La donació de Joan Carles I a Corinna es va excloure de l'herència del rei emèrit

El contracte pel qual el rei Joan Carles va donar 65 milions d’euros a la seva amiga Corinna Larsen el juny del 2012 incloïa diverses clàusules, entre les quals, que aquesta donació quedava desvinculada de l’herència del monarca emèrit segons un document que revela aquest dijous ‘El Español’.

El contracte d’aquesta donació compta amb dues pàgines i està firmat per Joan Carles I, el donant, i com a donatària Corinna, que apareix identificada pel cognom del seu segon exmarit, Casimir zu Sayn-Wittgenstein, pel qual va obtenir el títol de princesa i el tractament de Sa Altesa Sereníssima. Una còpia d’aquest document està en mans del fiscal suís Yves Bertossa, que investiga l’origen de la fortuna que Joan Carles va poder mantenir oculta a Suïssa durant quatre anys.

Segons les investigacions en curs, l’advocat Dante Canónica va crear una estructura societària, la Fundació Lucum, per dipositar una aparent donació de 100 milions de dòlars enviada el juliol del 2008 pel rei saudita  Abdullah bin Abdulaziz al-Saud al llavors cap de l’Estat. El fiscal sospita que els diners provinents de l’Aràbia Saudita van ser una comissió per la intermediació del rei per aconseguir l’adjudicació a un consorci d’empreses espanyoles de l’AVE a la Meca.

Primer beneficiari

Els 100 milions de dòlars van ser ingressats en un compte de la Fundació Lucum oberta al banc Mirabaud de Ginebra per Canónica i Arturo Fasana, que figuren com a administradors de la fundació. En el document pel qual el rei emèrit dona 65 milions d’euros a Corinna, Joan Carles I reconeix ser el primer beneficiari de la Fundació Lucum.

«El donant», afegeix, «desitja fer una donació irrevocable d’aquests actius a la donatària, que ha acceptat». En els quatre articles d’aquest contracte s’especifica que Joan Carles I fa una «donació ‘inter vivos’ i a títol irrevocable a la donatària, que accepta, dels béns que té fins ara la fundació».

La donació és «concedida i acceptada» sense clàusula de devolució, és a dir, la donació no surt de l’àmbit patrimonial de Larsen, ni tan sols en el cas que ella morís abans que el donant. S’estableix, a més, «una dispensa de relació amb l’herència del donant», de manera que aquests fons queden desvinculats de la regla de la relació o col·lació amb l’herència del rei emèrit.

Felip VI, exclòs

Així, el contracte deixa fora aquesta donació d’una futura partició de l’herència de l’anterior monarca entre els seus hereus legals, particularment el rei Felip VI i les seves germanes Elena i Cristina. Precisament, el mes de març passat l’actual cap de l’Estat va anunciar que renunciava a l’herència del seu pare que li pogués correspondre.

Notícies relacionades

Una acta implica el rei Joan Carles en la gestió de la societat opaca que va rebre diners de Suïssa

Joan Carles I va encarregar crear una estructura per rebre diners a Suïssa

El contracte entre Joan Carles I i Corinna Larsen va ser reconegut pel banquer Nicolas Gonet com el document que se li va facilitar abans d’obrir al banc Gomet a les Bahames el compte en el qual Corinna havia d’ingressar la quantitat. Gomet, que també ha comparegut davant del fiscal Bertossa, va explicar el juny del 2019 que només li van facilitar el contracte i li van dir que era un regal del rei d’Espanya a Corinna. «No vaig considerar necessari preguntar sobre l’origen dels fons en poder del rei d’Espanya, simplement vaig demanar rebre l’escriptura de donació», va assegurar.

També en la seva declaració davant del fiscal, Corinna Larsen va dir el desembre del 2018 que els 65 milions d’euros procedien d’una donació del difunt rei Abdullah de l’Aràbia Saudita a Joan Carles I com a «regal» i «gratitud».