El Govern aixeca el setge de protecció a Joan Carles I

El Govern havia passat de puntetes sobre la investigació a Suïssa a Joan Carles I. Centrat en la gestió de la pandèmia, intentava estar callat. Quan se li demanaven valoracions, es limitava a mostrar certa incomoditat i tirar pilotes fora. Però tot això ha canviat en els últims dies. Ara, després que es conegués que Corinna zu Sayn-Wittgenstein, examiga del rei emèrit, va declarar fa un any i mig a la fiscalia del país helvètic que els 65 milions d’euros que aquest li va transferir el 2012 van ser «un regal» (per «gratitud i amor», perquè «encara tenia l’esperança de recuperar-me», va dir), Pedro Sánchez parla clarament d’informacions «inquietants i pertorbadores». Defensa la necessitat de canviar la Constitució perquè la inviolabilitat del Monarca se cenyeixi només als actes en l’exercici del seu càrrec. I la Moncloa obre la porta a la possibilitat que l’excap de l’Estat abandoni la Zarzuela com a residència oficial, un trasllat que tindria un enorme impacte simbòlic.

Però la decisió, continuen les mateixes fonts, l’ha de prendre Felip VI, a qui l’Executiu intenta protegir tant sí com no perquè no es vegi arrossegat en tot aquest escàndol. El Govern mostra en privat una profunda preocupació pel desgast institucional que les notícies sobre Joan Carles I poden implicar, més encara en un moment de greu crisi econòmica i social, i intenta fer front a aquest risc traçant una frontera entre els dos regnats, remarcant l’exemplaritat del fill i aixecant el setge de protecció al pare.

«Felip VI està fent el seu treball institucional de manera absolutament correcta», ha dit aquest dijous la vicepresidenta primera, Carmen Calvo. Una altra qüestió, ha continuat, «són situacions que venen del passat». La decisió sobre el futur de Joan Carles I, ha conclòs, «competeix fonamentalment a l’actual Rei». És a dir, la hipotètica sortida de l’excap de l’Estat de la Zarzuela, un trasllat que planteja problemes de seguretat, correspon a Felip VI. El Govern considera que aquesta és una opció que convé estudiar, però insisteix que no pressionarà la casa reial, que estava avisada del canvi de to que s’ha produït aquests dies, segons fonts de la Moncloa.

Informacions «pertorbadores»

«És evident que estem sent testimonis, el conjunt de la societat espanyola, d’informacions inquietants, que ens pertorben a tots. A mi també. I jo voldria compartir el següent. Primer, que hi ha uns mitjans de comunicació que no miren cap a una altra banda. Al contrari, es fan ressò d’aquestes informacions. En segon lloc, hi ha una justícia que està actuant. I, en tercer lloc, i això és una cosa que agraeixo, la mateixa casa reial està marcant distàncies davant aquestes informacions inquietants, pertorbadores», va dir Sánchez dimecres. El president feia així referència a la mesura presa per Felip VI el 15 de març, el mateix dia en què va entrar en vigor l’estat d’alarma. Donant per bones les acusacions sobre comissions irregulars cobrades pel seu pare en la construcció de l’AVE a la Meca, el Monarca va renunciar a l’herència i li va retirar la seva assignació.

Hores més tard d’aquesta compareixença a la Moncloa, es van difondre unes paraules del cap de l’Executiu que apuntaven en una direcció similar. En una entrevista amb ‘elDiario.es’ i ‘Infolibre’, Sánchez va defensar una reforma de la Constitució perquè la inviolabilitat del Monarca només pugui aplicar-se a les activitats en l’exercici del seu càrrec, no per a presumptes delictes econòmics. No era la primera vegada que el líder socialista defensava aquesta posició (ja ho va fer a finals del 2018, mesos després d’arribar a la Moncloa), però en aquest context les seves paraules deixen clar que pensa que Joan Carles I hauria de poder ser jutjat per la gestió de diners opacs, una cosa impossible en l’actual marc de la llei fonamental.

Notícies relacionades

Joan Carles I va encarregar crear una estructura per rebre diners a Suïssa

Corinna va declarar que el rei emèrit li va donar 65 milions per «gratitud i per amor»

Un canvi d’aquest tipus a la Carta Magna, en qualsevol cas, no es podria aplicar a l’excap de l’Estat, per la irretroactivitat de les normes sancionadores. I exigiria tres coses: obtenir el recolzament de dos terços del Congrés i el Senat, un referèndum i uns comicis generals perquè el nou Parlament el ratifiqués. Necessitaria el PP. I els conservadors, de moment, s’han limitat a assenyalar aquest dijous que Sánchez estava obrint aquest debat per «electoralisme».

La Zarzuela, mentrestant, ha mantingut un silenci absolut. «No fem pronunciaments sobre qüestions que venen dels diferents poders de l’Estat», van assenyalar fonts de la casa reial, informa Pilar Santos.