Una acta implica el rei Joan Carles en la gestió de la societat opaca que va rebre diners de Suïssa

La firma del rei Joan Carles apareix en una acta de març del 2011 de la fundació panamenya Lucum, l’estructura ‘offshore’ que investiga la fiscalia per ocultar 64,8 milions d’euros donats pel rei de l’Aràbia Saudita. Els estatuts d’aquesta societat opaca utilitzada per rebre diners de Suïssa contenen la rúbrica del monarca emèrit, segons ha revelat aquest dimarts ‘El Confidencial’.

Les autoritats suïsses han remès a la fiscalia espanyola la investigació sobre aquesta fundació, els seus gestors i els moviments dels 100 milions de dòlars que van ser dipositats el 2008. Dos anys després, Joan Carles I va viatjar a Suïssa amb un maletí amb 1,7 milions d’euros (1,9 milions de dòlars) que va dir que havia rebut del sultà de Bahrain, segons va declarar el gestor de comptes a Suïssa Arturo Fasana.

Per la seva banda, l’advocat Dante Canónica va declarar al fiscal de Ginebra Yves Bertossa que investiga els comptes del rei Joan Carles I al país helvètic que aquest li va encarregar al Palau de la Zarzuela «crear una estructura» per transferir una «important donació» que anava a rebre del rei de l’Aràbia Saudita, però va negar que es tractés d’una estructura opaca, segons va revelar ‘El Español’.

Viatges i mitjancers

El fiscal suís sospita que el rei emèrit «va ocultar prop de 100 milions de dòlars a Suïssa» que podrien procedir del pagament de comissions per l’adjudicació de l’AVE a la Meca (Aràbia Saudita) el 2011, si bé la licitació va ser el 2009.  Canònica va relatar així mateix els viatges que Fasana, també investigat per aquests fets, va fer a Washington i a Basilea després que Joan Carles I els facilités «les coordenades» del llavors ambaixador saudita als Estats Units, Adel Al-Jubeir, que anava a intervenir en la transferència dels 100 milions de dòlars.

L’advocat va dir que va conèixer Joan Carles I a finals del 2007 o principis del 2008 «amb Arturo Fasana al Palau de la Zarzuela», i que després es va reunir diverses vegades més amb ell. En aquesta primera ocasió, segons el seu relat, els va explicar a Fasana i a ell que el seu amic, el rei Abdul·là de l’Aràbia Saudita (mort el 2015), volia fer-li una important donació.

«Li vaig preguntar quants diners. Em va respondre que no ho sabia», va exposar l’advocat, que va assenyalar que li va dir al rei que era important saber la quantitat i que també era important crear una estructura totalment transparent, «és a dir, que Joan Carles I aparegués com a beneficiari efectiu».

Un ‘pure gift’

També van advertir que no obririen un compte bancari fins a tenir la confirmació de l’ambaixador Al-Jubeir que «era realment una donació».  Aquest finalment va confirmar que es tractava d’«un ‘pure gift’ [pur regal] que ascendiria a diverses desenes de milions» i uns dies després van arribar els fons. «Va ser llavors quan vam descobrir la quantitat exacta de la donació. Vam trucar a Joan Carles I, que es va quedar atònit al saber la quantitat que s’havia pagat. Va pronunciar una frase com ‘¡Oh, Déu meu! Han sigut molt generosos’».

Notícies relacionades

Joan Carles I va encarregar crear una estructura per rebre diners a Suïssa

Un xoc i moltes espines

El 2012, el rei emèrit va decidir tancar el compte de la fundació i transferir els fons a la seva amiga Corinna Larsen perquè, segons Canònica, «no se sentia còmode amb el compte en un banc suís». «Era una bomba de rellotgeria» i a això va afegir que la banca Mirabaud «ens va fer entendre que el compte de Joan Carles l presentava un «risc reputacional» per a l’entitat.

A Espanya, la Fiscalia del Tribunal Suprem ha assumit la investigació que dirigia Anticorrupció sobre el presumpte cobrament de comissions per a l’adjudicació el 2011 de l’AVE a la Meca (Aràbia Saudita) al comprovar que podria estar-hi involucrat el rei emèrit, que és aforat i la inviolabilitat del qual fins que va deixar de ser rei el 2014 impedeix que se’l pugui investigar per fets ocorreguts durant el seu mandat, tot i que sí posteriors.