Pedro Sánchez s'obre a modificar la Constitució per limitar la inviolabilitat del Rei

El president del Govern, Pedro Sánchez, s’ha mostrat partidari aquest dimecres d’afrontar un canvi a la Constitució per limitar la inviolabilitat del Rei i ha recalcat que no hi ha d’haver espai per a la impunitat.

«Evidentment, la Constitució espanyola ha d’evolucionar conforme a les exigències d’exemplaritat i conducta política de les societats», ha defensat en una entrevista eldiario.es i InfoLibre.

El cap de l’Executiu ha remarcat en diverses ocasions que a Espanya «no hi ha espai per a la impunitat» i ha incidit que la inviolabilitat del monarca és un dels preceptes sobre els quals s’hauria de «reflexionar» i veure «quines solucions» se li poden donar.

«Aquest és un Govern que ha plantejat abans i després de les eleccions, ara amb el govern de coalició i prèviament en solitari, una reforma de la Constitució per revisar els aforaments dels càrrecs públics perquè estiguin circumscrits a la seva activitat parlamentària i no a una altra. Per tant, crec que si això ho defenso per a qualsevol càrrec públic, lògicament també per al cap de l’Estat», al·lega sobre això.

El president del Govern s’ha referit igualment als presumptes negocis del rei Joan Carles, que investiga la justícia per haver cobrat suposadament comissions per intercedir al contracte de l’AVE a la Meca, per remarcar que es tracta d’informacions «pertorbadores» per a milions d’espanyols, ell inclòs.

No obstant, ha destacat que els mitjans de comunicació estan informant, el poder judicial està actuant i la Casa Reial «clarament s’està distanciant d’aquestes suposades pràctiques reprovables». «Aquests tres elements ens fan reivindicar que la nostra democràcia funciona i que no hi ha espai per a la impunitat», ha emfatitzat.

Sánchez ha descartat que Felip VI es jugui el seu futur en funció de la resposta que la Zarzuela tingui respecte a aquestes informacions i ha remarcat que és la mateixa Casa Reial «la que està marcant distàncies amb aquesta suposada pràctica reprovable». «Deixem treballar la justícia», ha conclòs.

Limitar aquest aforament exigeix una reforma constitucional amb referèndum i eleccions generals

No obstant, limitar o suprimir la inviolabilitat del Rei, que està recollida en l’article 56.3 de la Constitució del 1978, requeriria òbviament modificar la Carta Magna, però no seria una reforma lleu, sinó que, a més d’obtenir el recolzament de dos terços del Congrés i del Senat, exigiria un referèndum i celebrar eleccions generals perquè un nou Parlament ho ratifiqui.

No és la primera vegada que Sánchez parla de l’aforament del monarca, a la tardor del 2018 ja va assegurar que suprimiria la inviolabilitat del Rei, i fins i tot va apuntar que el mateix monarca Felip VI també n’era partidari i que no suposaria un impediment per abordar aquest canvi. Això sí, quan des d’UPD o Ciutadans s’ha proposat començar per una reforma constitucional per suprimir els aforaments i diputats i senadors, no hi ha hagut mai prou acord.

Dins del títol II de la Constitució, en l’article 56.3, s’afirma que «la persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat», un precepte esgrimit en el Congrés cada vegada que s’han presentat iniciatives com compareixences o comissions d’investigació relatives al rei emèrit, Joan Carles I.

Modificar la seva redacció no és senzill, ja que la Constitució esmenta dues possibles vies per realitzar una reforma de la Carta Magna, i en aquest cas s’aplicaria «el procediment agreujat de la norma» regulat en l’article 168 i reservat a aquelles reformes que «suposin una revisió total del text constitucional, una modificació del títol preliminar (la definició d’Espanya) o que influeixi en el capítol segon del títol I (drets fonamentals dels ciutadans) o en el títol II (la Corona)».

El PP i Vox junts tenen capacitat de veto

D’acord amb l’establert a la Constitució, la reforma de la Carta Magna per modificar la inviolabilitat del Rei exigiria, en primer lloc, aprovar el nou text en el Congrés i en el Senat «amb una majoria de dos terços de les cambres», cosa que a la Cambra baixa suposa comptar amb el recolzament de 233 diputats. Això exigeix que no hi votin en contra més de 117 diputats, i el PP i Vox ja sumen 140 escons.

Si s’aprovés el text a les dues cambres, després caldria dissoldre les Corts Generals i convocar eleccions perquè les noves Corts ratifiquessin el canvi amb majoria simple, més vots a favor que en contra, a les dues cambres.

I el tercer pas seria sotmetre a referèndum popular obligatori la reforma. En cas que el resultat fos favorable, el Rei ratificaria la modificació al BOE en totes les llengües d’Espanya.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Fins ara, la Constitució del 1978 s’ha modificat en dues ocasions, i en totes dues per la via del procediment ordinari, que també requereix majoria de dos terços però no exigeix ni referèndum ni dissoldre les Corts.

El 1992 es va afegir a l’article 13.2 l’expressió «i passiu» amb referència al dret al sufragi dels estrangers en eleccions municipals, un canvi per adaptar la Carta Magna al Tractat de la Unió Europea acordat a Maastrich, i el 2011 es va canviar l’article 135 per garantir el principi d’estabilitat pressupostària en les administracions públiques.