la justícia ordinària ja que no és aforat. No obstant, mesos després la Fiscalia de Sevilla no va veure cap motiu per processar l’expresident andalús.

Així, el ministeri públic va justificar la seva petició d’arxivament argumentant que el Codi Penal el que castiga és la incompareixença davant de comissions parlamentàries i faltar a la veritat en les manifestacions que puguin ser bolcades davant aquestes comissions, una cosa que no es va produir. Un criteri expressat ja per la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia (TSJA) en l’arxivament de la denúncia contra dos parlamentaris autonòmics socialistes més que també van rebutjar respondre les preguntes de la comissió, Javier Carnero i Antonio Ramírez de Arellano.

«Van comparèixer a la crida que els va fer la comissió d’investigació, això és, no van deixar de comparèixer-hi, com exigeix el tipus penal, i després d’exposar als seus components les raons que els assistien i certes circumstàncies objectives, es van acollir al seu dret a no continuar declarant», va assenyalar llavors aquesta interlocutòria de l’alt tribunal.

Notícies relacionades

Segons aquesta jurisprudència, a la qual s’acull ara el jutjat d’instrucció sevillà, «tenint el dret penal un contingut essencialment restrictiu en les conductes que recullen les seves normes, no poden es estendre a conductes no expressament previstes en la norma, de tal manera que no es pot entendre que la no compareixença es pugui equiparar, a efectes de tipificació penal o interpretació de l’article 502.1 del Codi Penal, a la negativa a declarar».

«Si el legislador ho hagués entès així, ho hauria regulat expressament com passa en altres supòsits com els contemplats» a l’article 420 de la llei d’enjudiciament criminal, va argumentar en la interlocutòria el TSJA, que va asseverar que, «en definitiva, de cap manera s’ha de fer una interpretació extensiva i desfavorable contra els denunciats en l’àmbit penal en el qual ens movem».